Un botí que cal protegir
El Girona rep l’Oviedo (21 h, Vamos) en el primer dels tres duels consecutius contra rivals que el volen atrapar i fer fora de les posicions de ‘play-off’
Els de Míchel han de recuperar a Montilivi la seva millor versió per aconseguir un triomf que també val el ‘goal average’
Amb només una victòria en les últimes sis jornades el Girona ha de canviar d’objectiu. L’ascens directe gairebé ja és història i és el moment de pensar a assegurar com a mínim la sisena posició que ocupa. És un premi menor, però un premi important i que manté vives les esperances d’aconseguir l’ascens. Per tant, no val a badar, ja que el Girona té tres partits seguits contra els seus perseguidors i els de Míchel no poden cedir en la lluita. La primera batalla serà la d’aquesta nit a Montilivi contra l’Oviedo (21 h), que superaria els gironins en la classificació si és capaç d’assaltar Montilivi. En canvi, si és el Girona qui guanya, els blanc-i-vermells guanyarien el goal average particular a un rival directe i refermaran la posició de play-off. Fins i tot podrien ampliar l’avantatge si l’Eivissa, rival d’aquí quinze dies, no guanya a les 16 h al camp del Ponferradina.
Sense el mariscal
A diferència de fa setmanes Míchel té poques baixes, i és que per al partit d’aquesta nit recupera els lesionats Samu Saiz i Valery. Ara bé, en la llista de baixes, en què hi ha Víctor Sánchez, Ureña i Artero, s’hi afegeix un nom que ho condiciona pràcticament tot, ja que per rebre l’Oviedo Míchel no podrà comptar amb Bernardo, que va veure la cinquena groga a Butarque i haurà de complir un partit de sanció. El central colombià era fins ara l’únic futbolista de la plantilla que havia estat titular en les 29 jornades de lliga disputades fins ara i també és el jugador amb més minuts de l’equip. La seva baixa per si sola ja és un maldecap, perquè l’equip perd el gran referent a l’eix defensiu. Però el principal problema és un d’aquells que ja es veia venir, i és que no hi ha cap central pur que pugui cobrir la seva absència.
El recanvi més natural per suplir la baixa de Bernardo seria situar Arnau Martínez a l’eix, però el juvenil està destacant molt al carril dret i moure’l generaria un altre inconvenient, ja que Valery no està en condicions de ser titular i l’aposta hauria de ser Gabri, que ja fa setmanes que no té minuts amb el primer equip. Per això, el més previsible és que qui ocupi la posició de central aquesta nit per rebre l’Oviedo sigui Ramon Terrats. Míchel ja va reconèixer ahir en roda de premsa que podria ser un dels jugadors amb capacitat per fer aquesta feina, i això implicaria que Pol Lozano i Aleix Garcia tornessin a jugar junts al doble pivot, com van fer en els millors moments de l’equip. L’altra opció que té Míchel sobre la taula és la de Juncà. El de Riumors ja va fer de central contra l’Eibar en un partit en què Juanpe era baixa.
Més enllà de conèixer l’aposta de Míchel al darrere –també podria sorprendre canviant el dibuix i jugant amb defensa de quatre– l’altre dubte en l’alineació sorgeix a la zona de tres quarts, on si Samu està al cent per cent, cosa que no sembla, podria ser titular en detriment de Borja García.
Un os dur de rosegar
Jugui amb jugui d’inici, el Girona haurà de recuperar les seves millors virtuts per superar l’Oviedo, que tot i l’última derrota inesperada contra la Real Sociedad B (0-1) arriba a Montilivi com un dels equips que menys partits perd de la lliga –només 6– i dels que més empata (14). Els asturians ja han demostrat, com en el triomf de fa un mes contra l’Almeria (2-0), que en el cos a cos poden sorprendre qualsevol rival. En gran part, gràcies a la solidesa al darrere, ja que els de Ziganda també són un dels equips amb menys gols en contra de la categoria de plata, amb 29 gols encaixats.
L’Oviedo no guanya a Girona
La d’avui serà la vuitena visita de l’Oviedo al camp del Girona i els blanc-i-vermells poden aferrar-se als precedents per afrontar el partit amb més optimisme, ja que el conjunt asturià no ha estat capaç de guanyar mai al camp del Girona. El primer duel a terres gironines va ser la temporada 1950/51 i es va resoldre amb una victòria clara del Girona (4-1). A partir de llavors, primer amb dos duels més als anys cinquanta i després en tres duels recents a 2a divisió A, els Girona-Oviedo van estar condemnats als empats. El curs passat, però, el Girona amb Francisco va guanyar 1-0 gràcies a una diana de Monchu.
Ziganda: “Guanyar seria un impuls”
El tècnic navarrès de l’Oviedo Cuco Ziganda s’asseurà a la banqueta de Montilivi després de complir dos partits de sanció, i té clar que els tres punts en joc són importantíssims. “Tots els partits són importants, però és evident que quan jugues contra un rival directe el partit és més important. Guanyar a Girona seria un impuls moral i una empenta per a tots, però sumem els tres punts o no haurem de seguir lluitant cada partit fins al final perquè no aconseguirem ni perdrem res. Queden moltes jornades”, va comentar Ziganda, conscient que el seu equip ha de fer un pas endavant ofensivament respecte dels dos últims partits: “Sabem que no hem mostrat la nostra millor versió però no està sent l’assignatura pendent de la segona volta. Atacar és el més complicat i els partits cada cop són més tancats perquè els equips es volen equivocar poc en aquest punt del curs.”