El debut somiat. Així és com solen defi­nir gai­rebé tots els fut­bo­lis­tes el seu pri­mer par­tit quan acon­se­guei­xen mar­car un gol i aju­den els com­panys a sumar els tres punts. I així el va tenir Mama­dou Sylla, que va ser titu­lar tres dies després de ser anun­ciat com l’última incor­po­ració del Girona en el mer­cat esti­val. El davan­ter sene­galès va ser fit­xat fora de ter­mini gràcies al fet que havia res­cin­dit el seu con­tracte amb el KAA Gent just abans del tan­ca­ment del mer­cat, una de les pre­mis­ses que li per­me­tien fit­xar per qual­se­vol equip, i amb el con­junt gironí ha estat arri­bar i mol­dre. Mama­dou va fer molt bon par­tit, sent la referència del seu equip en la punta d’atac. El fut­bo­lista for­mat a l’Espa­nyol va fer anar de bòlit Ignasi Miquel i Rodrigo Tarín, que davant la mobi­li­tat de l’ata­cant blanc-i-ver­mell havien d’aban­do­nar la seva posició, i en aquesta situ­ació és quan més patei­xen. Sylla va fer una bona lec­tura del joc i sem­pre va saber com caure per la banda dreta i asso­ciar-se amb Samu Saiz o com fer-ho per l’esquerra. En l’acció del gol, també va saber com defi­nir, després que Monchu posés la cama amb encert en la pressió sobre Rubén Pardo, per recu­pe­rar una pilota en plena sor­tida del Leganés i dei­xar des­col·locats tots els defen­ses. El fla­mant davan­ter gironí podia optar per fer una cessió al mateix Monchu, però va deci­dir jugar-se-la ell sol i va batre Cuéllar amb un xut al pal curt impa­ra­ble per al por­ter, i va fer escla­tar d’ale­gria tota l’expe­dició des­plaçada a l’estadi muni­ci­pal de Butar­que.

Just després del gol, encara amb l’adre­na­lina dis­pa­rada per la sen­sació indes­crip­ti­ble que pro­du­eix aquest fet en els fut­bo­lis­tes, l’ata­cant va tenir una nova acció de mèrit. Sylla va rebre una pilota a l’espai esco­rada a la banda dreta, però amb valen­tia es va enca­rar a Ignasi Miquel, el va reta­llar amb la cama dreta i va enca­nyo­nar amb l’esquerra bus­cant l’escaire del pal llarg de Cuéllar, que amb la punta dels dits va des­viar la tra­jectòria d’un xut que va aca­bar topant amb el pal, una acció que va dei­xar un gust agre, pel desen­llaç, però dolç, pel reper­tori de recur­sos que aca­bava de mos­trar a la gale­ria.

Mama­dou va saber fer de Stu­ani, és a dir, tre­ba­llar molt, bara­llar-se amb els defen­ses rivals i, quan va tenir l’ocasió, defi­nir per endreçar la pilota a dins. Les poques oca­si­ons que sol gene­rar el Girona des de fa mesos fan necessària la figura d’un davan­ter deter­mi­nant i, per sort, en els dar­rers cur­sos, Stu­ani ha assu­mit aquest paper a la per­fecció. Sense l’uru­guaià ni Nahuel Bus­tos, pre­su­mi­ble­ment els dos davan­ters més impor­tants de la plan­ti­lla i que més farà jugar Fran­cisco, Sylla va aixe­car el dit enmig de la com­petència que hi haurà per esgar­ra­par minuts de qua­li­tat durant la tem­po­rada. De moment, l’últim d’arri­bar és el que més con­venç i, espe­rant que totes les altres peces aga­fin el to i es posin a lloc, l’africà ja té avan­tatge.