Montilivi en reclama un més
Girona. L’equip necessita allargar demà l’estat de gràcia a l’estadi, on li valen tots els resultats que hi ha fet posteriors al confinament. El 0-0, però, ha afavorit més visitants en la tornada
El 0-0 que va deixar el primer assalt de la final cap a primera, en un terreny de joc en unes condicions indignes, és perillós. El Girona ho té tot per fer, perquè no hi ha cap avantatge per defensar, però sap bé què ha de fer i té arguments per creure-hi. Amb Francisco Rodríguez, l’equip no només és més sòlid i fiable, sinó que ha guanyat els quatre partits com a local, que és el que necessita demà –també li valdria un empat sense gols, però fent-lo resistir a la pròrroga– per tornar a ser de primera. I la productivitat a Montilivi no ve de nou, perquè ha estat el gran actiu de l’equip, també quan era molt més irregular i inestable.
El contrast entre el rendiment a casa i a fora dels gironins durant la lliga ha estat bestial. Quart pitjor visitant amb 16 punts, l’equip va acumular 31 punts més (47) com a local, una xifra que només l’Osca, campió, va superar (48). Les relliscades han estat puntuals, amb dues derrotes –la de l’Elx (0-2), amb Unzué, i una repassada del Mirandés (0-3), amb Pep Lluís Martí– i cinc empats, tres dels quals el castigarien si es reproduissin demà. Un cop superat el confinament, els blanc-i-vermells han jugat sis partits a casa, ja sense aficionats, i tots han acabat amb un resultat que seria vàlid demà. El factor camp és relatiu sense públic, però el Girona té la tranquil·litat de jugar-se-la allà on millor s’ha sentit durant tota la temporada. I en un terreny de joc que estarà a anys llum del que hi havia dijous al Martínez Valero.
Només un de cinc
El 0-0 en l’anada no és un resultat gaire reconfortant per al visitant. Els tres últims equips que han afrontat la tornada a casa en un play-off cap a primera divisió han quedat eliminats, com li va passar al Saragossa diumenge a La Romareda contra l’Elx. Des que hi ha aquesta fase d’ascens per pujar a la màxima categoria, hi ha hagut cinc anades sense gols, i només una ha acabat amb premi per al que té la tornada a casa. Va ser el Valladolid 2010/11, en unes semifinals contra el Còrdova (0-0 i 3-0). L’Elx aspira a pujar fent bons dos empats sense gols a casa en l’anada de les dues eliminatòries, cosa que va aconseguir el Còrdova el 2014, amb un gol a última hora a Las Palmas (1-1). Més enrere, l’Elx també va viure l’altra cara, en la final del 2011 contra el Granada, amb un 0-0 a Los Cármenes i un 1-1 al Martínez Valero.