Bé, en aquesta cate­go­ria jo no sé qui és favo­rit i qui no. Hi ha rivals molt forts, però la majo­ria de par­tits són difícils per a tot­hom. El de demà ho serà. I encara més con­tra el Girona.

És veri­tat que n’hem fet molts. I a més, molts juga­dors dife­rents. Estem bé, en aquest aspecte. Una de les coses que més m’ha sorprès és la capa­ci­tat que tenim a dalt. Hi ha molta com­petència i nivell i estem reso­lent molt bé les situ­a­ci­ons.

No és fàcil. Hi ha fili­als que pugen i que l’any següent bai­xen. Aquí som com un filial, per l’edat dels juga­dors. El direc­tor espor­tiu fa molt bé la seva feina i mira juga­dors que es puguin adap­tar a l’equip. El ren­di­ment és increïble i imme­diat. Tots érem nous i molts van arri­bar a punt de començar la lliga.

La pressió acaba sent rela­tiva. Menys pressió mediàtica i social, pro­ba­ble­ment sí, perquè és un lloc petit, però tots en tenim. Un juga­dor cedit sem­pre s’ha d’exi­gir si vol tor­nar al club d’ori­gen. No ser­veix de res rela­xar-se. Tenim la pressió que hem de fer les coses bé.

El Girona està tenint una mala dinàmica, però té un equipàs. Amb un dels millors gole­ja­dors. Arri­ba­ran els gols i els bons moments, espe­rem que a par­tir de dilluns i no demà. Li veig molt bon equip. Tots tin­drem males dinàmiques. L’any pas­sat ja van tenir una reacció espec­ta­cu­lar.

Sí, i tant. Com el Leganés. Són equips fets per estar a dalt. Ara no els estan sor­tint les coses, però això acaba de començar. Han d’espa­vi­lar, però estic con­vençut que sor­ti­ran de baix.

Pro­ba­ble­ment hi va haver algun interès abans de fit­xar pel Lle­vant, però crec que mai hi ha hagut cap pro­posta ofi­cial ni gaire interès. No ha estat una opció que s’hagi pogut valo­rar gaire, ni molt menys.

A qui no li faria gràcia jugar a l’equip de la seva terra? La veri­tat és que, un cop fir­mat pel Lle­vant, ens vam asseure amb l’agent i el club, i vam deci­dir que el Mirandés era el millor esce­nari per créixer. Vam apos­tar per venir aquí i estic molt il·lusi­o­nat i moti­vat. El meu pen­sa­ment és fer una gran tem­po­rada i tor­nar al Lle­vant, a pri­mera.

Hi havia més pos­si­bi­li­tats, però vam veure clar apos­tar pel Mirandés. Sem­pre hi ha hagut relació entre els clubs, i experiències posi­ti­ves com ara Pablo Martínez, Malsa o Fran­quesa. El Mirandés és un equip per­fecte per aca­bar de fer el salt. Pas­sar de segona b a pri­mera era una mica exa­ge­rat, i aquest any m’anirà bé.

Mai he estat a prop del Girona. Ni de petit. Ni quan vaig anar a Tar­ra­gona. Sin­ce­ra­ment, no he estat gaire al cas, perquè la decisió del Lle­vant la vaig pren­dre ràpida­ment. Em va sor­pren­dre l’interès i les ganes que va mos­trar.

Em sorprèn com pot sor­pren­dre tot­hom. Estic segur que als juga­dors d’aquí els faria il·lusió jugar al Girona. Però més enllà d’aquí, tam­poc sé res. Sí que sorprèn que des­pun­tin nanos d’aquí i no s’acabi de fer el pas.

Sí. N’hau­ria pogut fer algun més, però està bé sobre­tot la relació minuts-gols.

A ningú li agrada fer de revul­siu, perquè tot­hom vol jugar molts minuts. No és fàcil entrar una estona. Feia dos anys que tenia un altre rol, i ara de moment em toca aquest. S’ha d’apren­dre de tot i apor­tar en tots els sen­tits.

Sí. Vull jugar a pri­mera amb el Lle­vant. Aquest ha de ser l’objec­tiu i la men­ta­li­tat. Soc cons­ci­ent que no és fàcil, que em toca pen­car, però també que ho acon­se­guiré costi el que costi. Il·lusió i ganes no en fal­ta­ran.

Sem­pre. Segueixo els equips en què he estat; hi tinc amics i sem­pre fa il·lusió. I també veig sem­pre el Girona.