No n’hi ha prou

Els 29,278 mili­ons d’euros de límit sala­rial –més de 10 mili­ons més que el segon de la llista– reflec­tien la con­dició de favo­rit número u a l’ascens a pri­mera, que el Girona no va voler defu­gir, sinó que va assu­mir des del pri­mer dia. L’aposta va ser molt forta i la missió, repe­tida en cada pre­sen­tació d’un juga­dor nou, era inequívoca: recu­pe­rar la cate­go­ria per­duda per culpa de la dava­llada sense fre en la recta final amb Euse­bio. Les expec­ta­ti­ves, però, no han lli­gat amb la rea­li­tat d’un equip irre­gu­lar, que no ha tre­pit­jat mai els tres pri­mers llocs. La presència de qua­tre entre­na­dors és un altre reflex de la dece­be­dora tem­po­rada. Després que ni Juan Car­los Unzué ni Pep Lluís Martí –amb Juan Car­los Moreno com a tècnic pont– no acon­se­guis­sin for­mar un equip fia­ble, el club va voler jugar una última carta quan que­da­ven només sis jor­na­des –con­tras­tava amb la inacció d’un any abans amb Euse­bio– i va con­trac­tar Fran­cisco Rodríguez. Amb l’andalús, el pas enda­vant ha estat indis­cu­ti­ble i reco­ne­gut per tot­hom, també del ves­ti­dor. No han estat sis els par­tits del tècnic, sinó 10, perquè ha fet arri­bar el Girona fins a l’eli­mi­natòria defi­ni­tiva d’un play-off que es va demo­rar arran de l’embo­lic pel cas Fuen­la­brada i que va fer allar­gar encara més una tem­po­rada ina­ca­ba­ble. Però ni la major con­sistència de l’equip, ni l’apa­rició dels fut­bo­lis­tes de talent, ni l’omni­presència del pit­xitxi Stu­ani han estat sufi­ci­ents per tri­om­far.

I a sobre, molt tard

Sense haver asso­lit l’objec­tiu únic mar­cat des de l’estiu, els inter­ro­gants es mul­ti­pli­quen a Mon­ti­livi. Hi ha una cer­tesa, perquè quan el club va pre­sen­tar Fran­cisco ja va asse­gu­rar que el fit­xava fins al juny del 2021, inde­pen­dent­ment de si hi havia ascens o no. I, tot i que ha aca­bat mala­ment, el tècnic ha gua­nyat crèdit durant la seva breu experiència a la ban­queta. Més com­pli­cada serà la con­fecció de la plan­ti­lla. El Girona era el més ric de segona A, entre altres coses, per la com­pen­sació que rebia pel des­cens, després de dues tem­po­ra­des a pri­mera. Ara, no hi haurà ajuda. I s’haurà de veure la capa­ci­tat i la volun­tat del club –i dels seus màxims acci­o­nis­tes, Pere Guar­di­ola i el City Foot­ball Group– per assu­mir una altra tem­po­rada a plata. Hi ha fut­bo­lis­tes amb con­trac­tes molt alts, que seran com­pli­cats d’assu­mir si hi ha rebai­xes. Amb l’afe­git que alguns han ofert un ren­di­ment dece­be­dor, i pro­ba­ble­ment interes­sa­ria tro­bar-los sor­tida, però que tin­dran sous ina­bas­ta­bles per a la gran majo­ria de clubs. I, a tot això, s’hi suma que el club no ha sabut fins al 23 d’agost que haurà de con­ti­nuar com­pe­tint a segona A, amb molts rivals ja amb la feina encar­ri­lada en la con­fecció i fins i tot havent començat a tre­ba­llar. Un cas a part és Stu­ani, expul­sat ahir, que serà difícil que no voli.