Girona

Aquí caic, allà m’aixeco

El Girona visita l’Alcorcón (19 h) amb la necessitat d’esmenar a camp contrari el dèficit que arrossega a Montilivi

Dues victòries seguides han alimentat l’esperança dels madrilenys, que exigiran molta lluita, concentració i atenció al conjunt blanc-i-vermell

No hi ha marge per cele­brar les ale­gries, ni tam­poc per ofus­car-se gaire amb les rellis­ca­des. El Girona, que ahir va tenir la con­fir­mació que el par­tit pen­dent con­tra el Logroñés també queda enta­fo­rat –el dijous 10 de desem­bre– en ple fes­ti­val de cites sense parar, obre la 15a jor­nada aquesta tarda a Santo Domingo (19 h). Després de la der­rota de dimarts con­tra el Màlaga (0-1), que con­firma el mal camí que ha aga­fat a Mon­ti­livi, l’equip visita amb més neces­si­tat un cuer enganyós, que s’havia enca­llat moltíssim però que arriba al duel enva­len­tit per dues victòries segui­des en qua­tre dies. L’Alcorcón d’Anquela exi­girà una dosi molt alta de con­cen­tració, lluita i atenció al Girona, que ja se n’ha sor­tit en altres sor­ti­des –victòries a Leganés (0-1), Cas­telló (0-1) i Cor­nellà (1-2)– i que avui torna a bus­car aire i auto­es­tima a camp con­trari. La irre­gu­la­ri­tat, en resul­tats (sis punts en sis jor­na­des) i en sen­sa­ci­ons, està mar­cant la tem­po­rada blanc-i-ver­me­lla.

Jugar cada tres dies no és la millor recepta per a un equip que, des de la gar­ro­tada con­tra l’Elx, ha hagut de remar con­tra molts obs­ta­cles. Les nom­bro­ses bai­xes con­di­ci­o­nen Fran­cisco, que ha de fer equi­li­bris perquè els fut­bo­lis­tes dis­po­ni­bles puguin assi­mi­lar tanta càrrega. Avui torna Jonas Ramalho, l’única nove­tat en la con­vo­catòria –hi entra pel fut­bo­lista del filial Èric Mon­jo­nell– res­pecte a la del Girona-Màlaga. El retorn del basc dona una mica més de marge de mani­o­bra a l’eix de la defensa, amb la pos­si­bi­li­tat fins i tot de res­ca­tar l’esquema amb tres cen­trals amb què ja va sor­pren­dre Fran­cisco a Castàlia. L’esquema amb car­ri­lers seria una solució per donar des­cans a fut­bo­lis­tes com Yoel Bárce­nas i Pablo Moreno, tot i que també hi ha l’alter­na­tiva de recu­pe­rar el 4-3-3, amb tres fut­bo­lis­tes a la línia de mit­jos, que amb la recu­pe­ració d’Ibra­hima i l’aposta de Ramon Ter­rats és ara la més poblada, ja que s’afe­gei­xen a Cristóforo, Gum­bau i Monchu. Al davant, encara sense Crist­hian Stu­ani ni Nahuel Bus­tos, Mama­dou Sylla és el recurs indis­cu­ti­ble i indis­pen­sa­ble. A la con­vo­catòria, s’hi manté el davan­ter del filial Àlex Pachón, titu­lar con­tra l’Espa­nyol i amb mitja hora con­tra el Màlaga. Amb dor­sal del filial, també hi són Pau Víctor i Ramon Ter­rats, a més d’Ibra­hima.

Anquela al res­cat

L’Alcorcón, que va gua­nyar el Girona de Fran­cisco en l’última jor­nada de la lliga regu­lar del curs ante­rior, va apos­tar per Mere Her­moso (Fuen­la­brada) per cobrir la marxa de Fran Fernández al Tene­rife. Amb Mere, però, les coses no van fun­ci­o­nar. I després de vuit der­ro­tes con­se­cu­ti­ves –la segona, per ali­ne­ació inde­guda con­tra el Sara­gossa– i enfon­sat a la cua de la clas­si­fi­cació, el club va pres­cin­dir de l’entre­na­dor i va anar a bus­car l’home que l’havia fet arri­bar a segona A, l’heroi de l’Alcor­co­nazo. Juan Anto­nio Anquela ha tor­nat a Santo Domingo i, tot i que la seva estrena va ser amb der­rota en el derbi a Leganés (1-0), ja ha fet revi­far el cuer. Dues victòries con­se­cu­ti­ves en només qua­tre dies, con­tra el Lugo (1-0) i al camp del Cas­telló (0-2), han fet recu­pe­rar l’auto­es­tima als madri­lenys, que encara tan­quen la clas­si­fi­cació, però ara amb una pers­pec­tiva més opti­mista. Anquela té avui la baixa del jove extrem Álvaro de la Torre, però recu­pera el veneçolà Samu Sosa.

TORNA RAMALHO

Francisco ha de fer equilibris per gestionar l’esforç i podria retocar l’esquema de joc

EL CUER ESPAVILA

L’Alcorcón ha guanyat més en tres partits amb Anquela que en deu amb Mere

Marc Gual, executor de la reacció

El Girona retrobarà avui Marc Gual, un davanter per qui va lluitar molt i que va acabar arribant l’estiu passat a Montilivi. Però només hi va estar mig any perquè, durant el mercat d’hivern, i havent perdut protagonisme amb Pep Lluís Martí, el badaloní va cancel·lar la cessió i se’n va anar al filial del Madrid. Tot i jugar només mitja temporada de blanc-i-vermell, els seus quatre gols en la lliga el van deixar com a tercer màxim golejador, superat només per Stuani i Borja García. Gual és ara el referent de l’Alcorcón. Fitxat per dues temporades, ha marcat els tres gols –dimarts, un doblet des del punt de penal a Castàlia– de les dues últimes victòries. De fet, Gual ha marcat la meitat dels sis gols de l’Alcorcón, l’equip menys golejador.

Anquela es preocupa dels seus

Juan Antonio Anquela elogia el Girona, tot i que no vol dedicar gaire temps a parlar del rival. “El Girona és un dels clàssics i candidats a ser a dalt, lluitant per tot. És un equip poderós en totes les línies, amb una gran plantilla. Però ara mateix el que més em preocupa és el rendiment del meu equip”, assegurava l’home que ha tornat a Santo Domingo fa tres jornades per treure l’equip del pou. De moment, enllaça dues victòries. “Tenim molt marge de millora. No estem fent les coses prou bé, tot i que el que ho marca tot són les victòries”, reconeix. “Això serà molt llarg i molt dur, i hem d’estar preparats. A segona, nos’assoleix l’objectiu fins al final.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.