L’Olot va tor­nar a com­pe­tir 237 dies després d’haver jugat per última vegada a casa con­tra el Bada­lona, el 8 de març pas­sat, just abans que la pandèmia para­litzés el món i la FEF donés per aca­bada poste­ri­or­ment la com­pe­tició. Els olo­tins han hagut d’espe­rar a la ter­cera jor­nada per estre­nar-se en la pri­mera fase del sub­grup A del grup ter­cer després de viure en carn pròpia l’afec­tació del coro­na­vi­rus amb tres casos a la plan­ti­lla. Ja amb el tràngol superat, però amb una man­cança física i de rodatge evi­dent per culpa de la inac­ti­vi­tat com­pe­ti­tiva i d’un con­fi­na­ment de deu dies entre el 16 i el 26 d’octu­bre, els olo­tins van per­dre al camp del Nàstic (2-0). L’enso­pe­gada entra en la lògica de la com­pe­tició, més enllà dels con­di­ci­o­nants, i és que els grana tenen una plan­ti­lla feta per llui­tar per l’ascens, amb un fons d’armari impres­si­o­nant a l’abast de pocs equips de la cate­go­ria.

“S’ha notat la inac­ti­vi­tat. Veníem amb la il·lusió de suplir la man­cança física que teníem, però juga­dors com Jordi Masó en el minut 55 ja esta­ven afo­gats després de deu dies con­fi­nats. Hi havia juga­dors que no podien sumar 90 minuts i l’onze ha estat con­di­ci­o­nat”, deia el tècnic de l’Olot, Raúl Gar­rido, en aca­bar el matx al Nou Estadi. El valencià va voler fer una lec­tura posi­tiva del dia, a més d’apor­tar tran­quil·litat a l’entorn: “El més posi­tiu del par­tit és que hem tor­nat a jugar després de vuit mesos i a sen­tir-nos fut­bo­lis­tes tot i rebre una dura der­rota. Tot i els entre­bancs, alguna estona hem vist l’Olot que volem.”