.No es poden dei­xar esca­par ni 24 hores. La decepció pro­funda que va dei­xar abans-d’ahir la der­rota en la final del play-off d’ascens con­tra l’Elx (0-1) amb un gol en el minut 96 s’ha d’assi­mi­lar de la manera més ràpida pos­si­ble, i és que la vida con­ti­nua i, per al Girona, amb pressa. Toca refle­xi­o­nar i saber què s’ha fet mala­ment per no com­plir amb l’objec­tiu de l’ascens amb el pres­su­post i el límit sala­rial més alt de la lliga, però encan­tar-se no és una opció. I és que el calen­dari mana. Un calen­dari que en el dia d’avui encara ni exis­teix, però tot­hom sap que si és per LaLiga la com­pe­tició arren­ca­ria d’aquí a unes tres set­ma­nes –per al Girona més tard, ja que se li ajor­na­rien els pri­mers par­tits i podria debu­tar a finals de setem­bre o, fins i tot, a prin­ci­pis d’octu­bre–. De fet, la plan­ti­lla del Girona va començar ahir les vacan­ces després del revés, men­tre que hi ha molts equips que ja es tro­ben en pre­tem­po­rada.

L’únic avan­tatge és l’ampli­ació del ter­mini del mer­cat fins a prin­ci­pis d’octu­bre, però men­tre que els giro­nins han d’enge­gar ara la maquinària de fit­xat­ges altres clubs ja fa set­ma­nes que anun­cien movi­ments. Toca córrer, i això mai és bo. I menys després d’una gar­ro­tada com la que va rebre el Girona, que l’obliga a fer una recons­trucció pràcti­ca­ment com­pleta del pro­jecte. La recons­trucció més com­pli­cada que pot viure un club, la del segon any a segona A, en què perds tots els pri­vi­le­gis que et donava venir de pri­mera.

El gran hàndi­cap al qual ha de fer front el Girona a par­tir d’avui és el del límit sala­rial. Després de batre el rècord de la cate­go­ria de plata amb 29 mili­ons d’euros, Qui­que Cárcel i el seu equip veu­ran com la tem­po­rada que ve la seva capa­ci­tat de mani­o­bra es redu­eix dràsti­ca­ment. De fet, seguint la lògica dels últims cur­sos, el més nor­mal seria que els giro­nins s’hagues­sin de moure més o menys amb la mei­tat del límit sala­rial que tenien aquest any. I això sem­pre que el club sigui capaç d’ingres­sar en ven­des.

El pri­mer traspàs ja està tan­cat, i és que el Cadis ha hagut d’exer­cir l’opció de com­pra que tenia sobre Choco Lozano per uns 2,5 mili­ons d’euros. Una altra venda podria ser la de Bou­nou, campió de l’Europa Lea­gue amb el Sevi­lla, que té una clàusula d’uns cinc mili­ons. Un cop resolts els movi­ments més clars, serà l’hora de fer mala­ba­ris­mes. No tot­hom es podrà que­dar, i és que pagar les fit­xes amb sous més pro­pers a pri­mera que a segona A serà una missió impos­si­ble.