Girona

La mateixa pedra

Òscar Ureña veu molt agreujada la lesió al bíceps femoral, s’ha d’aturar i estarà uns tres mesos més de baixa

Les lesions, sobretot musculars, són el maldecap reiterat de l’equip de Míchel i conviden a la reflexió

L’acce­le­ració i la sen­sació de fia­bi­li­tat que comença a ofe­rir el Girona tenen una taca que no és pre­ci­sa­ment menor. Míchel s’ha hagut d’acos­tu­mar a afron­tar els par­tits amb un gra­pat de bai­xes i no només no hi ha manera de fer net, sinó que els mal­de­caps es rei­te­ren. Ara que recu­pera David Juncà i Ibra­hima Kébé –un cop superada la sanció que els va impe­dir jugar con­tra el Leganés–, el tècnic tindrà encara cinc bai­xes per jugar a Eivissa. El nom­bre era pre­vi­si­ble, però la pega és que un dels absents recau quan teòrica­ment estava a punt de tor­nar. I no és pas una recai­guda lleu, ni de bon tros. Òscar Ureña, una de les sen­sa­ci­ons més sor­pre­nents i agra­da­bles de l’arren­cada de tem­po­rada, s’haurà d’estar uns tres mesos més de baixa per culpa d’una lesió al tendó del bíceps femo­ral de la cama dreta.

“És mala sort, perquè va ser al rondo, i no havia de com­pe­tir aquesta set­mana”. Així rela­tava ahir Míchel la recai­guda del fut­bo­lista figue­renc, que ja havia hagut de fre­nar després de jugar el seu últim par­tit en la dot­zena jor­nada, a casa con­tra el Sara­gossa, el 25 d’octu­bre. El pri­mer pronòstic era de dues a tres set­ma­nes, però el tècnic ja va adver­tir més enda­vant que valia més no córrer perquè Ureña tot just estava conei­xent el seu cos. Després de la seva irrupció en la pre­tem­po­rada, l’extrem va debu­tar en el pri­mer par­tit ofi­cial de Míchel a la ban­queta de Mon­ti­livi, direc­ta­ment en l’onze ini­cial. Ha acu­mu­lat nou par­tits –qua­tre com a titu­lar– amb un bon paper, però ara ja enca­de­nava set jor­na­des sense poder jugar, i la baixa se li mul­ti­pli­carà. Míchel el vol alli­be­rar de pressió: “És un noi que ha tin­gut una pro­gressió molt bona amb nosal­tres, però s’ha posat massa pressió. Ha d’anar més a poc a poc en el seu procés de ser fut­bo­lista. L’impacte que ha tin­gut a l’equip ha estat molt bo, però ha de tenir tran­quil·litat.” I hi afe­gia: “Ha de saber que li queda moltíssim recor­re­gut, que això és un con­tra­temps, però que es posarà bé des de la tran­quil·litat. Ens fa mal haver de per­dre’l per molt de temps, però també li ser­veix d’experiència perquè en el futur es faci més fort i sàpiga que, en els pro­ces­sos d’un juga­dor de 18 anys no s’ha de córrer. L’espe­ra­rem. I serà un juga­dor que farà un pas enda­vant, com ja havia fet.”

Per mirar-s’ho

Míchel ha de con­viure des de fa mol­tes set­ma­nes amb una xifra d’entre cinc i set bai­xes, que es va enfi­lar fins a nou en la visita a Tene­rife. Aquell dia s’hi van afe­gir san­ci­ons (tres) i fins i tot la con­vo­catòria d’Arnau per a la selecció espa­nyola sub 19, però el més pre­o­cu­pant són les lesi­ons mus­cu­lars, que s’han anat acu­mu­lant i fan pen­sar en la neces­si­tat de mirar-se bé si hi ha alguna cosa per revi­sar. Les d’Ureña, Borja i Darío Sar­mi­ento han estat les mus­cu­lars més greus, perquè la de Ter­rats és a la tíbia. Per jugar demà con­tra l’Eivissa tindrà les d’Ureña, Darío Sar­mi­ento, Borja García, Pablo Moreno i Ramon Ter­rats.

LES REACCIONS

Crec que s’ha posat massa pressió. Ha d’anar més a poc a poc en el seu procés de ser futbolista. Es posarà bé des de la tranquil·litat
Ens fa mal perdre’l per molt de temps, però li serveix per fer-se més fort en un futur. No s’ha de córrer. L’esperarem
Míchel Sánchez
ENTRENADOR DEL GIRONA
7
partits
de lliga ja s’ha perdut Ureña, que no juga des del 25 d’octubre contra el Saragossa.

“Tres partits molt difícils” per tancar el 2021

X.M.

El Girona se n’anirà avui cap a Eivissa per jugar demà a Can Misses (16 h) el primer partit dels tres que té concentrats en només sis dies. És la sèrie que espera per tancar l’any, amb el duel de copa al camp de l’Osca de dimarts (20 h) i, al cap de tres dies, l’última cita del 2021, a Montilivi contra el Burgos (21 h). Tant l’Eivissa –el Girona no s’hi ha enfrontat mai– com el Burgos –refundat el 1994, el Girona havia jugat contra l’antic club als anys 50– són novells a segona A, però Míchel no n’espera cap facilitat. “Si seguim a aquest nivell de joc, tant de bo estiguem més amunt, però no m’espero un partit fàcil a Eivissa. Tampoc a Osca en la copa ni divendres contra el Burgos. Són tres partits molt difícils per acabar l’any”, explicava l’entrenador madrileny, que no pensa en la gestió dels minuts en els pròxims partits perquè la copa no és la prioritat: “El més important és el d’aquesta setmana. En sis dies tenim tres partits, i s’ha de tenir en compte, però creiem que s’ha d’anar partit a partit. Després d’Eivissa sabrem quins jugadors tenim a punt per a la copa, però ara no hi parem atenció. El més important és la lliga.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.