El prin­cipi està sent una mica com­pli­cat. Els con­cep­tes que teníem amb Fran­cisco són total­ment dife­rents dels que tenim ara amb Mic­hel. Són dos molt bons entre­na­dors, però molt dife­rents. És veri­tat que ens està cos­tant, sobre­tot en aques­tes dues últi­mes jor­na­des en què hem gene­rat menys acci­ons de perill, però crec que en les ante­ri­ors havíem creat força oca­si­ons i havíem tin­gut apro­xi­ma­ci­ons. L’equip té molt marge de millora. La base és anar crei­xent des de la por­te­ria a zero, i anar aga­fant con­fiança i fer que surti el que vol el tècnic.

Sem­bla que ens hagin de fotre un cop perquè l’equip vagi cap a la por­te­ria rival i ata­car. En els pri­mers par­tits, l’equip va estar molt bé en les sego­nes parts, molt fresc a dalt i en els últims metres gene­rava mol­tes més oca­si­ons. També és cert que ens van fer més gols, però en aques­tes dues últi­mes jor­na­des hem neu­tra­lit­zat això, però ens està fal­tant punch a dalt.

L’equip té mol­tes coses, mol­tes alter­na­ti­ves a la part de dalt. També hi ha Ureña, que està jugant molt bé, i Valery també, que són de dife­rent per­fil. L’equip s’està adap­tant al que vol l’entre­na­dor però és veri­tat que quan arri­bem als últims metres hem de fer més mal.

Al final cadascú s’ha de men­ta­lit­zar que, quan li arri­bin pilo­tes a tres quarts, ha de ser punyent, xutar més a por­te­ria, que les pas­sa­des siguin més ver­ti­cals, acu­mu­lar més gent dins de l’àrea... És un tema del juga­dor, que de manera indi­vi­dual pugui dese­qui­li­brar. Amb el joc, la pilota arriba a aques­tes zones de dalt, que és el que vol el mis­ter, i, un cop la pilota ens arribi, ha d’aparèixer el talent de cada juga­dor. 

Jo espero que sigui pos­si­ble. Estic encan­tat que hagi vin­gut en Borja. A part, perquè és el meu amic i tenim molt bona relació, perquè és un dels millors juga­dors de la plan­ti­lla i un tros de fut­bo­lista. Penso que som com­pa­ti­bles. Ell és de jugar més al peu, jo soc més ver­ti­cal, ell perd menys pilo­tes que jo... Som dife­rents. Podem jugar tots dos, tre­ba­llant, fent coses dife­rents.

Home, a mi m’agrada més jugar per dins, de mit­ja­punta, però m’adapto a tot. Jo el que vull és el millor per a l’equip. Borja per dins, penso que tàcti­ca­ment és millor que jo, inter­preta millor el fut­bol que jo, però jo tinc altres coses que ell no té i per això ens podríem adap­tar tots dos. 

Això ho deixo per a l’entre­na­dor... No em vull posar en embo­lics (riu).

Sí, sí. Molt. M’encanta el fut­bol. N’estic mirant contínua­ment.

M’agra­den més els par­tits d’anada i tor­nada. Últi­ma­ment miro més la Pre­mier Lea­gue perquè, a part que gai­rebé tots els juga­dors impor­tants són allà, l’estil m’agrada més perquè aquest anada i tor­nada fa que els par­tits siguin oberts.

Estava molt con­tent i jugava. Estava encan­tat, però vaig tenir pos­si­bi­li­tats de mar­xar a l’estiu, el club no em va dei­xar, i ales­ho­res vam arri­bar a una espècie d’acord amb ells per reno­var el con­tracte. Al final no es va donar per una sèries de coses i vaig sen­tir que m’havien fallat i vaig bus­car una sor­tida. Ara me’n pene­deixo una mica. Trobo a fal­tar l’ambi­ent que hi havia al camp, jo era molt esti­mat en aque­lla època i estava molt a gust. En fi... són deci­si­ons, aque­lla pot­ser no va ser la millor per mi, però soc aquí. Vaig reca­lar al Girona, van apos­tar per mi molt fort i aquí a vega­des crec que la gent és molt exi­gent amb mi. Això és bo i dolent. Perquè, quan fas un par­tit nor­mal, sem­pre jugues mala­ment. Haig de fer par­tits super­bons perquè la gent esti­gui una mica més con­tenta amb mi. M’exi­gei­xen massa, però això és perquè veuen que tinc con­di­ci­ons per fer-ho millor.

Bé... sé que fa dos anys que soc aquí i he tin­gut molts alts i bai­xos. Aquest any estic inten­tant estar més cen­trat i tre­ba­llar bé. Per exem­ple, quan el tècnic no em posa, doncs no tor­nar-me boig perquè jo soc molt de sang calenta i m’enve­rino molt ràpid. Estic inten­tant cal­mar-me i veure la situ­ació dife­rent. Inten­tar fer-ho el millor pos­si­ble si surto deu minuts, quinze o quan sigui. La gent es pensa que quan no jugo de titu­lar és perquè he dis­cu­tit amb algú, perquè no m’entreno bé, o per mil coses, molts cops és veri­tat, però tam­poc és així. Jo no em porto mala­ment amb ningú. És veri­tat que soc de sang calenta però se’m passa i ja està.

Què li puc dir... Jo tam­poc ho entenc. Jo sem­pre em posa­ria (riu). És difícil perquè des que soc al Girona he tin­gut eta­pes molt bones i eta­pes dolen­tes, la veri­tat. I aquest any estic il·lusi­o­nat. No se sabia si sor­ti­ria o no, però al final m’he que­dat. Tinc dos anys més de con­tracte i amb la meva família estem molt a gust. Sem­pre hi ha el dubte de si jugo o no jugo. Només penso a tre­ba­llar, a fer les coses bé i si el mis­ter em posa, feno­me­nal, i si no, doncs a seguir tre­ba­llant per fer-ho bé. Vull estar el més ben pre­pa­rat psi­cològica­ment i física­ment pos­si­ble per quan l’entre­na­dor compti amb mi fer-ho el millor pos­si­ble. Aquesta tem­po­rada he can­viat el xip perquè l’únic cul­pa­ble de jugar o no soc jo.

Sí. Molt més tran­quil.

Sí que la noto. Per exem­ple, el pri­mer any que vaig estar aquí, quan l’equip anava mala­ment i jo no jugava, tot­hom estava com boig perquè sortís. Jo noto que a la gent li agrado, però és veri­tat també que m’exi­geix més que a altres juga­dors.

Haig de recu­pe­rar hàbits. Abans xutava molt més, feia molts més gols i gene­rava més oca­si­ons de perill. Era més ver­ti­cal. Últi­ma­ment m’està fal­tant això; haig d’aga­far la pilota i anar cap a por­te­ria, això és el que millor faig. No em puc con­for­mar a fer una pas­sada fàcil, haig de recu­pe­rar el que m’ha fet ser bo, que és ser ver­ti­cal i fer mal al rival, que és el més difícil del fut­bol.

A vega­des perds una mica d’ambició i això és l’últim que et pot pas­sar. Sem­pre has de voler més. Això ens passa molts cops als fut­bo­lis­tes, que ens aco­mo­dem una mica, per això Cris­ti­ano Ronaldo és un dels millors del món cada any perquè és molt ambiciós, sem­pre vol ser el millor en tot, i això és el que hem de fer els juga­dors. És vital.

Vull recu­pe­rar la meva millor versió. Inten­tar ser el juga­dor que era quan estava a Angla­terra, per exem­ple. Aquí he estat molt bé mol­tes vega­des, però haig de sos­te­nir-ho en el temps. No puc jugar bé tres par­tits i ja està. L’any pas­sat real­ment vaig tenir mala sort perquè quan estava tro­bant la meva millor versió em vaig lesi­o­nar i després quan vaig tor­nar l’equip estava molt bé i ja em va cos­tar entrar. Vull fer les coses bé i dis­fru­tar perquè, si no estic bé, en el camp pateixo molt perquè no em veig dife­ren­cial. Jo sem­pre m’he vist com algú que marca la diferència jugant i dar­re­ra­ment no ho estic veient i això em fa patir.

Física­ment és clau i ens entre­nem tots els dies i ens cui­dem, però psi­cològica­ment també cal estar bé per fer les coses bé. 

El club tenia el pro­blema del límit sala­rial i vam estar mirant les opci­ons. Al final no va sor­tir res d’interes­sant i vam deci­dir que­dar-nos per inten­tar el que bus­quem cada any, que és pujar l’equip. Aquí hi estic encan­tat. Que m’hau­ria agra­dat jugar a pri­mera? Doncs sí. L’any pas­sat vaig tenir pos­si­bi­li­tats de jugar a pri­mera i el club no em va dei­xar sor­tir i aquest any hi ha hagut alguna cosa però res s’ha tan­cat. M’he que­dat i ara toca inten­tar-ho un altre cop.

Han estat dures. Però com ja he dit, he enter­rat la des­tral de guerra i només vull tre­ba­llar per inten­tar fer les coses bé i que sur­tin bé. Al final en un moment de la teva vida has de can­viar, perquè, si no, estàs sem­pre patint i no val la pena. 

És un crac. En els par­tits sap molt de fut­bol i en els entre­na­ments és dur, molt dur. Hi fica mol­tes hores, posa molts vídeos... és un feno­men. Et fa exi­gir-te al màxim, t’esprem. El record que tinc d’ell és que era molt dur, però després, com que t’entre­na­ves tant i tant, arri­ba­ves al par­tit i vola­ves i gua­nya­ves, i això et com­pen­sava perquè al camp dis­fru­ta­ves. Abans dels par­tits et posava dos o tres vídeos indi­vi­du­als, també feia mol­tes xer­ra­des moti­va­ci­o­nals. Va ser una gran experiència. És dife­rent, però és un tros d’entre­na­dor. És el millor que he tin­gut a la meva vida. 

Sí, sí que vam xocar alguna vegada. Xocàvem per aques­tes coses que dic... vaig estar dos par­tits de suplent i a mi se me n’anava i vam tenir alguna dis­cussió. Però després, si feies el que ell volia, et posava, no tenia cap pro­blema. Si tu li dona­ves el que volia, et feia jugar. Un altre pot­ser no et posa perquè has tin­gut pro­ble­mes amb ell, però Bielsa sem­pre mirava el millor per a l’equip. 

Amb Fran­cisco, molt bé. Tinc molt bones parau­les per a ell. És veri­tat que l’any pas­sat a final de tem­po­rada no vaig entrar més, però era nor­mal. L’equip estava gua­nyant i estava fent les coses bé.

Martí hi va estar menys temps, però és una per­sona increïble, molt maco. Ens trac­tava espec­ta­cu­lar­ment. I amb Unzué, vam estar poc temps amb ell. Estava una mica fràgil i pot­ser no podia trans­me­tre el que ell volia perquè el mis­satge no tenia força, però també és una per­sona increïble.

Els con­cep­tes que tre­ba­lla estan molt bé i també em cau molt bé. Li agra­den els juga­dors talen­to­sos. A més, també és de Madrid, i sem­pre ens està fent bro­mes. Crec que ho pot fer molt bé aquí. Només s’han de mirar els seus equips, ja que ha pujat els dos con­junts que ha entre­nat.

Hem estat un any i mig en què entre la pandèmia i també perquè la meva filla era molt petita no hem anat enlloc, però abans vivia al PGA i ara hem deci­dit anar a Girona, al cen­tre, perquè hi estem millor. Hi ha molts llocs per men­jar, les plat­ges i les cales són estu­pen­des... Estem encan­tats i s’hi viu molt bé.