Aposta diferencial

Que Tsygankov s’hagi desplaçat fins a Girona podria fer que fins i tot es pugui arribar a somiar amb la possibilitat que la incorporació de l’ucraïnès sigui de manera immediata, però aquesta possibilitat és pràcticament una utopia. Bàsicament perquè això comportaria que el Girona hagués d’arribar a un acord amb el Dynamo de Kíiv, que no es voldrà desprendre d’ell sense rebre res a canvi si no hi ha cap més opció, que seria el que passaria a final de temporada quan finalitzi el seu contracte. Tsygankov és una de les grans estrelles de la lliga ucraïnesa, segurament només superat fins ara per Mykhaylo Mudryk, que precisament ahir va deixar el Shaktar Donetsk per anar al Chelsea a canvi d’un traspàs valorat en 70 milions d’euros, una barbaritat. El Girona, en canvi, aspira a fitxar Tsygankov, de 25 anys, de franc, quan el seu valor de mercat segons portals especialitzats com Transfermarkt és de 22 milions d’euros, més que qualsevol jugador de l’actual plantilla gironina.

Si s’acaba produint el fitxatge de Tsygankov pel Girona, cosa que sembla que passarà, l’operació serà rodona per al conjunt gironí, que no s’haurà de gratar la butxaca més enllà del salari del futbolista, que, això sí, no serà baix tenint en compte tots els pretendents que té –clubs com el Porto, el Milan, el PSV i alguns de la Premier s’han interessat per ell–. Acostumat a jugar d’extrem dret tant amb el Dynamo de Kíiv com en la selecció, Tsygankov també es pot adaptar a les posicions d’extrem esquerre i de segon davanter, cosa que donaria versatilitat a l’atac gironí de cara a una temporada que ve en què no hi haurà Taty Castellanos si no es repeteix cessió.

El que és indiscutible és que en cas de tancar-se l’arribada de Tsygankov per a la temporada que ve el Girona donarà un cop d’autoritat en el mercat, d’aquells de l’ambició d’un club de seguir creixent i d’aquells que en tantes altres ocasions s’han trobat a faltar a Montilivi. El mercat de jugadors que acaben contracte és molt ampli i ofereix grandíssimes possibilitats, però requereix treballar amb previsió i temps, com sembla que és el cas, a més de transmetre un projecte que il·lusioni el futbolista.

Poc moviment hivernal

Les negociacions per Viktor Tsygankov demostren que la direcció esportiva del Girona té un ull posat en la temporada que ve, sempre pensant en la continuïtat a primera, cosa que es pot permetre per les bones sensacions que transmeten els de Míchel. I, lògicament, també indica que el mercat d’hivern, d’efecte més immediat, no és la màxima prioritat dels gironins. De fet, el tècnic madrileny ha repetit incomptables vegades que no és una prioritat tancar cap incorporació per reforçar l’equip i només es valorarà en cas que aparegui una oportunitat que millori la plantilla.

Això no vol dir que en el mig mes que resta de mercat el Girona no s’acabi movent, però de moment no sembla que sigui imminent. Si una cosa és clara és que si el Girona vol reforçar la plantilla el primer que ha de fer és obrir la porta de sortida, ja que té les fitxes cobertes, i la d’Ureña –apunta a una cessió a 2a divisió A, segurament al Cartagena–. I en aquest sentit són molt pocs els jugadors que no compten per a Míchel i que tinguin la porta oberta. Un podria ser Manu Vallejo, inèdit en els últims partits, però després d’arribar en propietat la situació no és gens fàcil. Una altra via seria la d’Ibrahima Kebé, que encara no està recuperat de la greu lesió al genoll que es va fer la temporada passada, però estant lesionat tampoc seria gens fàcil trobar-li una sortida. Altres opcions, com Terrats, no es preveuen perquè és l’únic recanvi per a la figura d’Oriol Romeu.

Pendents de David López

Una de les poques coses que podria fer canviar els plans al Girona en aquest mercat d’hivern, si és que no apareix una opció irrebutjable, són les lesions. I en aquest sentit dissabte el Girona va rebre una nova mala notícia: David López va haver de deixar el terreny de joc amb una lesió muscular que, segons va dir Míchel en la roda de premsa, pot ser greu i pot tenir el barceloní fora del terreny de joc durant un bon grapat de jornades.

Aquesta lesió pot tornar a reobrir la carpeta dels centrals, que semblava tancada després que l’evolució de la lesió de Juanpe estigui sent molt més favorable del que estava previst, ja que inicialment no se l’esperava fins a finals de febrer, però el canari molt probablement tornarà abans, ja que ja treballa amb el grup –després del partit contra el Sevilla es va entrenar amb normalitat amb la resta de suplents, igual que Javi Hernández–. Ara bé, de moment Míchel només té dos centrals sans, Santi Bueno i Bernardo, que tampoc ha tingut un rendiment gaire notable aquesta temporada quan ha jugat, igual que Juanpe.