Avui fa un any

L’equip blanc-i-vermell viu la setmana definitiva d’una temporada llarguíssima, que va començar avui fa just un any amb un empat contra l’Sporting. Dotze mesos després d’aquella estrena, i havent canviat tres cops d’entrenador i acumulat un grapat de frustracions, el Girona se sent ara en la seva millor versió. Convençuda i fidel al llibre d’estil que ha imposat Francisco Rodríguez des que va arribar, la plantilla ha anat creixent a partir de la solidesa, la competitivitat i el compromís col·lectiu, i ha aprofitat el talent que els jugadors de dalt tenien però que ningú havia estat capaç de cohesionar.

Aïllats a l’hotel Camiral del PGA on s’estan concentrats des de fa una setmana, els blanc-i-vermells compten les hores per a la primera cita contra l’Elx, dijous al Martínez Valero (22 h). Ja el va visitar fa dos mesos, encara amb Pep Lluís Martí, i quan va reaccionar va topar amb Èdgar Badia (1-0). L’Elx ha guanyat els dos duels de lliga –0-2 a Montilivi, amb Unzué–, però el Girona es veu ara un equip diferent.

El conjunt del Baix Vinalopó, com el gironí, ha arribat al moment decisiu ple de confiança, després d’esperar la resolució del cas Fuenlabrada i la derrota a última hora dels madrilenys a Riazor i d’eliminar el Saragossa, tercer. Precisament, la final del play-off tornarà a enfrontar el cinquè i el sisè classificat, com ha passat els dos últims anys, en què s’ha endut el premi el cinquè. A diferència de la primera eliminatòria, el Girona serà el premiat si dijous i diumenge hi ha el mateix resultat i la pròrroga s’acaba sense gols.