L’estil senzill de Viktor Tsygankov

Les cir­cumstàncies amb les quals ha arri­bat Tsy­gankov al Girona no han estat fàcils. La invasió del seu país, la inac­ti­vi­tat, la des­co­nei­xença de la lliga, de la ciu­tat i de l’idi­oma no són el millor con­text per adap­tar-se a un nou equip. Tot i això, només li han fet falta dues titu­la­ri­tats per ense­nyar-nos mol­tes de les seves qua­li­tats: velo­ci­tat, gol, ver­ti­ca­li­tat, una esquerra pre­cisa, capa­ci­tat d’asso­ciar-se, de picar a l’espai, de com­bi­nar en curt i tro­bar bones línies de pas­sada. A més a més, tot el que fa té un sen­tit i ho posa al ser­vei de l’equip per ata­car l’àrea rival. El més sor­pre­nent no són tant les seves grans habi­li­tats, que ja ens les van avançar aquells que el conei­xien en el moment del seu fit­xatge, sinó l’apa­rent sen­zi­llesa, sim­pli­ci­tat i natu­ra­li­tat amb la qual exe­cuta cada jugada.

Stend­hal va dir refe­rint-se a la lite­ra­tura que “només les grans ments poden per­me­tre’s un estil sen­zill”. Aquesta mateixa pre­missa la podem apli­car al fut­bol i resu­mir-la amb aquell famós afo­risme cruyf­fista de “jugar a fut­bol és fàcil, però jugar un fut­bol fàcil és el més difícil que hi ha”, i és per aquest motiu que l’estil sen­zill està reser­vat a grans juga­dors. Sem­bla que Vik­tor Tsy­gankov és un d’ells.