Victòria de mínims
El Girona fa un partit dolent a Quintanar del Rey i ha de patir per passar l’eliminatòria de copa contra un tercera FEF
Els locals empaten a les acaballes el gol de Riquelme (17’), però Stuani salva els mobles en el temps extra (97’)
El Girona va estar a punt de ser el protagonista negatiu d’una de les sorpreses més grans de la primera eliminatòria de la copa. El conjunt gironí va jugar amb foc durant bona part del partit i va necessitar una pròrroga per vèncer el Quintanar del Rey, de tercera FEF, i passar a la següent fase de la competició (1-2). Riquelme va avançar els de Míchel Sánchez amb un xutàs marca de la casa des de la frontal de l’àrea (17’), però els castellans no van perdre la cara al matx i van fer treballar Fuidias fins a batre’l des del punt de penal (75’). Sense temps per reaccionar, tot i que el Taty va estavellar un cop al pal en el temps afegit, els gironins van confirmar la classificació en la pròrroga gràcies a una bona diana de Stuani per l’escaire (97’). El de Tala va poder firmar un doblet amb un un contra un davant del porter i una pena màxima que Rozalán li va aturar en l’última jugada (122’).
L’aclimatació a les dimensions del terreny de joc i la superfície, de gespa artificial, van condicionar els primers compassos del partit per a un Girona que va enfilar cap a la porteria rival la primera que va tenir. Riquelme va deixar enrere rivals en paral·lel a l’àrea fins que va treure’s de la màniga un xutàs lluny de l’abast de Rozalén (17’). La diana semblava que havia d’aturar una sortida del Quintanar carregada de valentia, però, al contrari, els manxecs van mantenir la línia per fer treballar Fuidias, el millor dels gironins, en un parell d’ocasions de Joaquín i Kain. El de Berga no va notar la inactivitat i va mostrar-se segur sota pals a rematades dels dos extrems locals, la de Kain especialment perillosa buscant la rosca al pal llarg (41’).
Entre les ocasions dels blanc-i-verds, Vallejo va gaudir també de fins a tres arribades per encarrilar el matx. Però l’andalús no va estar encertat davant de Rozaléz, ni tampoc Riquelme, que, assistit per Stuani, va xutar centrat, als peus del porter.
El premi del Quintanar
En el segon acte, els locals van sortir més intensos i es van sentir valents davant la fragilitat blanc-i-vermella. En el 50’, Fer Navarro va estavellar un bon tir des del vèrtex dret al travesser d’un Fuidias ja batut, i, en el 60’, Ramon Blázquez va fer lluir el berguedà a través d’una falta directa, que el porter va enviar a córner amb una estirada a mà canviada. Els avisos van ser el preludi de l’empat després que Del Cerro Grande assenyalés penal per unes mans innocents de Terrats (75’). Megías va assumir la responsabilitat i va enganyar a la perfecció un Fuidias que no va poder fer res per evitar que el partit acabés anant a la pròrroga, tot i l’intent d’accelerada final del Girona. I és que Taty Castellanos va tenir una immillorable ocasió d’evitar ajornar les vacances 30 minuts més amb una rematada amb la testa a centrada de Riquelme que va topar amb el pal (94’).
L’inici de la pròrroga va ser de domini gironí, ferit en l’orgull de no poder superar un rival de quatre categories inferiors i ja amb Arnau Martínez i Aleix Garcia al terreny de joc. Stuani va posar les coses a lloc caçant un rebuig i fent-se lloc amb brillantor dins de l’àrea per etzibar una rematada que va treure les teranyines de la porteria de Rozalén (97’).
Tot i que amb les forces sota mínims, el Quintanar va intentar treure energia de sota les pedres i Fuidias va haver d’intervenir de nou a xut de Perujo, que va aprofitar un rebuig centrat de Santi Bueno (104’), en la que va ser l’última ocasió dels castellans, que en la segona part ho van intentar a la desesperada. Amb el partit trencat, Stuani va disposar d’un un contra un davant d’un Rozalén clau al final per evitar la golejada (119’), Taty no va superar el porter en una rematada creuada (121’) i de nou Stuani, va felicitar en primera persona el jugador local, que li va aturar una pena màxima en l’última acció del partit. El charrúa va errar el segon penal del curs, perquè al camp de l’Almeria Fernando ja li va endevinar el xut, trencant-li una ratxa immaculada a primera.