Que el Girona no va fer un bon par­tit al camp de l’Alcorcón és indis­cu­ti­ble, per molt que l’1-0 arribés quan més domi­na­ven els giro­nins, i és que en molts moments es va veure l’equip sense idees. Encara sense Stu­ani, amb un Mama­dou menys par­ti­ci­pa­tiu que altres dies, amb Yoel Bárce­nas sense dese­qui­li­brar i amb un Samu Saiz a anys llum del ren­di­ment que hau­ria de donar, l’atac dels giro­nins va ser del tot estèril. De fet, un dels pocs que van acon­se­guir gene­rar sen­sació de perill a prop de l’àrea rival va ser Jordi Cala­vera, un dels pocs, si no l’únic, que va fer un par­tit més que cor­recte. I si el més perillós del teu equip és un late­ral, si no es diu Dani Alves ja et pots anar obli­dant de sumar els tres punts.

El de Cabra del Camp ho va inten­tar més que ningú durant el par­tit d’ahir. De fet, pocs dies se l’ha vist tan actiu en atac com ho va ser al muni­ci­pal de Santo Domingo, i és que les seves inter­ven­ci­ons es van pro­duir molt més a camp rival que no pas en camp propi, on pràcti­ca­ment va pas­sar des­a­per­ce­but. De fet, defen­si­va­ment Cala­vera no va patir gens ni mica, però és que tam­poc tenia ningú que l’inco­modés per la seva banda. Segu­ra­ment per això es va veure capaç d’incor­po­rar-se a l’atac i ho va fer, en la gran majo­ria de vega­des, amb encert. En la pri­mera part ja va arri­bar un parell de cops amb perill, sobre­tot una vegada que tenia espai per enca­rar por­te­ria, però l’auto­pas­sada se li’n va anar massa llarga. En la segona part encara va aparèixer més, i en una acció va donar peu a una de les oca­si­ons més clares dels giro­nins, amb una pas­sada de la mort a l’àrea petita que Mama­dou no va acon­se­guir enviar al fons de la por­te­ria per poc, en part perquè li va botar mala­ment al davant quan es llançava a terra per arri­bar-hi. En les dues acci­ons, l’ori­gen va ser un con­trol mera­vellós amb el pit. Tot i que en aques­tes acci­ons ni Cala­vera ni el Girona van tro­bar el premi, el late­ral no es va ren­dir, i és que ho va seguir pro­vant, com­bi­nant bé amb Yoel i amb Samu, i va fer la sen­sació que era l’únic amb cla­ri­vidència un cop s’arri­bava a tres quarts de camp.