Els assenyalats

Si bé sempre es diu que tot l’equip ataca, igual que tot el bloc defensa –fins i tot els davanters–, el fet és que hi ha dos futbolistes que estan centrant totes les mirades en l’entorn gironí. El porter Juan Carlos s’ha convertit en l’ase dels cops després de cometre errades massa vistoses per a la posició que ocupa.

El de Marchamalo ha estat protagonista en quatre dels darrers sis gols. Al Cívitas Metropolitano va assistir Correa en una errada en el servei de pilota tot just començar la segona part, contra el Cadis va quedar a mitja sortida en la centrada de Negredo al gol d’Álex –havia aturat una acció d’un contra un a Sobrino en el primer acte, també s’ha de dir–, i contra l’Almeria va protagonitzar una falta d’entesa amb Bernardo en una pilota dividida que va permetre a El Bilal marcar a plaer, a més d’empassar-se una falta des d’uns 30 metres d’Embarba, aturable per a un porter com ell.

El debat sota els pals és candent entre els aficionats, que veuen com l’actual posseïdor de la titularitat no mostra en les darreres jornades cap símptoma de seguretat. I tot això és el que porta a pensar que un relleu a la porteria podria ser una de les solucions, al mateix temps que s’obre l’interrogant sobre el fet que, si no s’ha produït fins ara, potser és perquè Míchel no veu que Gazzaniga, primer, ni Fuidias, després, puguin millorar les prestacions del manxec, fet que posaria sobre la taula un problema més profund sobre com es va gestionar en el mercat estival la posició a la porteria. Dit pel mateix Quique Cárcel, la demarcació va generar greus maldecaps a la direcció esportiva, que va topar amb impediments i obstacles per trobar el perfil i la sensació que fa és que es va acabar fitxant qui quedava.

L’altre assenyalat és Bernardo, que demostra ser lluny de la seva millor versió després de jugar el tram final del curs passat (a gran nivell) amb molèsties al genoll i perdre’s tota la pretemporada. Per a un futbolista de les seves característiques, no tenir una preparació adient fa lluir encara més els seus pitjors registres –lentitud, poca contundència i imprecisions–. En la posició a l’eix, primer, les lesions; després, el càstig –Juanpe va desaparèixer dels onzes abans de lesionar-se, assenyalat per les errades anteriors–, i, després, les actuacions també discutibles de Javi Hernández, poc acostumat a jugar com a central, si bé no és una posició desconeguda per a ell, han deixat la línia de tres descoberta, fins i tot amb Bueno amb dubtes, i la hipotètica línia de quatre encara amb més interrogants: “La pressió no l’hem fet bé i ells n’han sortit amb facilitat. Trobaven solucions i sortien per la banda amb espais. Hem d’evitar aquestes jugades, com la pilota llarga en la imprecisió entre els companys, l’hauríem pogut esquivar si haguéssim pressionat bé”, explicava Romeu, evitant assenyalar Juan Carlos i Bernardo.

La fragilitat mental del Girona s’ha fet més que palesa en les deu primeres jornades, i és que, quan encaixen, els de Míchel encara noten més el pes. En els darrers tres partits, contra l’Atlético, el Cadis i l’Almeria, els gironins han rebut sis dianes, quatre de les quals en la primera part, i les dues restants, a tot estirar, en el minut 3 de la segona part, una xacra que, desgranant la resta de partits, deixa al descobert que, de les divuit dianes encaixades, la meitat són en el primer acte dels partits, i dotze, abans del minut 50, un fet que, en molts dels enfrontaments, ha obligat a remar contra corrent els blanc-i-vermells, que només han tingut avantatge en quatre partits –contra el Getafe, el Valladolid, el Betis i la Real–, i, dels quals, només en dos van assolir el triomf –contra els madrilenys i contra els castellans a Montilivi.