Amb certa desesperació, el seguidor del Sabadell veu com el seu equip ha tornat a deixar escapar un botí en el tram final del partit. La classificació diu que el Sabadell necessita sumar els tres punts com abans millor però el sentit comú –en boca del seu entrenador– també parla de no perdre un punt quan no n’has pogut sumar tres. El Sabadell ha tornat a caure, per tercera jornada consecutiva i, ho ha fet, com en les dues anteriors ocasions per un gol en el darrer quart d’hora de partit. I com en els precedents, l’equip l’encaixa quan estava arribant amb més claredat a la porteria contrària.

El partit, en general, ha estat soporífer. No ha ajudat gens ni mica l’estat del terreny de joc ni que es veiessin les cares dos equips que el curs passat estaven competint en la segona divisió B. Així, el primer temps ha anat passant sense que cap dels dos equips encertés amb combinar la pilota amb fluïdesa tot i que ha existit cert domini territorial dels locals. El Sabadell, que amb prou feines passava del mig camp, al menys tenia a l’equip rival controlat. Mackay no ha passat gaires problemes excepte en un xut centrat que ha hagut de blocar en dos temps i el perill arlequinat s’ha resumit en una prometedora passada que ningú ha rematat.

Els d’Antonio Hidalgo han entrat millor en el segon temps i, a poc a poc, han tancat el rival a la seva àrea. Com en el primer temps, res prometedor fins que en el minut 70 Edgar Hernández ha enviat un servei de falta escorat al travesser. Animat per l’ocasió, el Sabadell ha estirat la corda però s’ha trencat pel costat contrari. Una pèrdua incomprensible d’Stoichkov, una mala defensa de Capó i la mala cobertura d’Ángel han deixat el camí lliure pel gol del triomf local.