El dia de reivindicar-se
El Girona visita el Leganés amb baixes importants i la necessitat d’obtenir els primers punts per abandonar la cua de la classificació
Un triomf en un escenari tan complicat suposaria una gran injecció de confiança per a un equip que ha d’anar creixent a poc a poc
Arriba la cinquena jornada, la tercera per als gironins, i les primeres necessitats comencen a aflorar. És un mal negoci, ja que, ni més ni menys, el Girona hi haurà de fer front a Butarque (16 h), un dels camps que, com Montilivi el curs passat, es preveu més inexpugnable per la plantilla àmplia i carregada de patums que té el Leganés de Pep Lluís Martí, l’antecessor de Francisco a la banqueta del Girona. De moment les proves així ho confirmen, ja que els madrilenys han arrencat el curs guanyant tot el que han jugat a casa i perdent tot el que han jugat a fora –han superat el Cartagena (3-1) i Las Palmas (1-0) a Butarque i van caure als camps del Castelló (2-0), la darrera jornada, i el Lugo (2-1)–. La clau per trencar aquesta dinàmica la té un Girona que arriba al partit d’avui incomplet i mancat de grans referents.
La dels gironins no és ni de bon tros la situació ideal per afrontar un partit que, com el d’avui, es preveu complicadíssim. Francisco tindrà fins a cinc baixes de pes. No hi seran ni Ramalho ni Muric, convocats amb les seves seleccions, ni tampoc Juanpe i Stuani, lesionats. El canari ja va ser baixa contra el Fuenlabrada i el club va comunicar ahir que té una lesió al tendó de l’adductor dret i estarà entre quatre i sis setmanes fora dels terrenys de joc. Stuani té unes molèsties al genoll que ja van impedir que s’incorporés amb la selecció de l’Uruguai. L’últim absent és Nahuel Bustos, que havia d’arribar avui però no va poder agafar l’avió per un canvi de protocols a Argentina –el Girona confia resoldre ràpid les gestions i que avui ja pugui pujar a l’avió.
Molt a guanyar
Trobar més adversitats sembla difícil. Francisco ho tindrà d’allò més complicat per formar un onze. Serà l’oportunitat de veure Santi Bueno a l’eix defensiu acompanyant Bernardo, i segurament de veure alguns dels últims fitxatges, com Cristóforo o Mamadou, ja que entre els problemes físics com els de Pablo Moreno o la pretemporada justeta que han fet jugadors com Bárcenas, Yan Couto o Aday, al tècnic andalús no li sobren opcions. De fet, Francisco només es va endur 21 jugadors, entre els quals hi ha els habituals del filial Ibra Kebé, Turmo i Pau Víctor i el central juvenil Arnau Martínez, nascut el 2003 –si debuta es convertirà en el jugador més jove de la història del Girona en el futbol professional.
Sembla que tot siguin problemes, però això també vol dir que hi ha oportunitats. Després de dues derrotes doloroses, el Girona té una oportunitat excel·lent per donar un cop de puny sobre la taula, perquè si els gironins es veuen capaços de superar les adversitats i tornen de Butarque amb tres punts sota el braç, la injecció de confiança serà immensa. Serà també una bona oportunitat per intentar recuperar la millor versió de Samu Saiz, motivat segurament pel paper de revulsiu que li va donar Pep Lluís Martí durant bona part del curs passat. I, també cal dir-ho, un triomf permetria a l’equip demostrar-se que sense Stuani també es pot guanyar a qui sigui. L’oportunitat, doncs, és fer un pas endavant i començar a demostrar que amb el pas de les jornades el Girona pot ser igual de temible que ho és ara el Leganés.
TRENCACLOSQUES
El canari, baixa ja diumenge passat, estarà lesionat entre quatre i sis setmanesMalestar pel canvi de data
LaLiga havia col·locat el Leganés-Girona en dilluns, però la disputa que té amb la federació per jugar entre setmana va provocar que el duel s’avancés fins avui. Això no ha fet cap gràcia a Francisco, que ahir en la roda de premsa va ser molt clar. “Acabem de veure com és de difícil el mercat i ara els que manen fan el que volen amb els partits, i això és una falta de respecte per a tothom. Intentem programar entrenaments i partits, i t’ho giren tot. No és una qüestió que ens hagi passat a nosaltres, és cada setmana que algun equip ho viu. No sé qui és el responsable, però això s’ha d’acabar, i ja comença a ser hora que algú hi posi coherència i deixem de viure aquestes situacions que només perjudiquen”, va comentar el tècnic andalús del Girona.
El canvi de data tampoc no ha fet cap gràcia a Pep Lluís Martí, que ho va dir tot sense dir res. “Em guardo la meva opinió perquè vull estar assegut a la banqueta”, va dir el balear, que creu que pot ser un factor clau: “Qui s’adapti millor a aquest canvi tindrà moltes possibilitats de guanyar.”
