Un ball complet

L’únic que va seguir el guió previst diumenge a La Romareda va ser l’onze inicial, amb la relativa sorpresa de l’entrada d’Iván Martín per Samu Saiz després de l’espectacle que va muntar el madrileny contra el Màlaga en ser substituït abans del descans. Els canvis, però, van respectar el sistema més utilitzat aquesta temporada, amb tres centrals, dos carrilers, un doble pivot, dos jugadors a la mitja punta i la referència ofensiva, que era Nahuel Bustos.

És clar que la primera part no va anar com esperava Míchel, que des de ben aviat ja va fer escalfar Samu Saiz i Terrats, i és que els gironins no van dominar el partit en cap moment. Per això, en la segona, ja amb el resultat en contra, Míchel va decidir canviar el dibuix: es va passar a jugar amb defensa de quatre i sumant Samu a la mitja punta. Havia funcionat al camp de Las Palmas contra deu –de l’1-0 es va passar a l’1-3–, però a La Romareda no va servir per millorar el joc.

En el minut 60, Terrats es va lesionar muscularment i Míchel va tornar a moure les peces: va situar dos puntes, amb l’entrada de Stuani i Pablo Moreno. El resultat, encara pitjor, i és que els gironins es van embussar pel mig. Per això, en el minut 70, el tècnic madrileny va tornar a canviar el dibuix completament, amb l’entrada de Valer, i va tornar als tres centrals, intentant acumular homes ofensius a la recerca d’un gol a la desesperada que fes entrar el Girona al partit, però va ser impossible, ja que per moments el caos es va apoderar de l’equip.

Les orelles dretes

La preocupació per les sensacions a La Romareda no és nova, ja que en la victòria contra el Màlaga el Girona ja va mostrar alguns símptomes de debilitat i va acabar sumant els tres punts per un cop de gràcia de Nahuel Bustos en els minuts finals. L’intervencionisme de Míchel, tot i no tenir l’èxit desitjat, ja es va deixar veure aquell dia, i no només amb el canvi de Samu Saiz abans d’arribar al descans. En la segona part el Girona ja va tornar a jugar amb defensa de quatre, situant Jairo i Pablo Moreno d’extrems en un dia en què les baixes van tenir un paper important perquè el madrileny tenia menys alternatives per remoure l’equip.

Que Míchel hagi de fer tants canvis de plantejament durant els noranta minuts intentant que el Girona pugui ser superior al rival no és un bon senyal, ni de bon tros. Els indicis de desgast físic d’alguns jugadors en aquest tram final de temporada són evidents, i també comprensibles veient com ha hagut de remar l’equip i les lesions que ha acumulat, però els problemes arriben quan el desgast sembla també moral. I és que l’obligació del Girona en les set jornades que falten és recuperar l’alegria en el joc que l’ha fet ser el millor equip de la lliga en alguns trams, perquè aquesta serà l’única manera de somiar l’ascens, ja sigui de manera directa o a través del play-off.