“Fem coses bé, però no és suficient”

Estic encan­tat tant en l’aspecte per­so­nal com en l’espor­tiu. Només tinc parau­les i sen­ti­ments posi­tius envers la meva vida al Girona. Espor­ti­va­ment amb el club i l’afició també, i és que venim d’acon­se­guir un objec­tiu preciós i com­pli­cat com és ascen­dir i ara tenim al davant un altre propòsit molt com­pli­cat, que és fer un gran any a pri­mera divisió. Cre­iem que tenim els ingre­di­ents per fer-ho, el club està en crei­xe­ment i inten­ta­rem que con­tinuï així.

Des del pri­mer minut que vam pujar a Tene­rife ja teníem els dos peus a pri­mera. Han estat unes vacan­ces cur­tes però inten­ses i boni­ques. Tenim l’objec­tiu de fer història a pri­mera i per això hem de llui­tar des del pri­mer dia. Estic molt con­tent ja que al final hem fet un equip, per mi, de molt nivell i veig la con­fiança del club en la nos­tra manera de tre­ba­llar. En el pla per­so­nal estic al millor lloc per seguir crei­xent com a entre­na­dor i espero que sigui un any de crei­xe­ment per a tots.

Sí, però he dit als juga­dors que hem de ser un equip que no cai­gui bé perquè gua­nyem els par­tits. L’altre dia tots els comen­ta­ris van ser posi­tius, fins i tot de l’afició del Betis, però és clar, perquè van sumar els tres punts. Hi ha mol­tes coses posi­ti­ves a nivell de joc però hi ha una cosa nega­tiva, que no fina­lit­zem tot el que hauríem de fina­lit­zar tot i ser el segon equip de la lliga que més pas­sa­des dona en l’últim terç de camp, després del Barça. Si tinguéssim una eficàcia alta diríem que si xutes nou o deu vega­des i fas dos o tres gols pots gua­nyar els par­tits. Quan això no ho tens, pel que sigui, has de tenir un major nom­bre d’oca­si­ons. Cre­iem que pel que fa a l’eficàcia i el nom­bre d’oca­si­ons hem de millo­rar i això ens donarà millors resul­tats. Hem com­pe­tit en els sis par­tits i en cap hem tin­gut la sen­sació que ens han pas­sat per sobre, però n’hem per­dut tres, de par­tits.

L’eficàcia costa molts diners però també es tre­ba­lla. He dema­nat als juga­dors que quan tin­guem opci­ons en els entre­na­ments no val qual­se­vol xut, rema­tada, o última pas­sada; hem de fer els millors pos­si­bles ja que això et genera con­fiança, es tra­du­eix en la com­pe­tició i que en els moments clau tin­guis la segu­re­tat que tiraràs la pilota allà on vols. Si de cada nou en fiquem una, mira­rem de tirar-ne divuit per fer-ne dues. L’equip té un segell d’iden­ti­tat, una idea i filo­so­fia, tot­hom veu que juguem bé i a sobre gua­nyem. El dia del Valla­do­lid vam tenir eficàcia i vam gua­nyar quan l’equip va patir més. Hem d’ajus­tar-nos en tot això.

Samu Saiz és com és i l’hem d’esti­mar així. Hem par­lat de l’error i l’hem huma­nit­zat i l’hem fet nos­tre, un error col·lec­tiu i ja està. El que em pre­o­cupa de Samu, i ell ho sap des de l’any pas­sat, és l’exigència que haig de tenir amb ell en altre àmbits espor­tius i per­so­nals. És aquí on tinc el marge de millora amb ell, l’errada no em pre­o­cupa.

Demano perdó nova­ment però també com­prensió. Vaig fer un comen­tari que no és encer­tat i és lleig però no és de burla, com han posat a l’acta. Tam­poc és un comen­tari que no es pugui per­do­nar i dia­lo­gar-lo. Si el quart àrbi­tre o l’assis­tent em diuen que no em passi jo rebaixo la tensió i se solu­ci­ona. Ni de bon tros soc una per­sona que falti el res­pecte a ningú.

No ho sé [riu].

Va ser espec­ta­cu­lar. La rua d’ascens va ser increïble, la ciu­tat sen­cera amb nosal­tres, fer-ho amb el Bàsquet Girona... va ser ino­bli­da­ble. El camí i el dia a dia, ino­bli­da­ble. En el Rayo ho vaig gau­dir menys perquè tenia molta pressió; a l’Osca, pel tema de la pandèmia i amb el Girona ho vaig gau­dir molt amb aquest grup. Tenim tretze cares noves aquest any, però Jairo, Juncà, Darío, Baena, Nahuel, Ortolá, i tots els que van ser-hi recor­da­ran aquesta tem­po­rada sem­pre en la seva car­rera i en la vida. Com vam viure el dia a dia va ser el més espec­ta­cu­lar que jo he vis­cut i ho vaig dis­fru­tar molt. Per això sem­pre dic que el més impor­tant som les per­so­nes. L’estada a Olot ve per això, ja que vull que es cone­guin, interactuïn, es rela­ci­o­nin i siguin per­so­nes entre ells. I que tot això els enfor­teixi dins el ter­reny de joc. Hi ha molta gent jove i si fem una men­ta­li­tat com­pe­ti­tiva dins el col·lec­tiu, unes pau­tes de vida i d’entre­na­ment de nivell top, qual­se­vol dubte que tin­gui el juga­dor al Camp Nou o al Ber­nabéu, tot s’enganxa al nivell col·lec­tiu i et fa ser millor. Un clar exem­ple és la selecció espa­nyola de bàsquet. Tot el big data els donava com a setena potència i va ser cam­pi­ona. Com pot ser això? Ningú parla que el nivell col·lec­tiu et fa millor a tu, no es pot indi­vi­du­a­lit­zar en un tre­ball col·lec­tiu. Amb Samu Saiz parlo molt d’això ja que ell és una indi­vi­du­a­li­tat. Té 30 anys però jo li vull ense­nyar que el fut­bol va de bra­cet amb el col·lec­tiu.

Gens com­pli­cat i tot cal­mat. Amb Qui­que Cárcel la relació és d’enten­dre’ns i anar pel mateix camí. L’altre dia ho va recor­dar en la roda de premsa i encara riem. Em va dir “vull Oriol Romeu”, i era impos­si­ble, però va començar a tru­car-li. Òbvi­a­ment li diuen que no i em dona dues opci­ons més, trio i, tot i que sem­bla que fit­xaríem el juga­dor, aquest marxa a un altre club [Edu Expósito a l’Espa­nyol]. I la ter­cera opció ell em diu que em fallarà a nivell col·lec­tiu i que no anirà bé la cosa. Vam mirar alter­na­ti­ves però el temps pas­sava, fins que al final rep una tru­cada i em diu que Oriol Romeu no ho veu­ria mala­ment i ens tirem a la pis­cina per acon­se­guir Romeu. El més fàcil per un direc­tor espor­tiu és donar al tècnic una de les tres opci­ons i es treu un mal­de­cap. Ell no ho va veure clar i acaba por­tant la pri­mera opció. Qui­que ha mirat molt per la idea de joc i la sen­sació col·lec­tiva que tenim i el que volem fer. Jo patia per ell ja que pen­sava que era injust que no es valori la feina que faríem. Avi­sava la gent que esta­ria orgu­llosa de l’equip que faríem i la majo­ria de juga­dors són pri­mera opció tot i que alguns no. Baena era l’opció número u però no ha pogut ser. O Came­llo. A la por­te­ria ens apa­reix l’opció de Gaz­za­niga, a qui conec i sap què vull. Com Toni Villa, que eren pri­me­res opci­ons però els clubs ens deien que no. Ningú pen­sava que Vallejo sor­ti­ria del València, però quan hi ha l’opció cinc clubs van dar­rere seu i ens escull a nosal­tres. Alguna cosa devem estar fent bé.

És clar. L’estruc­tura City és molt potent i té molta con­fiança en Qui­que Cárcel. El pal de paller de l’equip és Stu­ani però el del club és Qui­que. Hi ha juga­dors que poden anar al City gràcies al fet que Qui­que hi parla també. Si Qui­que veu clar que s’ha de com­prar un juga­dor tot­hom ho veu bé. S’ha demos­trat en el temps que l’encerta en mol­tes oca­si­ons. Hem com­prat Miguel i el grup City tenia altres late­rals esquerre per poder fir­mar. Però ell va dir “aquest sí o sí”.

No crec que tin­gui capa­ci­tat de con­ven­ci­ment. Ho he fet amb molts però també he par­lat amb altres que no han vin­gut [riu]. Al final és un tot, el club, el grup City, qui fa forta la idea.

Sí. Yan és un juga­dor molt dife­rent a Arnau però a dia d’avui ocu­pen la mateixa posició. El que no vull és ser injust i inten­taré expli­car-me. No ten­diré a pen­sar que Arnau es pot adap­tar a altres posi­ci­ons, pri­mer vull que Yan Couto com­pe­teixi per la posició. Després ja veu­rem si és bo que tots dos esti­guin al camp. Per què haig de posar Arnau de cen­tral o bus­car-li una posició si cre­iem que ara mateix el seu ren­di­ment més alt per a l’equip i la cate­go­ria és al car­ril. També es creix des de la com­pe­ti­ti­vi­tat, ho tinc clar. És cert que juguem amb tres al dar­rere però en la sor­tida de la pilota som qua­tre fent 3+1 amb car­ri­ler, amb mig­cam­pista o amb Juan Car­los com el dia del Betis. És el por­ter el que ens dona el quart home. Puc jugar amb qua­tre? Sí, però pot­ser després tenim massa alt el late­ral. La clau no són els sis­te­mes i sí els juga­dors. Les estadísti­ques diuen que som el segon equip que més pas­sa­des dona en l’últim terç de camp, el segon que menys oca­si­ons de gol rep en aques­tes sis jor­na­des, el quart equip en cir­cu­lació de pilota dar­rere del Madrid, el Barça i el Vila-real. Som el cinquè equip en ritme de joc al dar­rere del Barça, el Madrid, el Vila-real i el Sevi­lla, és a dir, tenim mol­tes coses posi­ti­ves però hem per­dut tres par­tits, per tant, hi ha coses a millo­rar com l’eficàcia i la fina­lit­zació. En pilo­tes per­du­des som els cin­quens de la lliga i dels tres ascen­dits millo­rem en tot l’Alme­ria i el Valla­do­lid, des dels punts als gols a favor, en con­tra, les oca­si­ons, la pos­sessió, el número de pas­sa­des... Anem bé, però no ens ser­veix. I això va de la com­pe­ti­ti­vi­tat que gene­rem amb els juga­dors. Tot­hom vol Yan Couto i Arnau al camp, però vull que tots dos demos­trin que han de jugar. I em passa en altres posi­ci­ons.

Això sí que és gràcies al grup City. Tenim un pro­grama fet per ells que ava­lua tot el que fem dins de la lliga de cada club que forma part del grup i res­pecte als altres con­trin­cants. L’any pas­sat, quan vaig anar a Manc­hes­ter em van dir que no canviés res, que anava bé. El big data ens donava com un dels equips que més impacte tenia en oca­si­ons de gol, que més gene­rava, etc. Jo estava pre­o­cu­pat pels resul­tats però insis­tien. Jo els deia que em farien fora, però quan et diuen això... La pre­o­cu­pació d’ells hi ha dues mane­res de veure-la: des del resul­tat o des del ren­di­ment. Pel que fa al ren­di­ment no hi havia pre­o­cu­pació, pel que fa a resul­tats sí. El con­ven­ci­ment és que anàvem bé. Cada set­mana tenim un informe que fan els meus ana­lis­tes i ells reben la infor­mació amb dades res­pecte al nos­tre impacte en la com­pe­tició.

Tant de bo sigui per anys. Estic encan­tat i el tema de Pep Guar­di­ola és perquè té reper­cussió quan he par­lat amb ell. És una per­sona que ens pot aju­dar i amb mi ho fa. Podem créixer al vol­tant seu.

Sap que tàcti­ca­ment no em pot dir res del meu equip perquè ell parla des de les siner­gies, el grup, etc. Ara juga d’una altra manera amb Haa­land que sense ell. Guar­di­ola em diu amb Stu­ani has de jugar per veure com li fem arri­bar la pilota. La feina és com fer-la-hi arri­bar: neces­sito tres al dar­rere, qua­tre o tres mig­cam­pis­tes, o juga­dors ràpids per fora, o entre línies? Això és el que hem d’ajus­tar. Quan hi ha una evidència, com un juga­dor com Baena, a un nivell molt alt, és clar que li havíem de donar la pilota a ell entre línies. Pep sem­pre parla de la sen­zi­llesa del joc, de por­tar la pilota ràpid on ets fort i a qui et resoldrà la situ­ació. Per això diu sem­pre que el juga­dor és la clau, però ell acon­se­gueix que el fut­bo­lista tin­gui més ren­di­ment, t’ajuda donant-te una visió que no tots poden tenir.

No. Els tres cen­trals ara ve donat per l’estruc­tura de l’equip i per la quan­ti­tat de lesi­o­nats que no pel fet de pen­sar que això no ho puc des­fer. Quan no hi era Ber­nardo posàvem David López, però perquè Yan­gel estava lluny del seu millor estat, però se’ns lesi­ona, com Ibra, Ramon, Borja, Iván… O poses tres cen­trals o el ter­cer mig­cam­pista on és? No el teníem. Ara tenim recur­sos per jugar amb tres o amb línia de qua­tre i veu­rem com som més forts, igual com podem jugar amb dos pun­tes. Poden fer-ho Taty, Stu­ani, Vallejo, Rei­nier o Roro i Samu poden ser sego­nes pun­tes. Podem posar lla­vors un 4-3-1-2 o 4-3-3 amb un dels pun­tes per fora si és Vallejo, Samu, Riquelme... Tenim mol­tes pos­si­bi­li­tats, per això el tema dels sis­te­mes és rela­tiu. Si dius que el que neces­si­tem és gene­rar més fut­bol, el pro­blema és meu. Però sis­tema? Hi ha mol­tes situ­a­ci­ons que les gene­ra­rem des de la idea de com viat­gem junts, com ini­ci­a­rem des del dar­rere per anar fins a un punt, quan ho fem, què farà Juan Car­los, o el juga­dor més llunyà. Hem de fer que la pilota vagi al més ràpid pos­si­ble a camp rival, a l’últim terç i deci­dir com actu­a­rem lla­vors.

L’any pas­sat teníem for­ta­lesa però no a les àrees. Vam començar a posar Santi Bueno, que sor­tia de lesió, i és un gua­nya­dor de duels. Vam millo­rar en el joc aeri, en l’estratègia defen­siva i ofen­siva. Ber­nardo, Juanpe i Santi Bueno són gua­nya­dors de duels i si en tinc tres així i al davant tenim juga­dors deter­mi­nants, doncs en poso tres ja que amb qua­tre patíem. Per això va venir el canvi. L’altre dia al mig del camp Romeu va gua­nyar duels a William Car­valho, a Cana­les, a Borja Igle­sias o Guido Rodríguez, tots de nivell top. Ja en tenim un que gua­nya duels al mig del camp, com quan posem Yan­gel. Borja García no la perd mai, Aleix Gar­cia et dona con­tinuïtat a tot i, després, tenim gent ver­ti­cal al davant com Rei­nier, Samu, Roro, Toni Villa, Vallejo... Al dar­rere ja veu­rem si és millor que Arnau, Yan, Miguel o Valery siguin late­rals o car­ri­lers? En això estem tre­ba­llant i volem conèixer més el juga­dor. Menys Borja García i Ibra, els altres estan entrant en dinàmica i ja veu­rem on arri­bem. Pot­ser en deu set­ma­nes l’equip juga 4-3-3, o 4-3-1-2… Però serà un equip recognos­ci­ble.

Serà per tots els equips igual i no sabrem amb què ens tro­ba­rem. Tenim esta­blert fer una mena de pre­tem­po­rada. Dona­rem un període de des­cans, no gaire llarg, però tam­poc pots entre­nar sem­pre ja que fins a finals de desem­bre no com­pe­tim, si pas­sem la pri­mera eli­mi­natòria de copa, i és que el pri­mer par­tit de lliga serà el 30-31 de desem­bre. Pas­sa­ran set o vuit set­ma­nes, i són mol­tes. Neces­si­tem vacan­ces i fer una altra pre­tem­po­rada. Em pre­o­cupa aquests pri­mers catorze par­tits i en aquest tram hau­rem de fer molts punts i mar­xar a l’atu­rada amb un camí ja traçat.

Sí. Con­ti­nuo apre­nent català i fent classe. Puc par­lar-lo millor però en entre­vis­tes com aquesta em fa ver­go­nya i res­pecte expres­sar-me en català ja que vaig més a poc a poc i haig de pen­sar les parau­les i com dir-les.

A Valle­cas no, amb els meus amics, tam­poc, i la meva família està encan­tada. La resta no és la meva pre­o­cu­pació.