Tot con­cen­trat en 90 minuts. O en 120, a tot esti­rar. Sense penals. Sense sego­nes opor­tu­ni­tats, sense més xarxa. Avui, a Girona, la final de la Cham­pi­ons entre el Bayern i el PSG serà més insulsa i secundària que mai. La final de les finals és a Mon­ti­livi (22 h) i la juguen el Girona i l’Elx. Els giro­nins, que han anat arre­glant amb Fran­cisco una tem­po­rada molt irre­gu­lar i lluny de les expec­ta­ti­ves mar­ca­des des del començament, han arri­bat al par­tit defi­ni­tiu que mar­carà no només la tem­po­rada, sinó tot el pro­jecte. El club va fer un esforç majúscul per recu­pe­rar la cate­go­ria per­duda el maig de l’any pas­sat i sabrà, en l’últim epi­sodi d’una tem­po­rada ina­ca­ba­ble, si torna a ser entre els millors o si s’ha d’empas­sar una altra tem­po­rada a segona, amb tots els efec­tes –gar­ro­tada anímica, rebaixa de pres­su­post, rees­truc­tu­ració d’una plan­ti­lla molt cara i des­a­van­tatge res­pecte als altres clubs en la pla­ni­fi­cació– que com­porta.

El Girona con­fia en les seves pos­si­bi­li­tats, enfor­tit i rea­ni­mat des de l’arri­bada de Fran­cisco, però l’Elx també es veu valent. El con­junt del Baix Vina­lopó no ha per­dut con­tra el Girona –dues victòries en la lliga i l’empat de dijous en l’anada– i Édgar Badia no ha rebut ni un sol gol en les tres cites del play-off. El 0-0 de dijous agrada als de Pac­heta, que saben que tots els empats avui els donen el premi gros. I si s’arriba a la pròrroga sense gols, els dels visi­tants con­ti­nu­a­ran valent doble, cosa que accen­tua el risc per als giro­nins, tot i saber que resis­tir mitja hora més amb la por­te­ria imma­cu­lada és sinònim d’ascens. El guió pro­met fases de molt neguit i tensió. Mar­car l’1-0, per exem­ple, no seria senyal de tran­quil·litat abso­luta per als giro­nins, perquè l’1-1 els dei­xa­ria fora. Fran­cisco asse­gura que no pen­sen espe­cu­lar. Amb l’andalús, les con­sig­nes han estat sem­pre clares: cohesió, soli­desa i com­promís com a equip, amb la con­fiança que la ins­pi­ració dels juga­dors de més talent –Stu­ani, Samu Saiz, Borja García– serà deter­mi­nant. A Mon­ti­livi, tot i que el fac­tor camp és rela­tiu per l’absència de públic, els giro­nins sem­pre han ren­dit molt bé. I la gespa, és clar, no tindrà res a veure amb la que va con­di­ci­o­nar l’anada.

L’Elx es pre­sen­tarà amb la incògnita de si can­via gaire d’homes i fins i tot d’esquema de joc. Pac­heta recu­pera Jonat­has, un refe­rent que amenaça Riesgo i els cen­trals. Fran­cisco, amb un equip molt més defi­nit, espera recu­pe­rar Mojica i Aday, i està pen­dent de Mojica.