Girona

ROBER CORREA

FUTBOLISTA DE L’EIBAR

“El Míchel jugador ja manava”

“Quan algú té aquesta ànima ja s’intueix que pot ser entrenador”

“Els veig molt bé; costarà molt guanyar”

Rober Correa (Badajoz, 1992) és un dels futbolistes importants de la defensa de l’Eibar que demà rebrà el Girona a Ipurua. Excompany de Míchel al Rayo, amb qui va debutar a primera, es va convertir en professional a l’Espanyol i va passar per l’Elx i el Cadis, abans d’arribar a l’equip basc, on afronta la seva tercera temporada amb contracte fins al 2024.

Un dels seus primers partits en el futbol professional va ser contra el Barça de Guardiola (temporada 2011/12, derrota 0-7) amb el Rayo.
Sí. Va ser el meu segon partit i va ser un autèntic plaer. Era un nen i de mica en mica he pogut anar millorant, aprenent i ara soc un jugador diferent a aquell que va debutar, però amb les mateixes ganes.
Tenia 19 anys, aleshores. Com se’l va agafar, aquell matx?
Doncs en aquell moment, per com soc, diria que amb força tranquil·litat, sobretot perquè no t’adones de la dimensió de tot plegat. L’any següent vaig participar molt poc amb el primer equip i vaig ser conscient de la dificultat del que estava fent i d’allò a què m’estava enfrontant. Al final, veus jugadors com Dani Alves, Keita, Thiago, Pedro, Alexis... El Barça era top mundial, un equip que arrasava. És quan mires enrere que valores el que has aconseguit, dels rivals a qui t’has enfrontat, i realment és un orgull.
Em diu molts noms però no em diu el de Messi. També hi era, al camp, aquell dia.
Sí, sí [riu]. El que passa és que com que el coneixem tots... Li he dit els que estaven per la meva banda i recordo que Alexis Sánchez em va impressionar bastant. I Messi sí, tothom sempre m’ho preguntava. “I com el vas veure? I com jugava’”. I jo sempre ho dic: era molt tranquil, interpretava el joc a la perfecció, quan agafava la pilota marcava diferències, com encara juga. Va ser un luxe gaudir-ne i patir-lo dins del camp.
Tot i la derrota té un bon record del partit.
Sí. I això que vaig tenir la mala sort de lesionar-me en un gol que vaig intentar salvar d’Alexis Sánchez en què vaig relliscar i vaig picar amb el genoll contra el pal. No vaig poder continuar, era el minut 30, i va ser una pena perquè m’hauria encantat continuar jugant. Malgrat tot, també recordo que Puyol i Guardiola em van saludar i em van animar quan sortia en llitera.
Han passat gairebé deu anys. Ha canviat el futbol?
Ara els tècnics estan molt més preparats, analitzen molt més el rival. Com a jugador saps molt més què et trobaràs en el partit, es treballa molt més que abans, es veuen molts vídeos. S’examina tot més; jugador per jugador, a qui s’ha de marcar, com s’ha de fer, qui jugarà... És tot molt més minuciós. Guanyar un equip que està ben posicionat, ben organitzat i que físicament aguanta és complicat.
I vostè en què ha canviat?
Soc un jugador molt més tranquil, més complet, amb el temps corregeixes els errors. Jo era un jugador molt impetuós, m’ensenyaven moltes targetes i ara aquestes errades pràcticament no les cometo. Amb treball diari es millora tot, també el toc de pilota i la col·locació.
Després del Rayo fitxa per l’Espanyol. Està dues temporades al filial, fins que el fan pujar i és quan comença la seva carrera professional. Com va ser aquest procés d’arribar a un primer equip i sentir que ja era professional?
Molt satisfactori. L’Espanyol és un club increïble que dona moltes oportunitats als nois del planter, ja es veu que treuen molts jugadors. Aleshores, el club no estava econòmicament en el millor moment i vam tenir la sort d’aquella temporada [2015/16] que vam pujar bastants jugadors com Joan Jordán, Antonio Raíllo, Mamadou Sylla i algun més i vam complir amb escreix. Van ser moments complicats, ens va costar però vam assolir la permanència. A més, en la copa vam jugar bons partits, el derbi a casa el vam empatar i guardo molt bons records. Estic molt agraït a l’Espanyol.
Després va jugar a l’Elx i al Cadis i ara és a l’Eibar, amb qui el curs passat van descendir. En l’aspecte col·lectiu, costa tornar a començar a segona?
Hem fet molts fitxatges que la temporada passada estaven a la categoria, que són molt bons i que saben el que es trobaran. També molts dels que ens hem quedat com Edu Expósito, Arbilla, Quique González venim de segona divisió i també sabem el que hi ha. I toca això, canviar el xip i treballar per intentar l’ascens.
Demà reben el Girona, amb Míchel com a entrenador. Al Rayo hi va coincidir quan ell ja estava a punt d’acabar la seva carrera. Què me’n diu?
Era molt bon jugador, tenia molta qualitat, físicament era bastant bo i se sabia posicionar molt bé dins del terreny de joc. Després també era molt bon paio i, de fet, cada cop que me l’he trobat pels camps hem parlat. Hi guardo molt bona relació i espero que li vagi molt bé, la temporada passada a l’Osca va tenir molta mala sort perquè el seu equip jugava molt bons partits. Aquesta jornada els tres punts espero que siguin per a nosaltres, però espero que estiguin a dalt i puguin gaudir de l’any.
Era veterà. Se li veia que seria entrenador?
Com que jo pujava del planter tampoc hi parlava gaire, però era el capità i era el que manava i qui ajudava els companys i donava suport. Quan algú té aquesta ànima ja s’intueix que pot anar per mister.
Com veu el Girona?
El veig molt bé. Sobretot, últimament que han agafat una bona ratxa, jugant bé i sumant molts punts. És un equip amb molt bons jugadors com Stuani, Samu Saiz, Aleix, que va estar amb nosaltres el curs passat aquí, i serà un partit complicat. L’haurem de treballar si volem sumar els tres punts perquè segur que costarà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)