Els tres punts eren innegociables, i el Girona els va assegurar. La feina fonamental es va fer, però sempre hi ha matisos. I no hi ha manera que el Girona tingui un partit plàcid. Ni quan rep el cuer, ni quan és efectiu com poques vegades i agafa un avantatge de dos gols ni quan el rival sembla del tot inoperant. Un partit que feia tota la pinta de ser tranquil i de tenir un guió pla en la segona part se li va acabar complicant al Girona, que va rebre el 2-1 del Castelló en el minut 85 i va suar i patir per no quedar amb cara de babau. El cuer no va poder fer més que espantar, perquè el Girona va treure les pilotes que li van arribar penjades a l’àrea i perquè Stuani va ensenyar a Nahuel Bustos com un davanter ha d’ajudar un equip que està demanant l’hora. L’ensurt no va anar a més i el Girona va celebrar un triomf imprescindible que encara va agafar més bon gust amb l’ensopegada del Rayo, que deixa els blanc-i-vermells a quatre punts del sisè.

Francisco va apostar per un onze de continuïtat, sense Juanpe ni Samu Saiz –ni un minut va tenir el madrileny, cridat a marcar diferències a l’estiu i ara mateix assenyalat–, i amb l’entrada de Yoel Bárcenas (per substituir l’absent Valery) com a única novetat. El Castelló va començar amb valentia i va fer estar amb l’ai al cor els blanc-i-vermells, superats amb claredat en els primers minuts. Juan Carlos va haver de fer la primera intervenció de mèrit (5’). Els de la Plana sabien pressionar i tenien més pilota i més arribades. Li va costar, al Girona, treure’s el domini del rival de sobre. Se’n va anar sortint de mica en mica, amb protagonisme de Ramon Terrats, que és molt jove però sap fer com ningú la funció d’auxiliar els centrals en la sortida de pilota, amb la personalitat suficient per no amagar-se després de l’error a Miranda.

Tot i començar a recuperar terreny i tenir més pilota, als gironins els costava enllaçar amb els jugadors ofensius. Però van trobar el desequilibri des de la cantonada, un fet extraordinari aquest curs. Gerard Gumbau, molt fi en l’execució, ja havia trobat el cap de Stuani al pal llarg en el primer córner. I en el segon, el número 105 del Girona en tot el curs, va arribar la llum. El primer gol des de la cantonada. Gumbau la va posar per a Bernardo, que va fer una rematada en planxa potentíssima (28’). El gol va donar tranquil·litat al Girona, que ja feia una estona que havia millorat i que va assumir més pilota. El Castelló ja tenia més problemes per córrer cap a la porteria de Juan Carlos i només va generar una arribada que va acabar amb rematada al lateral de la xarxa de Javi Moyano (37’). El conjunt de Juan Carlos Garrido va quedar glaçat amb el 2-0, en la tercera ocasió que generava el Girona (40’). L’autor del gol va ser Yoel Bárcenas, que va deixar la banda per aparèixer al mig –el moviment que ha de fer Mamadou Sylla, massa estacat jugant al costat– i va definir bé, però bona part del mèrit se’l va endur Gerard Gumbau. La segona assistència de la tarda del de Campllong, buscant l’esquena dels centrals, va ser d’un nivell molt alt. Els gironins arribaven serens, tranquils i convençuts al final de la primera meitat, amb un avantatge còmode després de mostrar molta efectivitat. Perquè, d’arribades, poques. Stuani no va arribar a una bona centrada de Calavera.

La segona meitat va començar amb un xut de falta directa de César Díaz que no va marxar gaire lluny. El Girona va decidir no arriscar i va cedir la iniciativa al cuer. La intenció era aprofitar els espais en alguna sortida al contraatac, però el fet és que no hi havia manera d’amenaçar. Les transicions ofensives van ser comptades i van acabar sense res de bo. El Castelló es va anar estirant, però es col·lapsava quan arribava a prop de l’àrea. Expeditiva, la defensa gironina semblava tenir ben controlada la situació. Francisco va donar 20 minuts més a Juanpe i va substituir Bueno, que tenia targeta. Gumbau, per la mateixa raó, també va marxar abans d’hora.

El Castelló no desistia, però no arribava a connectar cap rematada, i Juan Carlos tenia poca feina. Però no estava tot fet. Els gironins, garrepes amb la pilota, prioritzaven estar bé quan no la tenien. La inèrcia va dur el partit al camp dels locals en els últims deu minuts. I el 2-1, en una gran acció de Rubén Díaz dins l’àrea que Señé va aprofitar (85’), va obrir un escenari nou. Nahuel Bustos va sortir amb el peu girat i va perdre pilotes incomprensibles. Sort de Stuani, que va donar aire en una acció marca de la casa al mig del camp quan més en necessitava l’equip, que com a mínim va saber viure i passar el neguit a l’àrea pròpia sense cremar-se.