El Girona estava mort en la lluita per l’ascens directe. Almenys això semblava, després de la mala ratxa del mes de gener i del febrer, però l’equip orientat per Míchel Sánchez ha ressuscitat, amb quatre victòries consecutives, que l’acosten a set punts a la segona posició. Poden ser quatre, si aquest divendres en el partit que obre la jornada guanya al Màlaga a Montilivi, cosa que permetria posar pressió als rivals de dalt de cara al cap de setmana. Són números, càbales, il·lusions gairebé, que es poden fer després de l’estimulant triomf assolit ahir al feu de l’Almeria (0-1). Al Jocs del Mediterrani, l’equip blanc-i-vermell va haver-se de sobreposar a tots els elements. Un d’ells, i el menys controlable, un vell conegut, el VAR, que va tornar-li a girar l’esquena, amb decisions força controvertides i incomprensibles que a punt van estar-li de costar els tres punts en el tram final. I és que fins a dos penals va haver de suportar el Girona, el primer aturat per Juan Carlos i el segon, el mateix, que es va haver de repetir i que va anar a parar als núvols.

Un altre dels elements que va haver de resistir va ser el contrincant, l’equip entrenat per Rubi, un grup treballat i de molt nivell i que, tot i tenir la baixa del seu davanter Umar Sadiq i d’un dels seus pilars al mig del camp, Samu Costa, va exhibir una contundència ofensiva que pocs a la categoria tenen. De fet, l’èxit del Girona en territori andalús no s’explica sense la figura de Juan Carlos, autor de multitud d’aturades, algunes d’elles espectaculars, que van sostenir l’equip i van servir per fer valer la diana de Borja García, que va obrir el marcador en el tram inicial (13’).

Tot i això, va tenir moments de molta incomoditat, l’equip gironí. Sobretot en l’inici del matx, va tenir problemes per treure la pilota des de darrere, davant la pressió alta que va plantejar l’Almeria. Van ser diverses les vegades que els blanc-i-vermells van perdre pilotes en sortida, que van generar ocasions de gol per als locals, una d’elles, clamorosa, de Dyego Sousa, que sol davant de Juan Carlos, pràcticament un penal, va xutar fora. No trobava doncs la manera l’equip de Míchel, que ahir estava dirigit per Salva Fúnez, ja que el primer entrenador era a la graderia sancionat, i que va tirar de recurs per plantar-se en camp propi i sorprendre. En un servei de porteria i amb l’Almeria preparat per pressionar a dalt, Juan Carlos va sacar llarg, Samu Sáiz va controlar la segona jugada després del refús de la defensa i es va inventar una majestuosa passada per a Borja García que, amb un xut creuat, va avançar els visitants.

La diana va donar un respir als gironins, que van interpretar millor l’escenari i van ser capaços en més ocasions de desfer-se de la pressió dels rivals i, un cop superada, tenir espais per crear perill. En una d’aquestes situacions, Nahuel Bustos va perdonar el segon.

Després del descans, l’Almeria va fer una passa endavant, insistint en aquesta pressió, contra un Girona que amb el pas dels minuts va anar perdent frescor. Durant els primers compassos del segon acte va tenir moments per sortir i fer mal amb camp al davant, però ni Samu ni Bustos, ni Jairo, van afinar a l’hora de decidir en aquestes transicions i van malbaratar aquestes oportunitats. Va acabar, finalment, el conjunt blanc-i-vermell esperant en terreny propi, defensant-se davant d’un rival que va posar a prova Juan Carlos, que va intervenir en dos xutassos de Robertone i Juan Villar.

El sentinella, però, encara no havia dit l’última paraula i es va erigir en un penal en contra al minut 85. Un penal que, d’altra banda, dona per fer un capítol a part i que posa en dubte, una vegada més, el VAR i la normativa arbitral. Primer perquè es tracta d’una acció molt al límit; una falta d’Aleix que l’àrbitre va assenyalar fora de l’àrea, però que des de la sala de videoarbitratge van avisar-li que era dins, cosa que ni amb les repeticions s’acaba de distingir de manera meridiana. Òbviament, de res va servir discutir-ho, De la Hoz va xutar la pena màxima i Juan Carlos la hi va aturar. Però el VAR va tornar a cridar l’àrbitre, el penal s’havia de repetir perquè Arnau havia entrat abans del llançament. Els jugadors del Girona van tornar a protestar, ningú entenia res perquè abans que el defensa, al davant, havia entrat Centelles, de l’Almeria, però la norma, en aquest cas, tot i no tenir sentit, és així. I Juan Villar, ja al minut 90, va executar el penal, a fora.

Se n’havia escapat l’equip blanc-i-vermell, però encara quedava enfrontament: 8 d’afegit que van ser pur frenesí. D’una àrea a l’altra, Ely va rematar al travesser, i Juncà primer i Iván Martín després van tenir la sentència davant del porter Fernando. Ningú la va encertar i els tres punts van posar rumb cap a Girona.