El Girona va aconseguir un puntàs en la visita a l’Spotify Camp Nou que li permet augmentar a vuit punts el seu avantatge respecte al descens directe a segona, el seu sostre des que va començar la lliga. A més, els de Míchel Sánchez encadenen tres jornades sense perdre –cinc punts sumats de nou de possibles– que ajuden a afrontar l’últim tram de la competició amb optimisme mesurat i ambició. I és que, més enllà de valorar com a molt bo el punt assolit contra el Barça, l’equip que molt probablement serà el campió de lliga –té un avantatge de 13 punts respecte al Madrid, el segon classificat–, la manera com va aconseguir lligar les taules el conjunt blanc-i-vermell és el que el va fer sortir més orgullós del feu blaugrana. La valentia i el plantejament de Míchel, amb diverses variants tàctiques que van incomodar els de Xavi Hernández, van ajudar els jugadors gironins a aguantar el zero a la seva porteria, fins i tot passant menys problemes dels esperats, i a estar ben a prop d’aconseguir tres punts que haurien estat històrics per al club.

El Girona no va renunciar al seu estil ni es va empetitir en cap moment tot i la majestuositat de l’Spotify Camp Nou. El recurs d’incrustar Arnau Martínez d’interior en la sortida de pilota i generar així superioritat en la zona de creació per tal de superar la primera i sempre ferotge línia de pressió culer va anar força bé durant bona part del partit. El fet de buscar amplitud a través dels interiors –Borja García i Iván Martín van iniciar joc gairebé enganxats a banda– per fer dubtar els migcampistes del Barça també va generar situacions interessants per als gironins, que en el primer temps van tenir alguna rematada o possibilitat de rematada en posició franca que hauria pogut decantar la balança. També la gran ocasió perduda pel Taty després d’una passada d’Arnau al més pur estil mig creatiu, que l’argentí, sol com un mussol, no va decidir bé davant Ter Stegen en el segon acte.