El mer­cat d’estiu més incert a Mon­ti­livi es va tan­car amb un gra­pat de bai­xes, que con­fir­ma­ven el canvi de cicle en una plan­ti­lla molt rejo­ve­nida. Entre tan­tes ana­des i vin­gu­des, hi havia el retorn de Ber­nardo Espi­nosa, després d’una cessió a l’Espa­nyol que va aca­bar amb el seu segon des­cens con­se­cu­tiu. El colombià, a qui Fran­cisco va donar galons des de la pri­mera prova de pre­tem­po­rada, s’ha aca­bat que­dant després d’una revisió i ampli­ació del con­tracte, en un con­text que no té res a veure amb quan va ater­rar a Mon­ti­livi pro­ce­dent del Midd­les­brough, després de l’ascens blanc-i-ver­mell a l’elit.

Lli­gat ara fins al 2023, el cen­tral asse­gura que s’ha que­dat con­vençut i no pas per les aspi­ra­ci­ons d’ascens del Girona. “El pro­jecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, men­ta­li­tat i filo­so­fia de tre­ball del tècnic, però no espe­ci­al­ment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de tre­ba­llar pri­mer per tenir una situ­ació tran­quil·la i després créixer. No m’atre­veixo a dir que em quedo perquè el pro­jecte és per pujar. Les coses han can­viat”, va expli­car el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apos­tat per un club que també va apos­tar per mi, i aquesta és la manera més maca de tor­nar. La família és feliç a Girona, i s’ajun­ten mol­tes coses per tre­ba­llar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tor­nar a casa”, va resu­mir.

I ho ha fet assu­mint l’auto­ri­tat que li ha dele­gat per a l’eix de la defensa Fran­cisco, que no l’ha fet des­can­sar ni un minut –com a Cala­vera– tot i la duresa del calen­dari. “Em sento agraït. El mis­ter ha apos­tat per fer-me sen­tir el líder de la defensa i con­ti­nuo apre­nent. El fut­bol m’ha demos­trat que s’ha d’estar pre­pa­rat per a tot”, va expli­car un dels vete­rans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’aju­dar.”

Ber­nardo, que va patir al dar­rere sobre­tot en les pri­me­res jor­na­des, con­si­dera tan posi­tiva l’evo­lució de l’equip com lògica l’entrada en com­pe­tició amb dub­tes i males sen­sa­ci­ons, enmig d’un esce­nari ple d’incer­tesa: “Han estat la pre­tem­po­rada i el començament més atípics de la meva car­rera, amb molts con­di­ci­o­nants. Era lògic pen­sar que l’inici no seria tan sòlid. Són mol­tes peces noves, algu­nes sense experiència, i has d’anar grei­xant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gai­rebé impos­si­ble. Em quedo amb la línia ascen­dent de l’equip.” Els valors inne­go­ci­a­bles són clars: “Em sento orgullós de com tre­ba­lla i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que crei­xe­rem a par­tir de com­pe­tir bé.” I l’equip, segons Ber­nardo, ho està acon­se­guint: “Ha estat una qüestió d’engra­natge. La com­pe­ti­ti­vi­tat, l’hem demos­trat sent sòlids, defen­sant i ata­cant, sent roco­sos i difícils de superar, amb mol­tes aju­des. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dime­cres, es veu la pro­jecció.”