Rendiment immediat
Mamadou Sylla es va estrenar de blanc-i-vermell per la porta gran amb el gol del triomf a Butarque i amb molt bones sensacions
El senegalès és el catorzè jugador que debuta marcant amb el Girona a la LFP
Tots els futbolistes somien en la possibilitat de firmar una actuació brillant el dia del seu debut en un nou equip. Somiar-ho és una cosa; veure-ho possible, una altra, i fer-ho està només a l’abast d’uns pocs, i és que, a més del talent individual, segurament cal tenir un punt de sort. Sigui com sigui, Mamadou Sylla ho va aconseguir en el seu primer partit com a jugador del Girona. Va arribar entre setmana i havia realitzat molt poques sessions amb la resta del grup, però les baixes i alguns contratemps pràcticament van obligar a Francisco a confiar en ell des del principi. I la resposta dels senegalès, i encara més tenint en compte que el duel era a Butarque contra un dels màxims aspirants a l’ascens, no podia ser millor.
Lògicament, a la retina de tothom quedarà gravat el gol que va marcar i va valer la victòria. I també com, gairebé en la següent jugada, Mamadou va estavellar la pilota el pal després d’un gran detall individual. Si arriba a fer el segon ja era per posar-se de genolls. El més important, però, és que, més enllà dels gols, l’atacant va donar motius per justificar el seu fitxatge des del primer dia. Feia temps que Francisco demanava un davanter amb un perfil diferent al de Stuani i ja el té. Mamadou Sylla va ser un corcó per a la defensa rival amb la seva mobilitat i, mentre li van durar les forces, va ser clau per donar aire als gironins gairebé cada cop que passaven del mig del camp. Era només el primer dia i ara haurà de tenir regularitat, però d’entrada el seu rendiment va estar, fins i tot, per sobre de les expectatives.
Seguint un bon costum
El cert és que debutar amb gol sembla gairebé una tradició en el Girona, així que el que va aconseguir Mamadou Sylla ja ho havien aconseguit una llarga llista de jugadors abans. Concretament, des que el Girona va fer el salt al futbol professional, l’estiu del 2008, hi ha, comptant el senegalès, catorze jugadors que van veure porteria el primer dia que es vestien de blanc-i-vermells. A la llista hi ha jugadors que s’han convertit en llegendes del club, com ara Jandro o el mateix Cristhian Stuani, i d’altres que van passar amb més pena que glòria, com per exemple Baltasar Rigo o Brian Sarmiento. De fet, pràcticament cada temporada se n’ha viscut com a mínim un cas, amb l’excepció del curs 2012/13 i dels dos últims, així que Mamadou ha permès tornar a aquest bonic costum.
El primer que va marcar el dia del seu debut amb el Girona va ser Jaume Duran, precisament en l’estrena dels gironins al camp del Celta amb aquella victòria inoblidable gràcies a la diana de l’aleshores joveníssim atacant. No va ser l’únic a fer-ho aquell curs, ja que al gener ho van fer dos reforços d’hivern, Felipe Sanchón –era la seva segona etapa al club però la primera a 2a A– i Igor de Souza, que van segellar la victòria contra l’Eibar (2-0). En el curs següent van tenir el privilegi de debutar marcant Juanma Hernández, Brian Sarmiento i Antonio Calle, que després de no poder ser inscrit a l’estiu pel retard de l’operació es va estrenar marcant el 2 de gener. A banda d’aquests dos primers cursos, a la LFP mai s’ha vist més d’un cas en una sola temporada. El 2010/11 va entrar a la llista Jandro, que a més ho va fer amb un doblet contra el Tenerife, mentre que al curs següent es va estrenar amb gol Baltasar Rigo en una clara derrota contra l’Elx (1-4).
Després d’un any sense gols de debutants, el Girona va veure com els seus principals golejadors s’estrenaven amb gol. Ho va fer Alfredo Ortuño la temporada 2013/14 i després el van seguir noms com els de Fran Sandaza, Jairo Morillas i Samuele Longo, un cada curs. Dels últims davanters abans de l’ascens només hi falta Mata, que va marcar en el seu segon partit. A tots ells els va seguir –i per acabar la llista fins al gol de Mamadou– Stuani, que, com Jandro, va marcar dos gols el dia del seu debut. Va ser en la històrica estrena a primera contra l’Atlético, per acabar empatant a dos.
