L’últim alè de Vista Ale­gre

A finals dels anys sei­xanta, els pre­si­dents Colo­mer, Saguer i Codina, van començar a tre­ba­llar amb l’objec­tiu de tras­lla­dar el camp de fut­bol del club a Mon­ti­livi. La pro­posta es va començar a per­ce­bre al final del man­dat de Narcís Colo­mer (1967-1968), així ho explica l’expre­si­dent del Girona que el pas­sat mes de gener va cele­brar el seu 90è ani­ver­sari: “A Vista Ale­gre abans de la guerra pagàvem 2.000 pes­se­tes, però durant el període de la guerra el club no va pagar el llo­guer que li per­to­cava. Quan el pre­si­dent Lluís Ribas va dei­xar el càrrec, la pro­pi­e­tat va dema­nar la seva part als jut­jats i el club va per­dre el cens. El Girona pas­sava a tenir un llo­guer de vint anys i a pagar vuit mil pes­se­tes anu­als. Aquí havíem de fer alguna cosa.“ Vidal, vice­pre­si­dent i pre­si­dent acci­den­tal entre Saguer i Codina, expli­cava la intenció que tenia el club amb els ter­renys: “Vista Ale­gre era una zona verda i no es podia edi­fi­car. Vam haver de posar-nos d’acord amb l’Ajun­ta­ment de Girona i la pro­pi­e­tat per inten­tar requa­li­fi­car la zona i l’advo­cat Josep Maria Coll es va posar a dis­po­sició de l’enti­tat total­ment de franc. Després d’unes llar­gues nego­ci­a­ci­ons el club va obte­nir el 40% de Vista Ale­gre amb l’apro­vació de Madrid, l’Ajun­ta­ment de Girona i la pro­pi­e­tat, i sem­pre que es requa­li­fiqués la zona.” L’estadi de Vista Ale­gre feia prop de qua­ranta anys que era la seu del Girona FC (1930-1970) i abans hi havia jugat la Unió Depor­tiva Girona (1922-1930).

El pro­jecte de Mon­ti­livi

Colo­mer va ence­tar el pro­jecte de Mon­ti­livi i Codina el va com­ple­tar. Colo­mer afirma: “Narcís Codina era la per­sona indi­cada per tirar enda­vant el pro­jecte de Mon­ti­livi. Era un home d’empresa i es movia molt bé en aquests entorns. Recordo que vam anar a la Nova Creu Alta de Saba­dell a aga­far idees per al nou camp.” La futura nova llar del Girona va ser pro­jec­tada i finançada pels popu­lar­ment cone­guts com a Set magnífics, que es van ras­car la but­xaca per ini­ciar les obres: “Ens vam embo­li­car perquè estimàvem el Girona, tot el que has pogut pagar amb diners és barat. Jo ho vaig pagar amb la salut i altres coses, pas­ses un mal moment i molts cops no dorms. A mi em va cos­tar molts més cèntims ser dels Set magnífics que els vuit anys de pre­si­dent del club”, comenta Colo­mer. El club fir­mava el docu­ment de la com­pra dels ter­renys de Mon­ti­livi el 25 de novem­bre de 1967, el ter­reny el posava a la venda Pere Esparch. El nom ofi­cial del camp des d’un bon prin­cipi era Estadi del Girona Fut­bol Club, més tard i per influències popu­lars, es va començar a dir Mon­ti­livi. “El camp era fet per a catorze mil per­so­nes dre­tes i recordo uns quants par­tits que es va omplir de gom a gom. El club havia gua­nyat en espai per créixer i en capa­ci­tat al públic”, diu Vidal.

La inau­gu­ració de l’estadi

El 14 d’agost de 1970 Mon­ti­livi obria les por­tes al seu públic amb l’amistós con­tra el Barça. I l’endemà, el pri­mer tro­feu Costa Brava. “D’un bon prin­cipi volíem el Barça per al tro­feu, però ens va dir que no teníem prou diners per pagar-los el que rebien per anar al Car­ranza. Sense ni dir-nos quants diners supo­sava”, explica Colo­mer. Final­ment, van tro­bar la solució con­vi­dant el Barça a la inau­gu­ració i fent el Costa Brava els dos dies següents. “Un dels detalls que poca gent sabia era que vam encar­re­gar la copa del tro­feu Costa Brava a uns joiers de Còrdova que eren els matei­xos que feien el pres­tigiós tro­feu Car­ranza”, apunta Vidal.

Cin­quanta anys de Mon­ti­livi

L’estadi ha vis­cut alts i bai­xos en l’àmbit espor­tiu i direc­tiu, però també en l’àmbit d’infra­es­truc­tu­res i ins­tal·laci­ons. El ter­reny va començar sense el camp annex del cos­tat de l’estadi i el més sig­ni­fi­ca­tiu era l’entorn sense cons­truc­ci­ons (ni pàrquings ni facul­tats). “L’estadi es va fer en un punt, a la gra­de­ria de pre­fe­rent, on hi ha el pes de la mun­ta­nya i al cap d’uns anys la gra­de­ria es va ensor­rar. L’expli­cació que es va donar era que les fil­tra­ci­ons d’aigua havien creat dife­rents capes com­pac­tes que van aju­dar a fer bai­xar bona part de la grada”, comen­tava Vidal. Actu­al­ment l’estadi, que l’Ajun­ta­ment ha con­ce­dit al club, ha estat refor­mat en un nom­bre impor­tant d’actu­a­ci­ons que han donat un aire més modern a les ins­tal·laci­ons (llums LED, els seients o la gra­de­ria fixa i la gra­de­ria retràctil de pre­fe­rent). Això no obs­tant segons Colo­mer sem­pre hi ha coses a millo­rar: “La tri­buna ha que­dat petita i es podria ampliar per­fec­ta­ment. Es va cons­truir de manera que pogués créixer per dar­rere. Hi ha marge de mani­o­bra.”

Fide­li­tat al Girona

“He anat sem­pre a l’estadi i ho con­ti­nuaré fent, si es pot”, expli­cava Vidal que apro­fi­tava per recor­dar tots els anys que ha estat assis­tint a l’estadi amb els seus com­panys de junta. Colo­mer, que no visita amb tanta freqüència l’estadi, també explica: “Jo no hi vaig gaire a veure fut­bol, només de tant en tant. Segueixo sent soci, de fet soc el soci número tres tot i que hau­ria de ser el soci número u”, recorda Colo­mer entre ria­lles. La pos­si­bi­li­tat de refor­mar de dalt a baix Mon­ti­livi sem­pre ha estat sobre la taula, de fet hi ha una pla de refor­mes a llarg ter­mini després de la con­cessió de l’estadi de l’Ajun­ta­ment al Girona per cin­quanta anys. També de la pos­si­bi­li­tat de cons­truir un nou camp i en una altra ubi­cació se n’ha par­lat algun cop: “Si hi ha un pro­jecte amb cara i ulls, i el canvi és per a millor, no em sem­bla­ria cap error el tras­llat a un altre lloc. També haig de dir que a pri­mera al camp no li ha fal­tat de res i poques vega­des s’ha omplert l’afo­ra­ment al màxim”, explica Vidal.