Després de poc més d’un mes que ha sem­blat una eter­ni­tat, Stu­ani, ja recu­pe­rat, es va posar una altra vegada la samar­reta del Girona. Havien pas­sat 38 dies des que l’ariet uru­guaià, guia a la gespa, ídol a la gra­de­ria i abso­lut refe­rent blanc-i-ver­mell en tots els sen­tits, se l’havia posat per últim cop, el 24 d’octu­bre pas­sat, una mitja hora escassa al feu del Cas­telló (0-1), i ahir va tor­nar. I és que la presència del charrúa havia estat ínfima aquesta cam­pa­nya: fins ahir, només acu­mu­lava 118 minuts en dos par­tits, l’esmen­tat al nou estadi de Castàlia i a Mon­ti­livi con­tra el Fuen­la­brada (0-1), que va com­ple­tar sen­cer. Molt poc, dis­pu­tat ja un terç de cam­pi­o­nat, catorze par­tits, per a un davan­ter de la seva cate­go­ria, irre­me­ia­ble­ment enyo­rat per un equip que fa tres tem­po­ra­des que no pot viure sense els seus gols. Ja en compta 71 al Girona (40 en dos cur­sos a pri­mera i 31 el pas­sat a segona, números amb què és el màxim arti­ller històric de l’enti­tat en el fut­bol pro­fes­si­o­nal), un regis­tre que ahir no va poder ampliar.

El davan­ter no va tenir cap situ­ació clara de gol. A l’equip, com ja és habi­tual, li va cos­tar gene­rar volum de joc ofen­siu, i el 7, un fina­lit­za­dor nat, neces­sita ser nodrit de pilo­tes a la zona calenta, cosa que no es va pro­duir. Només a còpia de pilo­tes atu­ra­des va tenir alguna opor­tu­ni­tat per dei­xar la seva empremta en el mar­ca­dor, i el moment en què més a prop va ser de tenir impacte va tenir lloc en la segona part, quan després d’una falta cen­trada des del mig del camp, des­pen­jada dins de l’àrea per Ber­nardo, gai­rebé des­via la pilota a dins, però no hi va arri­bar. For­mant tàndem a dalt amb Sylla en el 4-4-2, en l’apar­tat rema­ta­dor no va ser prolífic, però sí que va ser útil com a solució quan Juan Car­los o alguna peça de la línia defen­siva va jugar en llarg, abai­xant pilo­tes i per­me­tent sal­tar línies ràpid.

Amb ell, el Girona no només gua­nya un gole­ja­dor, sinó un fut­bo­lista expert, amb galons, que aporta, a més, un plus als com­panys que té a la gespa. Ahir capità, va ani­mar des del pri­mer minut, mirant de ficar tot­hom a dins del par­tit i, molt diplomàtic, va fer la feina de par­lar amb l’àrbi­tre quan alguna decisió era con­tro­ver­tida per als interes­sos blanc-i-ver­mells. Arri­bat el minut 60, i després de tant temps sense con­tinuïtat, li va tocar sor­tir i ser relle­vat. Stu­ani s’ha d’anar afi­nant. Que hi sigui, però, ja és un impuls vital per a l’equip.