El Pera­lada s’ha enca­par­rat a no des­per­tar-se del somni de fer-la grossa. El con­junt diri­git per Albert Carbó con­ti­nua invicte en el sub­grup B del grup cinquè de ter­cera després d’haver-se dis­pu­tat set jor­na­des de la pri­mera fase de la lliga. Els xam­pa­nyers sumen catorze punts i com­par­tei­xen el lide­ratge amb el Cer­da­nyola i el Sant Andreu. A l’estiu això sem­blava una uto­pia ja que l’equip va haver d’afron­tar diver­ses bai­xes de juga­dors impor­tants, un obs­ta­cle que la direcció espor­tiva –coman­dada per Nitus San­tos– i la tècnica –coman­dada per Albert Carbó– van haver de superar bus­cant les peces idònies; en molts casos, juga­dors joves. L’esforç i el tre­ball hi han tin­gut molt a veure, en el gran inici del Pera­lada en la lliga, que manté la tònica que tenia el curs pas­sat, abans que el coro­na­vi­rus ho para­litzés tot –els pera­la­dencs enca­de­na­ven sis victòries i tenien les posi­ci­ons de play-off a tocar.

En el dar­rer enfron­ta­ment, a casa con­tra la Fun­dació Espor­tiva Grama, els de l’Alt Empordà van esmi­co­lar el con­junt de Santa Coloma gràcies, en part, a una actu­ació bri­llant d’Adrià Casa­nova, el seu davan­ter de referència. El de Joa­ne­tes, que va arri­bar a l’estiu pro­ce­dent del Banyo­les per suplir la baixa sen­si­ble de Marc Medina, fit­xat pel Figue­res, va veure por­te­ria com a blanc-i-verd per pri­mera vegada aquest curs, una estrena immi­llo­ra­ble, amb un hat-trick, el pri­mer, d’una bellesa inver­sem­blant amb una rema­tada al segon pal de xilena. “Estic molt con­tent per l’estrena que vaig tenir. Havia enca­de­nat alguns par­tits amb falta d’encert, però tor­nar a mar­car, fer-ho tres vega­des en un mateix par­tit i amb una diana de xilena, va ser molt maco”, comenta el davan­ter, que ha de fer un exer­cici de memòria per recor­dar el seu dar­rer tri­plet de gols: “Va ser en el pri­mer any de juve­nil amb l’Olot. Ha plo­gut molt, però sem­pre és ben­vin­guda una actu­ació així.”

Casa­nova va poder tor­nar a sen­tir l’adre­na­lina de fer gol gai­rebé després d’un any sense mar­car –l’últim gol el va fer el 15 de desem­bre del 2019 en un Banyo­les-l’Hos­pi­ta­let–; això sí, amb trampa, ja que en el tram final de lliga abans de la pandèmia amb el Banyo­les, l’equip del Pla de l’Estany va tenir una sequera gole­ja­dora bru­tal i, a més, la com­pe­tició ha estat set mesos atu­rada. “No m’hi havia cap­fi­cat gaire, tot i que, com a davan­ter que soc, volia mar­car al més aviat pos­si­ble. El club i el tècnic sem­pre m’han mos­trat con­fiança i això fa que no hi hagi pen­sat gaire. Al final ha arri­bat gràcies al tre­ball de tot l’equip”, afirma.