Desacomplexem-nos

Sap greu que tots els inci­dents i polèmiques del par­tit con­tra l’Espa­nyol tapes­sin el bon joc de l’equip. Va ser una gran tarda i no ens la van dei­xar gau­dir. De tots els comen­ta­ris rivals de després del par­tit, em van sor­pren­dre la insistència de retra­tar-nos de manera des­pec­tiva com qua­tre gats que hem acos­tu­mat a estar sem­pre a ter­cera i a segona. Doncs sí, i en el meu cas, aques­tes són les dues pre­mis­ses que més m’impli­quen en el Girona. M’agrada ser d’un equip petit que s’ha pas­sat tota la vida en el fut­bol semi­pro­fes­si­o­nal i que ara va crei­xent a poc a poc. Per més que molts insis­tei­xen a veure-les com a debi­li­tats, el nos­tre pas­sat modest i la nos­tra mòdica massa social són dues de les prin­ci­pals for­ta­le­ses del club. “No saber què ha pas­sat abans de nosal­tres és com ser sem­pre nens”, deia Ciceró.

Aquests dies rebrem molt de pater­na­lisme con­des­cen­dent per part dels mit­jans bar­ce­lo­nis­tes i menys­preu per part de l’entorn de l’Espa­nyol; ni cas, hem d’anar al Camp Nou, des­a­com­ple­xats, però sense l’arrogància que és la màscara dels dèbils. Afir­mem-nos tal com som i fixem-nos només en nosal­tres matei­xos, aquest és el millor mètode per créixer i la millor manera de gau­dir del gran moment que ens ha tocat viure.