Terrats aixeca el dit

El Girona va tor­nar a per­dre a Mon­ti­livi, però, com ja va pas­sar a l’RCDE Sta­dium, el seu entre­na­dor, Fran­cisco Rodríguez, va tor­nar a for­mar un onze d’allò més pro­me­te­dor. Sense que fos una neces­si­tat impe­ri­osa com sí que ho havia estat altres vega­des per culpa de la llarga llista de bai­xes, el tècnic andalús va ali­near en el doble pivot Ramon Ter­rats per jugar al cos­tat de Monchu. Amb Cristóforo pro­ba­ble­ment can­sat, però amb Gum­bau, un fix en les pri­me­res jor­na­des, des­can­sat, el tècnic no va dub­tar a donar l’alter­na­tiva al mig­cam­pista del filial. Ter­rats ja va ser titu­lar a La Roma­reda i va cau­sar sen­sació, però el par­tit d’ahir del bar­ce­loní va ser de molt nivell. Amb rotun­di­tat, el mig va apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat que li va ser­vir amb safata el seu tècnic i es va mos­trar com un fut­bo­lista sense embuts, capaç de, tot i la seva inex­periència, manar els com­panys i ini­ciar mol­tes de les juga­des en la zona de cre­ació. El jove, de 20 anys, fins i tot es va atre­vir a con­duir la pilota dri­blant i dei­xant enrere diver­sos rivals per tren­car les línies de pressió mala­gue­nyes, molt ben col·loca­des durant els 90 minuts d’enfron­ta­ment.

Ter­rats es va mos­trar segur en els 70 minuts que va dis­pu­tar fins que Gum­bau va entrar al ter­reny de joc per subs­ti­tuir-lo. El de Camp­llong ja sap que haurà de suar la can­sa­lada per tor­nar-se a gua­nyar un lloc fix en els esque­mes de Fran­cisco, i és que el baix ren­di­ment del gironí i l’empenta mos­trada pels més joves, lide­rats ahir per Ter­rats, ben secun­dat per juga­dors com Yan Couto, Pablo Moreno i Pachón, envien indi­rec­ta­ment un avís als més vete­rans de la plan­ti­lla.

El par­tit d’ahir no va ser agraït per a cap dels fut­bo­lis­tes locals, i és que al davant es van tro­bar un Màlaga molt ben posi­ci­o­nat i soli­dari que va impe­dir arri­ba­des clares amb assiduïtat. Si bé en atac el jove ho va pro­var movent la pilota amb cri­teri, velo­ci­tat i pre­cisió, en defensa va córrer com ningú per man­te­nir l’equi­li­bri del seu equip. Es va bui­dar, ho va donar tot i va aixe­car el dit davant Fran­cisco per demos­trar-li que està pre­pa­rat i a dis­po­sició per aju­dar sem­pre que cal­gui.