David Juncà es retrobarà amb l’afició que el va veure debutar a primera. Després de la garrotada contra el Lugo, el de Riumors, que acabava contracte amb el Girona, va arribar lliure a l’Eibar amb només 22 anys i una carrera molt prometedora al davant. “Al principi va ser una mica complicat: vaig sortir d’aquí, jove, amb molta il·lusió, però vaig anar a primera, amb companys nous i era força vergonyós. Em va costar una mica al principi però va anar molt bé”, recorda. En la primera temporada, el lateral esquerre va complir les expectatives, ja que va ser el titular indiscutible –va jugar 31 partits–. Havia deixat enrere les lesions que l’havien condicionat en l’últim curs al Girona, però la sort no li va durar gaire, i és que la temporada següent només va poder jugar nou partits. En la tercera, amb un rol més secundari, va jugar 15 partits, que li van servir per convèncer el Celta, que el va incorporar l’estiu del 2018. “L’Eibar és un equip molt familiar i et cuiden molt en tot. Me’n vaig endur molt bon record.”

Juncà no és l’únic jugador de la plantilla del Girona que ha vestit la samarreta de l’Eibar. De fet, un dels homes més destacats en les últimes jornades, Aleix Garcia, va arribar a l’estiu a Montilivi després de baixar amb l’Eibar. A Ipurua hi va estar només sis mesos i va disputar 11 partits, que no van servir per aconseguir la permanència. El tercer cas d’exjugadors de l’Eibar al Girona és el de Jordi Calavera. De fet, el de Cabra del Camp va arribar a Montilivi el curs 2019/20 cedit pel conjunt basc, abans de quedar lliure l’estiu següent i firmar en propietat pel Girona. Abans, havia estat dos anys a l’Eibar, tot i que el primer va jugar cedit a l’Sporting. De fet, a Ipurua només hi va estar el curs 2018/19, però va viure un any ple de desgràcies, ja que les lesions el van acompanyar i només va poder jugar un minut en la lliga i un partit de copa a fora.