Fa tres anys que vaig començar a jugar a futbol. Qui és ara el meu entrenador, Jordi Sucarrats, fa un parell d’anys que em va preguntar si voldria formar part de l’equip i provar aquesta experiència, ja que m’aniria molt bé per aprendre i gaudir. En un principi, li vaig dir que no, pel tema de desplaçament, però, aquest últim any, em va tornar a insistir perquè entrenés amb els companys del Girona Genuine perquè m’ho passaria bé. Al final, vaig decidir provar-ho. Ja coneixia els companys d’una altra lligueta de futbol sala que tenim i també l’entrenador. Per tant, em vaig adaptar prou ràpid i molt bé.

En l’última convocatòria que vam fer a Bilbao, em van convocar com a capità en els tres partits que vam disputar. Això no ho havien fet amb cap altre jugador. Crec que és perquè em veuen com una persona responsable, atrevida i que aporto confiança quan parlo amb els meus companys. Per a mi, ser el capità significa ajudar l’equip i tenir confiança en mi mateix, i és una gran responsabilitat.

Juguem diferents caps de setmana, de divendres a diumenge en diferents ciutats. Això ens permet conèixer i fer amistat amb jugadors d’altres equips i, sobretot, gaudim i ens ho passem molt bé jugant. En l’el lliurament de premis, veure tots els equips, que ara ja som 44 en la lliga, amb la seva bandera i amb les seves medalles és molt bonic. A més, tens l’alegria de sentir que en aquell moment ets una persona important.

Sí, per mi jugar amb aquest equip i portar aquest escut és un honor. Com també portar el braçalet de capità i la vestimenta. Fent referència a l’equip de primera, ha patit molt per pujar i ha fet un gran esforç i sacrifici. A més, ens aprecien molt, i alguna vegada el president, l’entrenador o algun jugador venen a veure com entrenem i posem aquestes ganes en tot el que fem.

La veritat és que, com més equips som, més emoció i més bé ens ho passem. Fa menys d’un any que estic en aquest equip, però tots els partits han estat bastant difícils. Mai no pots subestimar l’equip inferior. Quan menys t’ho esperes, donen la sorpresa. Per això, sempre ho donem tot i anem al cent per cent i el que calgui.

La veritat és que sí, perquè gaudim molt amb tot això. És una manera de demostrar fins on podem arribar i on tenim els límits. A més, tenim la nostra afició que sempre ens anima, i això ens ajuda i ens agrada molt.

M’agrada molt entrenar amb ell, perquè cada cop que ens ensenya com fer un exercici ho fa molt seriosament i hi posa totes les ganes del món. També tenim moments per riure i fer bromes. M’agrada com fa les coses, com dirigeix l’equip i que bé que es porta amb tots els jugadors. Sempre ens dona suport per a tot el que necessitem, tant ell com tot el cos tècnic.

Aquest any, hem d’anar a totes i guanyar la lliga. I, després, continuar passant-nos-ho bé com fins ara, que és el més important. Tinc l’ambició de continuar creixent com a futbolista molts anys més.