L’aliança dels que en saben
Una combinació magistral entre Borja, Samu Saiz i Stuani (54’) dona al Girona un avantatge molt vàlid que haurà de fer bo diumenge a Almeria
Els gironins fan molt més que un conjunt andalús poruc i només es tanquen en la recta final per assegurar el resultat
GIRONA 1 ALMERIA 0
GOLS:1-0 (54’) Stuani.ÀRBITRE:Iglesias Villanueva (col·legi gallec).Targetes grogues:a Ignasi Miquel (68’) i Mojica (89’), del Girona i a David Costas (51’) i Petrovic (67’), de l’Almeria.Targetes vermelles:cap. ALMERIA: Sivera Balliu David CostasL’avantatge és mínim, però és molt bo. Un 1-0 en una eliminatòria és un senyor resultat, i la imatge que mostra el Girona de Francisco Rodríguez convida a anar diumenge cap a Almeria amb la confiança que no sigui l’últim partit d’una temporada inacabable. El balanç a fora matisa l’optimisme, però els blanc-i-vermells han anat guanyant confiança i consistència, i els ajudarà molt començar el duel a Almeria, on tocarà pencar, amb la convicció que tenen ara i el coixí del gol. Un altre de Stuani, el 30è del pitxitxi, però aquesta vegada a partir d’una obra d’art col·lectiva. Una associació d’una classe superior entre Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani va posar la primera pedra del camí cap a l’elit del Girona, més sencer, més equip i més atrevit que el rival, tot i que en la recta final també va ser conscient del botí que defensava i es va acabar tancant.
L’Almeria arribava a Montilivi amb diverses incerteses. La primera, els efectes dels casos positius detectats. Pels noms i per l’estrès generat els últims dies al vestidor, pendent de si s’escampaven. No hi havia Juan Muñoz, segon màxim golejador, ni tampoc Aguza i el porter Fernando. El Girona, que ha viscut en silenci l’eterna espera del play-off, havia pogut treballar amb molta més estabilitat, i això teòricament l’havia d’ajudar. L’altre dubte dels andalusos era quina proposta faria José Gomes en la seva estrena. I ho va tenir clar. Defensa amb tres centrals, equip endarrerit i tancat i pilota per al rival. Així va començar el partit, amb el Girona assumint el control i la possessió i mirant de desfer l’acumulació de jugadors visitants. Li va costar, i entre la falta d’espurna dels locals i l’apatia dels andalusos, el començament va ser lent, previsible i innocu. Francisco, que havia passat de dirigir sis partits en 17 dies just després d’arribar a tenir un marge de més de tres setmanes sense competició, no va fer invents. Samu Saiz jugava a la dreta, probablement perquè Aday vigilés més les pujades de Balliu, però al madrileny no se’l veia, i això sempre és un mal senyal. La pressió era bona, però faltava alguna cosa més. Risc, imaginació o empenta.
La pausa i Samu
L’Almeria ho confiava tot a Darwin Núñez, que no va arribar per poc a una centrada de Martos (11’). Els gironins van executar quatre córners en el primer quart d’hora, però no en van rematar cap. Poc abans de la primera pausa d’hidratació, l’Almeria es va estirar una mica i va discutir la pilota als gironins, que només havien provat un parell de xuts d’Aday. Francisco va aprofitar la pausa i, tenint clar ja què havia fet José Gomes, va fer un canvi que va ser significatiu. Va canviar de costat els extrems, i Samu Saiz, des de l’esquerra però centrant-se i sobretot alliberant-se per aparèixer on més li agradés, va ressorgir de cop amb un parell de passades de molt nivell cap a Aday, que no les va aprofitar, i una altra a Mojica. Els gironins van acabar la primera meitat tornant a buscar la porteria rival i van mostrar més empenta i energia. Els va costar generar perill, com els ha passat tantes vegades.
Una combinació màgica
La segona part va començar amb un ensurt gros, un xut molt perillós de César de la Hoz aturat per Riesgo (48’) després d’un desajustament. De seguida, però, va arribar la llum. Samu, que va provocar una targeta de Costas a l’esquerra i va fer un eslàlom a l’altre costat, s’agradava. I Borja, el més apagat dels bons, s’hi va afegir. L’associació entre els dos madrilenys, amb el millor rematador per culminar-la, costa de veure, i ells van ser capaços de regalar-la en un partit de tanta tensió com el play-off (54’). Francisco tenia el partit on el volia. Gomes, només de rebre el gol, va desfer la línia de tres centrals. Però lluny d’estirar-se, l’Almeria assistia als millors minuts del Girona. I de Borja, que va tenir una ocasió clara per fer el 2-0 (70’) poc després d’una centrada d’Aday a la qual Stuani no va arribar per ben poc. Amb el rival desaparegut, sense fer ni pessigolles, el guió i els espais convidaven a buscar el segon. Però Francisco tenia clar que el zero al darrere era vital. I els últims minuts, més per la voluntat de fer bo el resultat que pel perill real generat pel rival, el Girona els va viure tancat a camp propi.