L’inici de temporada que està signant Santi Bueno al Girona ha obert les portes del debat sobre si l’uruguaià mereix ser convocat amb la selecció absoluta o no. I és clar, amb el mundial d’aquí a poc més d’un mes aquest debat és més intens que mai. La realitat és que Bueno ha perdut la primera batalla, ja que després del gran rendiment que va oferir en les sis primeres jornades de lliga tenia més a prop que mai arribar a la selecció en aquesta aturada de compromisos internacionals, però el seleccionador, Diego Alonso, no ho va creure així. Ara, Santi Bueno té nou partits més amb el Girona per intentar convèncer Alonso que s’equivoca i entrar a la llista definitiva. La seva és l’única possibilitat real que un jugador del Girona disputi la màxima competició internacional, i és que Stuani ja fa temps que no hi va –i l’arrítmia que sembla que està a punt de superar tampoc l’ajudarà– i qualsevol altre nom que sortís seria una sorpresa en majúscules.

En aquest sentit, en les últimes hores les possibilitats de Santi Bueno d’anar al mundial han crescut, tot i no ser per un motiu que ell hagi desitjat. I és que la lesió de Ronald Araujo fa difícil pensar que el central del Barça estarà recuperat a temps per a la cita mundialista i això obre una possibilitat més al defensa blanc-i-vermell. Ara bé, la competència continua sent molt forta, i és que la selecció uruguaiana fa anys que té fins a cinc centrals fixos en totes les llistes. Són, a banda d’Araujo, Sebastián Coates, Diego Godín, José María Giménez i Martín Cáceres, que també ocupa el rol de lateral en alguns moments. Treure el lloc a qualsevol d’ells sembla una missió impossible, per molt que cap d’ells estigui en el seu millor moment. De fet, en aquesta última convocatòria els tres primers tampoc no van poder entrar a la llista perquè estaven lesionats, tot i que per a la cita mundialista haurien d’estar recuperats si no hi ha cap contratemps més.

Sembla, doncs, que les possibilitats de Santi Bueno de ser al mundial passen per cobrir la baixa d’alguna possible lesió –podria ser la d’Araujo– dels cinc centrals que el seleccionador Diego Alonso ha cridat amb més regularitat. Però el camí de Santi Bueno per arribar a disputar el mundial no acaba aquí, i és que la competència per a la posició de central és una de les més intenses en la selecció de l’Uruguai. I el central del Girona parteix en desavantatge, segons la mirada de Diego Alonso, ja que en aquesta última convocatòria els tres jugadors que van agafar el relleu dels lesionats Coates, Giménez i Godín –Araujo es va lesionar un cop en la convocatòria durant el partit contra l’Iran– van ser el central de l’Espanyol Leonardo Cabrera, Agustín Rogel i Sebastián Cáceres. Aquests dos últims, de fet, van viure la seva primera convocatòria amb la selecció i van debutar en el partit contra l’Iran. Juntament amb Cabrera, i amb el central del Getafe Gastón Álvarez, que com Bueno tampoc ha anat mai a la selecció però pel rendiment d’aquest inici de lliga podria tenir possibilitats, són els jugadors amb els quals, a priori, Santi Bueno pot competir per un lloc.

Per exigència amb els seus clubs –Sebastián Cáceres juga en la lliga mexicana– i per rendiment –pocs són titulars indiscutibles als seus clubs i estan en el seu millor moment, com Cabrera–, del que no hi ha dubte és que el nom de Santi Bueno ha d’entrar en totes les travesses gràcies al seu bon rendiment a Girona.