Girona

Amb un bon pam de nas

El Girona cau golejat contra el Cartagena en un partit igualat en què els de Míchel estan negats davant de porteria i els locals no fallen

Els gironins s’obliden del tot de l’ascens directe i s’hauran de centrar a recuperar les sensacions amb vista al ‘play-off’

El Girona es va endur un bon cor­rec­tiu de l’estadi Car­ta­go­nova. El 3-0 final suposa la der­rota més con­tun­dent de l’era Míchel i envia un avís seriós als blanc-i-ver­mells. I és que totes les set­ma­nes de somiar l’ascens directe han que­dat en no res després dels dos últims des­plaçaments a Sara­gossa i Car­ta­gena, en què l’equip s’ha vist superat molt clara­ment en aspec­tes dife­rents. Per això el millor que pot fer ara el Girona és posar el comp­ta­dor a zero i afron­tar aques­tes últi­mes jor­na­des amb l’únic objec­tiu d’asse­gu­rar la posició de play-off, que de moment no està ni de bon tros garan­tida perquè el coixí dels de Míchel és de només qua­tre punts. I pen­sant ja en el mes de juny els giro­nins han de recu­pe­rar les millors sen­sa­ci­ons per afron­tar el moment deci­siu amb les màximes garan­ties en tres aspec­tes en què, ara mateix, estan tocats: el fut­bolístic, el físic i el men­tal.

Fa quinze dies en la der­rota al camp del Sara­gossa al Girona li va fal­tar inten­si­tat per com­ba­tre el rival. Ahir el motiu va ser com­ple­ta­ment dife­rent, i és que tot i que sem­bli absurd dir-ho després d’un 3-0 els de Míchel podrien haver tor­nat per­fec­ta­ment amb un millor resul­tat de Car­ta­go­nova. Perquè d’oca­si­ons el Girona en va tenir tan­tes o més que el Car­ta­gena, però ahir els giro­nins van estar abso­lu­ta­ment negats a les àrees. Al dar­rere, con­ce­dint mol­tes més oca­si­ons de les que toca­ria, i al davant, per­do­nant una vegada i una altra mal­grat les debi­li­tats defen­si­ves que van mos­trar els locals, més enllà de l’actu­ació espec­ta­cu­lar del por­ter local Marc Martínez.

En un vist i no vist

El gran con­di­ci­o­nant del par­tit d’ahir eren les nom­bro­ses bai­xes que tenia Míchel, sobre­tot a l’eix de la defensa. El madri­leny va apos­tar per l’opció en què menys peces havia de moure de la seva posició natu­ral i això va impli­car veure el cen­tral del filial Biel Ferrés a l’onze ini­cial acom­pa­nyant Juanpe i Arnau, men­tre que Iván Martín i Juncà van ocu­par els car­rils. Víctor Sánchez va repe­tir al pivot amb Aleix Gar­cia, que tor­nava després de la sanció interna, men­tre que la res­pon­sa­bi­li­tat ofen­siva va recaure en Borja García, Álex Baena i Stu­ani.

La gran quan­ti­tat de can­vis pot­ser va afec­tar en els com­pas­sos ini­ci­als, ja que el Girona va tenir seri­o­sos pro­ble­mes per superar la pressió del Car­ta­gena i va per­dre més pilo­tes que mai a camp propi. Això no li va impe­dir gene­rar les dues pri­me­res oca­si­ons del par­tit amb rema­ta­des d’Arnau (4’) i Borja García (9’) que si hagues­sin entrat hau­rien can­viat el signe del par­tit. Les pèrdues, però, van aca­bar pesant i supo­sant el 2-0 en el pri­mer quart d’hora. Pri­mer perquè d’una pèrdua d’Arnau va sor­gir el córner que va aca­bar en l’1-0, quan en la segona acció Pablo Vázquez es va ele­var més que ningú i va con­nec­tar una rema­tada de cap per­fecta (11’). I després va ser Víctor Sánchez qui es va ador­mir al cen­tre del camp i va per­me­tre el con­tra­a­tac dels locals, que Rubén Cas­tro va fina­lit­zar superant Juan Car­los amb un xut cre­uat (14’). Encara hi va haver més pèrdues, però per sort no van aca­bar en més gols.

Per­do­nen massa

Pot­ser perquè el 2-0 va fer que el Car­ta­gena fes un pas enrere, el Girona es va començar a tro­bar més còmode sobre el camp a par­tir de la mitja hora. Els de Míchel també van inten­si­fi­car la pressió i van tro­bar les feble­ses del Car­ta­gena, que com abans havia fet el Girona es va fer un fart de rega­lar pilo­tes. Stu­ani, Baena, Borja, Iván Martín i mig equip van tenir infi­ni­tat d’oca­si­ons, mol­tes de les quals molt clares, per tro­bar el gol que fes entrar els giro­nins en el par­tit. La sen­sació era que el 2-0 era, fins i tot, remun­ta­ble, però és clar; s’havia de mar­car. I el Girona no ho va fer, en gran part perquè el bar­ce­loní Marc Martínez va fer el par­tit de la seva vida.

Picar pedra per res és des­es­pe­rant i al Girona se li va aca­bar defi­ni­ti­va­ment l’esma quan en el minut 63 De Bla­sis, de cap, va mar­car el 3-0. Va ser el punt final a un par­tit cor­recte en línies gene­rals però hor­rorós a les àrees, i és que en els minuts finals els giro­nins van per­dre la fe i van aca­bar ata­cant molt mala­ment.

BIEL, TITULAR

Per mantenir el sistema Míchel va apostar pel central del filial i Iván de carriler

COPS DURS

Dues pèrdues al darrere generen l’1-0 i el 2-0 tot just en el primer quart d’hora

SENSE GOL

El Girona genera molt perill però no és capaç de superar un Marc Martínez excels

LA SENTÈNCIA

El 3-0 de De Blasis (63’) posa el punt final a qualsevol esperança de remuntada
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.