“L’any pas­sat ja volia tor­nar, però no va poder ser”, Mama­dou Sylla (Kédou­gou, Sene­gal, 1994), enyo­rava casa seva. El davan­ter, que amb nou anys va ins­tal·lar-se a Gra­no­llers pro­ce­dent del seu Sene­gal natal, tro­bava a fal­tar estar a prop dels seus, després de gai­rebé un lus­tre a Bèlgica, i el Girona li va donar aquest estiu l’opor­tu­ni­tat de tor­nar a Cata­lu­nya. “Soc al lloc idoni per créixer, un equip com­pe­ti­tiu que té un pro­jecte i al cos­tat de casa”, va expli­car el fut­bo­lista quan va ater­rar al club blanc-i-ver­mell, on als 26 anys està mos­trant la seva millor versió. En només un mes que fa que ves­teix la samar­reta giro­nina, el seu impacte sobre el grup ha estat bru­tal, amb qua­tre gols i dues assistències en set par­tits. “Per a un davan­ter sem­pre és impor­tant el gol, et dona con­fiança i si ser­veix perquè l’equip gua­nyi tres punts, doncs millor”, expli­cava l’ata­cant, que ha recu­pe­rat unes sen­sa­ci­ons que sem­bla­ven per­du­des.

I és que des de l’espec­ta­cu­lar curs que va pro­ta­go­nit­zar fa qua­tre anys al KAS Eupen, Sylla s’havia apa­gat. El vallesà d’ori­gen sene­galès va arri­bar al con­junt belga amb 22 anys, pro­ce­dent de l’Espa­nyol amb el qual havia jugat alguns par­tits a pri­mera sense con­so­li­dar-se, i va fer eclosió en 39 par­tits dis­pu­tats mar­cant 13 dia­nes en totes les com­pe­ti­ci­ons. Va ser, doncs, una cam­pa­nya sen­sa­ci­o­nal del jove ata­cant, que va viure la seva pri­mera com a pro­fes­si­o­nal, i un dels grans del país, el Gant va interes­sar-se per ell i el va fit­xar. Allà, però, no va poder donar con­tinuïtat al que havia mos­trat a l’Eupen, va ano­tar un gol en 28 par­ti­ci­pa­ci­ons a la lliga, i les dues tem­po­ra­des següents (2018/18 i 2019/20) les va pas­sar de cessió en cessió al Zulte-Ware­gem i el Sint-Trui­den (tots dos bel­gues) i el Gazo­vik Orem­burg (Rússia). Entre els tres equips va sumar cinc gols i molt poca par­ti­ci­pació.

Sense fer soroll ni gene­rar massa expec­ta­ti­ves, va pro­duir-se la seva incor­po­ració al Girona. Ja amb el mer­cat tan­cat, va sig­nar com a agent lliure fins al 30 de juny del 2022, i va camí de superar els regis­tres gole­ja­dors del seu millor curs. Sylla s’està retro­bant ja no només amb aquell juga­dor de l’Eupen que va irrom­pre fugaçment al fut­bol belga sinó amb aquell davan­ter que sem­pre va ser i, que ja de ben jove va enci­sar els obser­va­dors del Barça que el van cap­tar per a l’infan­til. Un nen intro­ver­tit que feia gols com xur­ros al Gra­no­llers, però que, sobre­tot, s’equi­vo­cava poc, tot ho feia amb sen­tit sobre la gespa. Així ho expli­quen els que l’havien vist jugar al muni­ci­pal del car­rer Girona; des­mar­cat­ges cons­tants, s’ubi­cava molt bé dins de l’àrea, una solució per rebre i asso­ciar-se i, evi­dent­ment, deter­mi­nació davant de por­te­ria. Mar­cava la diferència... exac­ta­ment el que fa ara i el que va fer al plan­ter blau­grana, en què va estar fins al juve­nil B, al Mataró, on va anar després, i a l’Espa­nyol, que va tri­gar ben poc a acon­se­guir els seus ser­veis quan va sor­tir del Barça i on va com­ple­tar l’etapa de juve­nil. Ja de sènior, va pas­sar al filial peri­quito (2a B), més tard va jugar cedit al Racing de San­tan­der (2a A) abans d’arri­bar al pri­mer equip espa­nyo­lista. Tot seguit, va posar rumb a Bèlgica, una etapa ja tan­cada. Ara, prop de casa, on volia ser, con­cre­ta­ment a For­nells de la Selva, on resi­deix, se cen­tra en el Girona, on està gau­dint més que mai.