De puntetes per casa
El Girona ja ha perdut en aquesta lliga tres partits a Montilivi, més dels que va perdre en tot el campionat regular de la passada edició
De les sis visites rebudes, només dues han acabat amb victòria de l’equip orientat per Francisco
En aquest moment de la temporada, només una vegada, el curs 2015/16, tenia menys punts
Montilivi ha deixat de ser el fortí que era el curs passat (2019/20). L’equip blanc-i-vermell, entrenat per quatre tècnics diferents –Juan Carlos Unzué, Juan Carlos Moreno, Pep Lluís Martí i Francisco Rodríguez–, va fer de la productivitat a casa una de les seves grans fortaleses i amb 14 victòries i cinc empats va defensar una classificació per al play-off d’ascens que se li va escapar, precisament, al seu feu contra l’Elx (0-1) de manera dramàtica. La derrota contra els il·licitans va ser la tercera del curs en terreny gironí, on en la lliga regular només va perdre dos partits dels 21 disputats. I ara aquest curs (2020/21), amb sis visites rebudes, ja n’ha perdut més que en la passada lliga regular, tres: contra el Fuenlabrada (0-1), el Mallorca (0-1) i el Màlaga (0-1). “El partit de Fuenlabrada era al principi de la competició i molts dels jugadors de l’onze inicial ja no estan amb nosaltres ara. Dels altres dos, contra el Mallorca i el Màlaga, sí que és veritat que hi ha hagut fases en què ens ha costat portar la iniciativa, però també n’hem tingut d’altres en què hem estat bé i hem tingut ocasions de gol”, va explicar Francisco en aquest sentit, després de la darrera desfeta dimarts contra els malaguenys, la segona consecutiva a l’estadi gironí, en què els blanc-i-vermells van palesar, de nou, problemes per generar situacions de gol i encarrilar els enfrontaments. “Ens està costant, el curs passat era tot el contrari”, va dir el tècnic d’un equip que dels 18 punts disputats a Montilivi en aquest campionat, n’ha sumat set, menys de la meitat.
Sense públic
El fet que no hi hagi afició ho redueix tot a la gespa. El factor ambiental, tan important en un esport com el futbol i que en moments puntuals pot fer decantar la balança, va desaparèixer amb la pandèmia, però també és cert que la mitjana de punts que assoleixen els equips a casa i a fora no difereix gaire de la d’altres campanyes. De fet, el Girona sense públic a Montilivi en els set enfrontaments que va disputar-hi la temporada passada va obtenir uns registres notables, amb cinc victòries, un empat i una derrota, molt diferents, és clar, dels d’aquesta.
La història a la plata
Que l’inici a casa és dolent ho posen de manifest els precedents en la categoria. I és que a segona divisió A, en què el Girona està disputant l’onzena temporada, només una vegada havia obtingut menys punts a Montilivi en aquest moment del curs. Va ser en la temporada 2015/16, en què l’equip orientat per Pablo Machín havia sumat 4 punts al seu feu en sis partits, una tendència que va capgirar per acabar fent-s’hi fort, finalitzar com a quart classificat i arribar a una final de play-off que va perdre contra l’Osasuna. Com aquest, aquell conjunt també havia rebut un cop dur, ja que la campanya anterior (2013/14) havia perdut l’ascens directe en aquella última jornada contra el Lugo i li va costar arrencar. L’altre començament que s’hi acosta és el de la temporada 2009/10, en què acumulava exactament la mateixa puntuació que ara; aquella va acabar sent una lliga molt dura, que es va resoldre amb el gol de Kiko Ratón contra el Múrcia a l’últim instant que va certificar una salvació agònica.
El Girona, doncs, necessita revertir la dinàmica a casa, amb l’avís, a més, del seu segon curs a primera divisió (2018/19), en què va firmar el descens a Montilivi, on va quedar sentenciat. Aquell grup dirigit per Eusebio Sacristán es va condemnar a l’infern amb una calamitosa versió oferta a casa, en què només va ser capaç de guanyar tres partits dels 19 que hi va disputar. L’inici, en aquell curs, va ser calcat al d’aquest, amb 7 punts de 18.