La primera, lligada
El Girona va aconseguir a Butarque el primer triomf de la temporada a domicili en tot just el segon desplaçament que afrontava
En el curs passat, els gironins no van vèncer com a visitants fins a la desena jornada (tres victòries a fora en la lliga)
El Girona va aconseguir una victòria balsàmica en el seu desplaçament a Butarque per jugar contra el Leganés, una de les millors plantilles de la categoria; per tant, un dels equips cridats a estar a la part alta de la classificació. Els tres punts sumats per l’equip dirigit per Francisco permeten agafar una alenada d’aire, que ha de tranquil·litzar tothom en la recerca de l’estat òptim de maduració per a un equip que tot just està acoblant les noves peces per caminar en una mateixa direcció. Si, a més, el primer triomf del curs és a domicili, la sensació del valor d’aquest augmenta, sobretot tenint en compte que la campanya passada els blanc-i-vermells van haver de passar un autèntic viacrucis lluny de Montilivi. Els gironins van aconseguir només tres victòries com a visitants en la lliga –i una en l’eliminatòria del play-off contra l’Almeria als Jocs del Mediterrani–, una autèntica xacra i un dels arguments que van impedir a la plantilla més cara de la categoria lluitar per l’ascens directe. El Girona no va estrenar-se a fora de casa fins a la desena jornada al Sardinero contra el Racing (0-3), encara amb Juan Carlos Unzué com a entrenador. I és que els altres triomfs van arribar amb Pep Lluís Martí, en l’estrena del balear al Francisco de la Hera contra l’Extremadura (1-3) i al Fernando Torres de Fuenlabrada (0-1).
Màxima efectivitat
Per a la majoria d’equips de segona A, els partits a domicili solen ser un maldecap i sumar els tres punts és una missió complicada. Tot i això, en els tretze cursos que els gironins fa que competeixen en el futbol professional, fins en sis ocasions han aconseguit la victòria en el primer partit que disputaven a fora. La més sonada va ser l’estrena en l’època moderna a plata, en què un gol de Jaume Duran va donar els primers tres punts al Girona a Balaídos contra el Celta, el curs 2008/09. Entre les temporades 2012/13 i 2015/16, el rendiment en l’estrena dels gironins a fora va tenir uns nivells brillants, i és que, en tots quatre, van obtenir la victòria en el primer duel a domicili trencant els registres del club i coincidint en una etapa en què els números com a visitants de l’equip van millorar, sobretot amb Rubi i, posteriorment, amb Pablo Machín.
Un drama
La bona primera posada en escena fora de casa va enterrar registres tètrics, com ara els de la temporada 2011/12, en què el Girona va guanyar a domicili en la jornada 35, després de no poder-ho fer ni amb Agné ni amb Uribe, en el tram inicial d’una ratxa excel·lent coincidint amb l’arribada de Javi Salamero. Ja en la campanya anterior, els blanc-i-vermells van tardar dinou jornades a vèncer per primera vegada lluny de Montilivi, gairebé tota una volta.
Amb l’alliberament de Butarque, el Girona ara té la missió d’estrenar-se a Montilivi i oblidar la derrota que va rebre contra el Fuenlabrada (0-1). I és que, com a locals, els gironins no solen tardar a lligar el primer triomf. En el curs 2015/16, però, l’equip dirigit per Machín va haver d’esperar fins a la catorzena jornada per celebrar una victòria amb la seva afició, va ser la temporada següent de rebre dos cops dolorosos contra el Lugo i el Saragossa. A l’equip li va costar aixecar-se, cal esperar per saber si aquest any tardarà tant.
