Montilivi vibra amb un equip que s’ha acostumat a col·leccionar alegries –sis victòries seguides a casa– i que va fent mèrits perquè se’l consideri ja no només un aspirant al play-off d’ascens. De moment, ahir va encadenar la tercera jornada guanyant, cosa que no havia aconseguit fins ara i que li feia molta falta pel dèficit arrossegat de les primeres jornades. Tant o més que els resultats, sempre capitals, del Girona fa goig i respecte la capacitat de fer un futbol ofensiu, alegre i de qualitat a l’abast de pocs equips. La primera part que va fer contra el Fuenlabrada és una delícia. Per gaudir-ne, per presumir-ne i per espantar els de més amunt. No va ser tot rodó, però, perquè el Girona i el partit es van embolicar en una segona part lletja i bruta, i l’equip va córrer el risc de perdre punts després d’haver ofert una exhibició, que hauria estat un pecat i que, ben interpretat, el pot acabar ajudant. Perquè no n’hi ha prou amb fases d’un futbol sublim. Fa falta també ofici i evitar desconnexions que poden sortir cares.

Míchel té molt clar què vol fer i s’ha atrevit a asseure Juan Carlos a la banqueta perquè Ortolá li dona més joc amb els peus. Amb tots dos a punt, el tècnic va apostar pel valencià, una peça més en la construcció del joc. A l’altre costat, Sergio Pellicer va prendre reserves i va sortir amb línia de cinc al darrere i amb Pedro León com a segon futbolista més avançat. Després de 13 jornades sense guanyar, el Fuenlabrada prioritzava no prendre mal, però de seguida va veure impossible frenar el vendaval blanc-i-vermell. L’avís va ser una passada màgica de Baena cap a Stuani que va rebre bona resposta del porter Morro (4’). L’actuació coral espectacular del Girona en la primera meitat va tenir com a solistes Baena i Samu Saiz, que apareixien on volien i se superaven a cada jugada en imaginació i creativitat. El gol que van fabricar entre tots dos, amb arrencada, domini de l’escena i assistència a l’espai del madrileny, i definició subtil de l’andalús, és per veure-la repetida quaranta vegades (12’). Enfeinat, el porter visitant va evitar el 2-0 en una altra bona connexió entre els dos protagonistes, que s’ho passaven bé. Com tot l’equip, que no patia gens ni mica. El Fuenlabrada no inquietava Ortolá ni trobava efectivitat en la pressió, perquè no veia passar els futbolistes gironins. Quan són tants els jugadors capaços d’oferir-se i combinar amb criteri, l’exigència per als equips defensius es fa una muntanya.

Un tímid intent d’apujar línies del Fuenlabrada va trobar com a resposta el 2-0. Van tornar a intervenir-hi Samu i Baena, però aquesta vegada va valer l’instint depredador de Cristhian Stuani, que té un imant quan el porter fa un rebuig compromès. El quinzè gol del pitxitxi (35’) premiava la versió autoritària amb què el Girona governava el partit. En la recta final d’una primera part magnífica, van generar més neguit una enganxada de Samu amb Diéguez i una altra de Baena amb Pedro León que qualsevol intent de progressió del Fuenlabrada.