L’idil·li etern de Stuani
L’uruguaià entra després del descans i, amb tres gols de cap en onze minuts, destrossa l’Alcorcón i permet fer un bon salt al Girona
L’equip torna a remar en contra després de badar en el 0-1 del cuer, però el capità, autor de cinc gols en tres partits, resol la feina
N’ha fet de molt grosses amb la samarreta blanc-i-vermella. Amb actuacions magistrals, ha anat acaparant rècords i ha estat protagonista majúscul dels millors moments del Girona a l’elit. Però no és passat. El seu idil·li amb el gol es manté inalterable. Sense estar a gaire bon to físic, i entrant des de la banqueta, va sortir al rescat del Girona contra el Saragossa (1-1) sis dies abans de donar un triomf heroic a Fuenlabrada (1-2). I al cap de quatre dies, l’impacte més fort. D’aquells que s’enfilen directament molt amunt de la llista de grans moments. Perquè va ser un moment, només onze minuts, per fer una exhibició descomunal. Tres cops de cap. De tres centradors diferents. De tres orígens. Tres maneres d’exhibir-se. L’Alcorcón, que somiava a alçar el vol des de la cua el dia que estrenava el tercer entrenador, va haver de claudicar per la inspiració d’un golejador que, sense estar ni de bon tros al seu to físic òptim, ha marcat cinc gols en tres partits i ha impulsat un equip que, tot i anar molt justet d’efectius, enllaça per primer cop dues victòries i s’enlaira amb 10 punts dels últims 12.
Obert d’entrada
No va començar malament el Girona, que va posar empenta en l’arrencada. Sense Samu Saiz ni Borja, Álex Baena va capitalitzar la creació en els primers minuts, juntament amb l’energia per la banda dreta d’Arnau Martínez. L’Alcorcón, lluny de tancar-se al darrere, va proposar una lluita oberta que per moments es va convertir en un intercanvi de cops. Amb menys pausa i més transició, l’equip de Míchel corria endavant però també li tocava fer-ho enrere, i tenia problemes per frenar les progressions dels madrilenys. El primer ensurt va ser en un contraatac per una pèrdua de Valery que Terrats no va poder frenar. Un xut d’Aleix Garcia des de la frontal (25’) va ser l’última aparició amb cara i ulls dels gironins, que es van apagar de manera considerable ja uns minuts abans de rebre el 0-1 (30’). Van badar en el gol, en un córner, però també en la jugada que el va precedir. I amb l’avantatge, l’Alcorcón va tenir uns minuts de molta empenta i va demanar penal per unes mans de Bernardo que Ocón Arráiz no va castigar. Fins al descans, hi va haver una fase molt fosca dels blanc-i-vermells, entre precipitats i ofuscats. Baena es va esvair, i els dos davanters van mostrar una incapacitat preocupant. Pablo Moreno estava cridat a fer un pas endavant, en la seva estrena com a titular, i no va fer res de bo.
Míchel no va esperar més de mig partit a fer entrar Stuani per Moreno, i també va rellevar Terrats, que no gira rodó, per Ibrahima Kébé. De seguida es va veure un altre Girona, que es va plantar a l’àrea visitant. Una molt bona combinació per la dreta entre Baena i Arnau no va acabar amb l’empat de Valery per poc. Els gironins també van demanar unes mans, inexistents. S’acostava el recital. Tot va començar en un córner, molt ben executat per Aleix Garcia. Stuani es va alçar –l’Alcorcón també va badar força– i va fer el primer amb una rematada neta i inapel·lable. En el segon, va tenir de soci Nahuel Bustos, que va saber fer el paper d’assistent anant a buscar una pilota a la dreta i fent una bona centrada que el caçador de Tala va convertir en or. Com tot el que tocava el seu cap. Perquè tant o més mèrit va tenir la definició del tercer, aquest cop recollint una centrada des de lluny d’Arnau. Cada pilota al cap de Stuani, un gol. Més infal·lible que en els penals. L’huracà va durar onze minuts i, tot i que en faltaven encara molts, ja estava tot escrit. Res podia discutir el protagonisme absolut del davanter uruguaià. Fran Fernández va fer un triple canvi, però el cuer estava abatut. I el final de partit va ser plàcid per al Girona, que enyorava una mica de tranquil·litat. El més content del que va passar en els últims minuts devia ser el Tenerife, perquè Stuani es va buscar la cinquena groga i descansarà.
