Doncs tocarà patir de valent. I no per l’ascens directe, el somni de molts fa només algunes setmanes. Sinó per entrar al play-off. I és que tot eren flors i violes fins fa ben poc, però el Girona ha anat rebent cops en les últimes setmanes i ahir, a Montilivi, es va endur el cop més dur de tots amb la derrota contra el Tenerife. Va ser un d’aquells partits que de cada deu se’n guanyen com a mínim vuit, però ahir tot va sortir al revés i els gironins van acabar perdent per la mínima (0-1). La conseqüència és tan clara com dura. Els de Míchel mantenen la cinquena posició, però ara només tenen un punt d’avantatge respecte al setè, la Ponferradina. I la setmana que ve toca una visita duríssima al camp d’un Sporting que està amb l’aigua al coll. És cert que la Ponferradina tampoc té un partit fàcil contra el Valladolid. Però, compte, perquè per darrere també pressiona el Las Palmas i si tothom falla els canaris ho aprofitaran. S’ha esgotat el marge d’error per al Girona.

És un dia per tocar de peus a terra. I tenir el cap fred. Perquè el resultat és molt negatiu per als gironins, però les sensacions van per un altre camí. I és que el d’ahir segurament va ser un dels partits més complets del Girona en les últimes setmanes. Més que els últims a domicili segur, però fins i tot més que algun dels últims a Montilivi, i això que els gironins encadenaven quatre victòries com a locals. La desgràcia, però, és que una cosa també és clara. Als blanc-i-vermells, els falta gol, perquè el domini que van tenir durant gairebé tot el partit, fins i tot aclaparador per moments, va ser absolutament estèril. I si a això li sumes errors al darrere, com el que va cometre Juan Carlos amb una mala sortida que va costar el gol, el resultat és el que és.