Massa idíl·lic per al Girona

Debu­tant amb nota

A les adver­si­tats, valen­tia. Fal­ta­ven mig­cam­pis­tes? Cap al filial. No li va fer res, a Fran­cisco, que Ramon Ter­rats no hagués entrat en cap con­vo­catòria ni que no fos dels habi­tu­als en dinàmica de pri­mer equip. El tècnic va pre­fe­rir no treure juga­dors de lloc. Dos cen­trals dis­po­ni­bles? Els titu­lars. Dos davan­ters purs? El tàndem d’atac, amb Mama­dou de refe­rent i Nahuel per dar­rere. Cadascú al seu lloc. I Ter­rats, 20 anys aca­bats de fer i després d’un parell de par­tits de lliga amb el Girona B, al cos­tat de Gum­bau i sense arron­sar-se gens ni mica. Com el Girona. Per més min­vat, limi­tat i des­gas­tat que estigués, l’equip es va pre­sen­tar a La Roma­reda amb les idees molt clares. A com­pe­tir, a pen­car, amb un equip junt, ferm i soli­dari. Va fer patir la posada en escena, perquè Ber­nardo va haver de treure des de la línia de gol un xut de Zani­macc­hia, en una repro­ducció d’una de les múlti­ples acci­ons defen­si­ves al límit d’Alme­ria. Però no hi va tenir res a veure. El Sara­gossa va fabri­car perill en tres acci­ons aïlla­des els pri­mers 20 minuts, sobre­tot amb un xutàs de Ber­mejo al pal, però va mos­trar carències. I el Girona en va tenir una de molt clara d’Aday, als núvols, i una arren­cada entre els dos davan­ters que Sylla no va saber apro­fi­tar. El vallesà, però, no és d’equi­vo­car-se gaire. I a la següent, cap a dins. Aday, a qui no li havia sor­tit res bé, va fer una cen­trada llu­nyana però pre­cisa, que l’exju­ga­dor de l’Espa­nyol va aca­bar de mera­ve­lla, amb un cop de cap impe­ca­ble i impa­ra­ble (28’).

Amb el 0-1, l’equip de Fran­cisco encara ho va tenir més clar. Tran­quil, junt, espe­rant el moment de pres­si­o­nar i sense pre­o­cu­par-li que el Sara­gossa tingués més pos­sessió, perquè els de Baraja no sabien gaire què fer-ne. Les pene­tra­ci­ons del figue­renc Pep Cha­varría, con­so­li­dat com a extrem amb Baraja, eren un dels pocs recur­sos dels locals, que es col·lap­sa­ven en la cre­ació del joc i no tro­ba­ven la manera de pro­gres­sar. El fet és que el Girona va dei­xar pas­sar els minuts amb tran­quil·litat, cada cop més ferm i més segur del que feia.

Només començar la segona part, Mama­dou es va endur un impacte fort de Cris­tian Álva­rez. Fort com un roure, no només es va refer, sinó que va pro­ta­go­nit­zar l’acció del 0-2. Aquesta vegada, com a assis­tent. Es va asso­ciar amb Yoel Bárce­nas, va fer d’extrem esquerre i va bus­car el punt de penal, on Valery, amb tota la fe, va lle­gir millor que ningú la jugada i va resol­dre com un davan­ter cen­tre (53’).

El Sara­gossa va tri­gar més d’un quart d’hora a bus­car la por­te­ria visi­tant, amb un cop de cap de Toro Fernández, en pos­si­ble fora de joc, que s’esta­ve­lla a la part exte­rior del pal (62’). Ja en prou mala dinàmica, els ara­go­ne­sos sem­bla­ven per­dre la fe. I tam­poc tenien, és clar, qui els ajudés des de la gra­de­ria. Impac­tava viure el par­tit a La Roma­reda, un dels esta­dis més eixor­da­dors, amb els únics crits de pro­ta­go­nis­tes i tècnics. És clar que ahir pos­si­ble­ment el públic hau­ria escri­das­sat els seus o, com a mínim, Baraja. Els giro­nins no patien, amb Ber­nardo manant al dar­rere i tot el grup generós en l’esforç. Entre ells, el debu­tant Ter­rats, que va fer un tre­ball magnífic.

S’ho veuen fet

Mama­dou Sylla va tenir el ter­cer a prop, en una acció que li va treure Cris­tian Álva­rez –el linier mar­cava fora de joc– i en una altra arri­bada, en què va pre­fe­rir bus­car la pas­sada a Valery, a qui Tejero es va anti­ci­par. Fran­cisco va fer debu­tar Mon­jo­nell i Jan­dro i també va fer entrar Pau Vic­tor. Segu­ra­ment no hau­ria aca­bat amb un equip tan jove si no s’ho hagués vist tot fet. Cos­tava de creure, que el Sara­gossa s’activés, però la pri­mera urpada de Narváez va posar la por al cos, i la segona, després de la falta obvi­ada a Yoel, ho va aca­bar d’espat­llar.