Àlex Gra­nell ha capi­ta­ne­jat l’orgull gironí que el club ha repre­sen­tat –i va arri­bar a lluir a la samar­reta– en la seva etapa més glo­ri­osa. Amb res­pon­sa­bi­li­tat, sen­ti­ment, passió i estima, ha vis­cut com ningú els èxits però també les grans gar­ro­ta­des. El seu adeu en serà un altre exem­ple. A nivell intern, es va aco­mi­a­dar dels com­panys. Al mig del camp d’entre­na­ment de La Vinya, i ja sense estar equi­pat –no es va entre­nar–, va fer un dis­curs molt emo­tiu, en què se li tren­cava la veu, abans d’abraçar-se a tots els juga­dors i dei­xant per al final Crist­hian Stu­ani, abraçats i emo­ci­o­nats tots.

També es va voler aco­mi­a­dar de l’afició en un mis­satge transmès pel club: “Avui és un dia molt espe­cial, difícil. M’havia ima­gi­nat mol­tes vega­des com podria ser la meva arri­bada al club, però mai m’havia ima­gi­nat com podria ser el meu comiat. Avui se sepa­ren els nos­tres camins, prenc una decisió impor­tant en la meva car­rera espor­tiva. Aquests sis anys són els millors anys de la meva vida; els he vis­cut amb una inten­si­tat i unes emo­ci­ons exa­ge­ra­des. Soc una per­sona pas­si­o­nal i he dis­fru­tat moltíssim ves­tint la samar­reta del Girona, jugant a Mon­ti­livi i podent viure els millors anys de la història del club. Soc una per­sona que ha par­ti­ci­pat direc­ta­ment en els èxits del club i això em dona molta tran­quil·litat i molta pau. Sento que és el moment de pren­dre una decisió impor­tant, gens fàcil per a mi, que és dei­xar el club. Penso que és el més bo per a tot­hom. Un ha de saber tan­car les eta­pes. Sento que deixo una empremta molt impor­tant aquí i una gran estima per part de tot­hom. Dels tre­ba­lla­dors del club, dels matei­xos com­panys i fins i tot també a nivell social. I ara emprenc un camí que m’il·lusi­ona. Neces­sito noves il·lusi­ons, nous rep­tes. I tin­dreu sem­pre un gironí que des de la distància estarà ani­mant sem­pre el Girona com ho feia al camp.”