A tots ens va emo­ci­o­nar el par­tit d’Artero i Roca a Vigo, dos juga­dors més de l’acadèmia que juguen a un bon nivell en el pri­mer equip. Des de la distància em vaig assa­ben­tant de la bona tem­po­rada dels cedits, que no hau­rien de jugar a altres clubs si tinguéssim el filial a una cate­go­ria cap­da­van­tera, però el cert és que aquest any no hem aspi­rat ni a la fase d’ascens. Segons el seu entre­na­dor, això és degut al fet que la direcció espor­tiva “no va apos­tar des del prin­cipi per pujar”. Si això és cert, i no hi ha motius per dub­tar-ne, em sem­bla un error colos­sal de pla­ni­fi­cació, però també crec que aquesta frase sem­bla una excusa del tècnic per evi­tar l’autocrítica. Tot i les bai­xes per lesió, la duresa dels par­tits com a visi­tant i la joven­tut dels juga­dors, la qua­li­tat de la plan­ti­lla i els recur­sos pro­fes­si­o­nals de què dis­posa el cos tècnic hau­rien d’haver estat sufi­ci­ents perquè l’equip arribés al play-off, gua­nyar-lo ja és un altre tema.

Estic d’acord que el filial ser­veix per for­mar fut­bo­lis­tes, però per for­mar-los cal com­pe­tir i aspi­rar a pujar cate­go­ries. Aquesta és una assig­na­tura pen­dent que s’ha de solu­ci­o­nar, si no és així, l’any vinent hau­rem de tor­nar a cedir juga­dors joves amb molt de talent per culpa de no tenir un filial a la cate­go­ria que li per­toca.