Obert d’entrada

No va començar malament el Girona, que va posar empenta en l’arrencada. Sense Samu Saiz ni Borja, Álex Baena va capitalitzar la creació en els primers minuts, juntament amb l’energia per la banda dreta d’Arnau Martínez. L’Alcorcón, lluny de tancar-se al darrere, va proposar una lluita oberta que per moments es va convertir en un intercanvi de cops. Amb menys pausa i més transició, l’equip de Míchel corria endavant però també li tocava fer-ho enrere, i tenia problemes per frenar les progressions dels madrilenys. El primer ensurt va ser en un contraatac per una pèrdua de Valery que Terrats no va poder frenar. Un xut d’Aleix Garcia des de la frontal (25’) va ser l’última aparició amb cara i ulls dels gironins, que es van apagar de manera considerable ja uns minuts abans de rebre el 0-1 (30’). Van badar en el gol, en un córner, però també en la jugada que el va precedir. I amb l’avantatge, l’Alcorcón va tenir uns minuts de molta empenta i va demanar penal per unes mans de Bernardo que Ocón Arráiz no va castigar. Fins al descans, hi va haver una fase molt fosca dels blanc-i-vermells, entre precipitats i ofuscats. Baena es va esvair, i els dos davanters van mostrar una incapacitat preocupant. Pablo Moreno estava cridat a fer un pas endavant, en la seva estrena com a titular, i no va fer res de bo.

Míchel no va esperar més de mig partit a fer entrar Stuani per Moreno, i també va rellevar Terrats, que no gira rodó, per Ibrahima Kébé. De seguida es va veure un altre Girona, que es va plantar a l’àrea visitant. Una molt bona combinació per la dreta entre Baena i Arnau no va acabar amb l’empat de Valery per poc. Els gironins també van demanar unes mans, inexistents. S’acostava el recital. Tot va començar en un córner, molt ben executat per Aleix Garcia. Stuani es va alçar –l’Alcorcón també va badar força– i va fer el primer amb una rematada neta i inapel·lable. En el segon, va tenir de soci Nahuel Bustos, que va saber fer el paper d’assistent anant a buscar una pilota a la dreta i fent una bona centrada que el caçador de Tala va convertir en or. Com tot el que tocava el seu cap. Perquè tant o més mèrit va tenir la definició del tercer, aquest cop recollint una centrada des de lluny d’Arnau. Cada pilota al cap de Stuani, un gol. Més infal·lible que en els penals. L’huracà va durar onze minuts i, tot i que en faltaven encara molts, ja estava tot escrit. Res podia discutir el protagonisme absolut del davanter uruguaià. Fran Fernández va fer un triple canvi, però el cuer estava abatut. I el final de partit va ser plàcid per al Girona, que enyorava una mica de tranquil·litat. El més content del que va passar en els últims minuts devia ser el Tenerife, perquè Stuani es va buscar la cinquena groga i descansarà.