Sense Ortolá

La primera sorpresa de l’alineació de Míchel va ser grossa. Ortolá, que havia pres la titularitat a Juan Carlos quatre jornades enrere, va tornar a seure a la banqueta després del greu error a Lezama. El tècnic també va fer coincidir Borja García, Samu Saiz i Baena, amb Pol Lozano com a únic migcampista pur, una aposta que ja havia fet en els primers partits amb l’esquema de tres centrals. Tocava manar amb pilota i fer un esforç sense. Ho van interpretar Baena i sobretot Borja García, més endarrerits que de costum i mentalitzats que tocava ajudar al darrere. Amb els precedents amb el VAR molt frescos, des de l’arrencada hi va haver crispació amb les decisions arbitrals. De la graderia, que no va pas malament, però també d’alguns jugadors, amb Samu Saiz marcant la diferència. El madrileny, però, també va ser qui va obrir la llauna. Es va intercanviar el paper amb Stuani, que va fer una assistència magistral d’esperó que va deixar sol a l’àrea el madrileny, que va definir bé (20’). Aquesta vegada, ni el VAR ho va frustrar, i això que les línies tampoc estaven gaire separades.

El Girona, a diferència d’altres dies, no va necessitar un cúmul d’arribades per marcar. Curiosament, el Ponferradina, més acostumat a aprofitar la poca producció ofensiva, va viure l’altra cara ahir, perquè va tenir molt a prop l’1-1 en dues rematades d’Edu Espiau que van anar a parar a la fusta. Just després de la segona, i en una fase oberta i sense amo, Borja García també hauria pogut fer el segon.

En qualsevol cas, l’1-0 era un bon resultat al descans per al Girona, que no ho va tenir pas tot sota control. Va patir sense pilota i no va brillar tant com prometia l’alineació quan la va tenir. Va generar algunes transicions, però li va faltar precisió o que Stuani ajustés més en els fores de joc.

Des del darrere

Amb l’1-0, el Girona va començar la segona part més endarrerit. El Ponferradina va anar creixent i va tenir una fase de domini, tot i que Juan Carlos tenia poca feina. Bon treball dels centrals tallant pilotes abans que arribessin a l’àrea, i feinada espectacular de Pol Lozano, capaç d’anar a perseguir i guanyar una pilota en el córner rival en el minut 92.

Míchel va moure aviat la banqueta per variar el perfil al davant i guanyar profunditat amb Iván Martín i Nahuel Bustos per Samu Saiz i Stuani. Feia falta amenaçar al davant perquè el partit no es fes llarg. I no se’n va fer perquè, poc després d’una altra aparició –mal resolta– d’Edu Espiau dins l’àrea, el Girona va dur la pilota a l’altre costat, i en un córner amb intervenció dels tres centrals va arribar el 2-0 (75’). Amb la feina molt encarrilada, Míchel va oxigenar el mig del camp amb l’entrada de Terrats i Ibra per Baena i Borja, que estaven fosos. Un altre dels que havia entrat, David Juncà, va acabar de completar la festa, amb un gol que va tenir la col·laboració del porter Amir, que ahir no va tenir el seu millor dia. Quedaven deu minuts llargs, però el 3-0 va fer dimitir el Ponferradina, que va veure com una muntanya ja no només posar-se en la lluita pel partit, sinó fins i tot tornar a inquietar Juan Carlos, que va tenir un retorn prou plàcid a la porteria. El zero al darrere és una altra de les bones notícies del primer de tres exàmens de nivell.