Des de dins es dona per bo
El director esportiu valora positivament el mercat dins les limitacions del club
El club intentarà tancar l’arribada del madrileny, però les negociacions no es preveuen fàcils
“El budget”, és a dir, el pressupost. En poques rodes de premsa s’ha repetit tantes vegades una paraula com ho va fer ahir Quique Cárcel en la valoració del mercat de fitxatges. Una mostra més clara impossible de les dificultats que té el Girona per fer lloc a l’alta massa salarial que suporta. En alguns jugadors de forma desitjada i en altres perquè no se’ls pot trobar una sortida fàcilment que satisfaci totes les parts. I és que el límit salarial ja no és l’única preocupació que té el Girona, sinó que trobar una manera de generar prou ingressos que compensin aquesta massa salarial és més complicat que mai si no és amb aportacions directes de la propietat, de qui Cárcel també va destacar una vegada i una altra l’esforç que estan fent.
Hi ha el que hi ha
Amb aquest escenari la valoració interna del mercat de fitxatges és positiva, i així ho va voler explicar el director esportiu, conscient que des de fora del club la sensació és que la plantilla s’ha debilitat respecte al curs passat. “Sabíem que era un mercat difícil pel problema de pressupost, però estic molt content. L’objectiu és sumar 52 punts com més aviat millor i després ja es veurà, tal com es va fer la temporada passada. Si pensem que som el Barça o el Madrid de segona divisió A i que sempre estarem a dalt ens equivocarem”, assenyala Cárcel, que va explicar quin és l’escenari en què s’ha hagut de moure el Girona: “La plantilla continua excedint el pressupost [no el límit salarial]. El que ens passa és que venim de contractes de fa anys, de primera divisió i del primer any a segona A, en què vam fer una gran aposta. Això lògicament ens penalitza, però en línies generals crec que tenim una plantilla més compensada que el curs passat. A més, hem aconseguit reduir la massa salarial amb alguns moviments, com la marxa de Gumbau l’últim dia. Els altres moviments, com l’arribada de Pablo Moreno, s’haurien pogut fer igual, però excedint encara més el pressupost.”
Limitats a l’hora d’incorporar jugadors amb cert renom, Cárcel va assenyalar el benefici de tenir els jugadors que estan sortint del futbol de base del club per ajudar el primer equip. “Fa anys que dic que han de ser el futur. Ara estem contents que Ibra hagi renovat i passi a ser del primer equip i esperem que aviat puguem renovar Arnau. Hi estem treballant”, comenta el director esportiu, que també és conscient que s’ha perdut ADN gironí amb l’adeu de Gumbau: “Els que surten de la base és com si fossin gironins per com senten el club. Aquest orgull gironí continua viu dins la plantilla i així ho sento.”
Per Borja es lluitarà
Dins les limitacions que té el Girona, lògicament el nom de Borja García és un dels que no es poden deixar escapar, i és que les necessitats de Míchel ja es consideren cobertes amb Pol Lozano i Pablo Moreno. Després de rescindir amb l’Osca just abans de tancar-se el mercat, el madrileny vol tornar a Montilivi i el Girona també el vol, però la negociació no serà senzilla. “Ara no descobrirem Borja. És un jugador excel·lent que aporta coses diferents. No puc dir que no hi hagi possibilitats que vingui, però el tema que hem de tenir en compte és el pressupost. Ho hem de fer quadrar i ell ha de voler venir. Ja veurem què passa”, explica Cárcel, que també té sobre la taula la possibilitat d’incorporar Aday. Les negociacions amb el madrileny no seran ràpides, i és que Borja també sap que el club ha alliberat massa salarial amb la sortida de Gumbau i demanarà unes condicions que el Girona veurà si pot complir.
Gumbau, avisat fa setmanes
Lògicament un dels noms que centraven l’interès era el de Gerard Gumbau, per la seva marxa sobtada a última hora, però Quique Cárcel va deixar clar que el camí estava marcat des de feia temps: “Des del principi del mercat sabia que teníem un problema de pressupost amb la massa salarial. Vam parlar amb ell i amb el seu agent perquè si tenien una opció que els semblés bé l’escoltessin, perquè necessitàvem reduir aquesta massa salarial. Ahir va sortir l’opció de l’Elx i es va concretar. Estic content per ell perquè vagi a primera i li desitjo molta sort”, va comentar el director esportiu sobre la que considera una baixa important. “Deixa un buit en el vestidor i sempre he dit que l’orgull gironí ha de ser bàsic, però ho havíem de fer. És un sentiment contradictori, però també crec que hi ha veterans que no són gironins però que ho senten com si ho fossin i això és important”, va concloure.
El lateral dret era Yan Couto
Una de les posicions que s’han quedat sense reforçar ha estat el lateral dret. No és que no hi hagués opcions, sinó que ahir Quique Cárcel va deixar clar que només hi havia una opció sobre la taula, la de Yan Couto, que finalment ha anat cedit al Braga. “Hi teníem contacte però li ha arribat un equip d’Europa League i ha acabat allà. La idea era que tornés i després que no pogués ser vam parlar amb Míchel. No diré que no hem pensat a incorporar algú més, però tenint les limitacions que tenim en el pressupost vam creure que havíem d’apostar per completar el mig del camp i l’atac amb Pol Lozano i Pablo Moreno”, va explicar Cárcel, que de totes maneres sap que encara hi ha la possibilitat d’incorporar Aday com a agent lliure: “Si hi ha un nom que ens pot donar alguna cosa diferent es pot valorar, però ha d’entrar dins del pressupost i del límit salarial que tenim marcat.”
La renovació de Cárcel, en l’aire
En la roda de premsa de Quique Cárcel i tenint en compte les poques vegades que parla durant el curs, del que també va parlar el director esportiu va ser de la seva continuïtat al club, i és que se li acabava el contracte al final d’aquesta temporada i qualsevol escenari és possible. “Em preocupa poc ara mateix, ni hi penso. Fa vuit anys que soc al Girona i soc un afortunat, perquè és el club que m’ha fet créixer personalment i professionalment”, valora Cárcel, que reconeix que el desgast també passa factura. “Estic molt agraït a la propietat i a tothom del club perquè em sento amb tot el suport. No sé què passarà, però a vegades també penso que un descans no m’aniria malament. Però no soc ruc i sé que a tothom li agradaria ser allà on soc i que aquest món és complicat. No és fàcil. Ja ho veurem, però tinc els peus a terra i no em crec més ni menys que ningú”, va manifestar.
Publicat a
Notícies
Dissabte,28 setembre 2024