I ara tots a tremolar
El Girona és superior al Tenerife, però acaba perdent per 0-1 per culpa de la falta d’encert i un error de Juan Carlos en l’acció del gol
Els gironins es queden només amb un punt de marge respecte al setè i li esperen tres jornades finals d’infart per entrar al ‘play-off’
Doncs tocarà patir de valent. I no per l’ascens directe, el somni de molts fa només algunes setmanes. Sinó per entrar al play-off. I és que tot eren flors i violes fins fa ben poc, però el Girona ha anat rebent cops en les últimes setmanes i ahir, a Montilivi, es va endur el cop més dur de tots amb la derrota contra el Tenerife. Va ser un d’aquells partits que de cada deu se’n guanyen com a mínim vuit, però ahir tot va sortir al revés i els gironins van acabar perdent per la mínima (0-1). La conseqüència és tan clara com dura. Els de Míchel mantenen la cinquena posició, però ara només tenen un punt d’avantatge respecte al setè, la Ponferradina. I la setmana que ve toca una visita duríssima al camp d’un Sporting que està amb l’aigua al coll. És cert que la Ponferradina tampoc té un partit fàcil contra el Valladolid. Però, compte, perquè per darrere també pressiona el Las Palmas i si tothom falla els canaris ho aprofitaran. S’ha esgotat el marge d’error per al Girona.
És un dia per tocar de peus a terra. I tenir el cap fred. Perquè el resultat és molt negatiu per als gironins, però les sensacions van per un altre camí. I és que el d’ahir segurament va ser un dels partits més complets del Girona en les últimes setmanes. Més que els últims a domicili segur, però fins i tot més que algun dels últims a Montilivi, i això que els gironins encadenaven quatre victòries com a locals. La desgràcia, però, és que una cosa també és clara. Als blanc-i-vermells, els falta gol, perquè el domini que van tenir durant gairebé tot el partit, fins i tot aclaparador per moments, va ser absolutament estèril. I si a això li sumes errors al darrere, com el que va cometre Juan Carlos amb una mala sortida que va costar el gol, el resultat és el que és.
Una estocada
El Girona va ser el dominador de la primera part. No ho va semblar en els primers minuts, quan la pressió alta del Tenerife va generar dubtes als gironins. De fet, les dues primeres arribades amb perill van ser dels visitants, però sense que fos necessària la intervenció de Juan Carlos. Superats els nervis inicials, el Girona es va despertar. Juncà, amb centrades gairebé perfectes, i Arnau van començar a aparèixer a les bandes. També Baena va fer mal entre línies, aprofitant el joc que li donava Iván Martín des del doble pivot. Les ocasions del Girona es van succeir i el gol semblava que arribaria en qualsevol moment. La més clara va ser una doble ocasió, amb un primer xut de Baena i un segon d’Iván Martín que va refusar Juan Soriano. La sensació de perill era constant, però també és cert que passada la mitja hora es va anar apagant i el Tenerife ho va aprofitar. Enric Gallego va aprofitar una pèrdua de Baena en la sortida per centrar a l’àrea i Mario va rematar a porteria buida, perquè Juan Carlos va sortir malament, per fer el 0-1. Just després, el VAR no va voler entrar per un possible penal sobre Arnau, que va acabar amb sang al llavi.
Amb el marcador en contra, el Girona va remar molt durant tota la segona part. Va tenir el Tenerife tancat en tot moment a l’àrea i el gol s’ensumava en tot moment. Montilivi el va cantar en una rematada de Stuani, però Mellot la va treure de sota pals (75’). Dins o fora, qui ho sap. Això va fer perdre l’oremus i els arguments futbolístics als gironins, que van acabar molt enfadats per un arbitratge nefast més enllà de la polèmica –a Baena, el van expulsar després del final.
