El Girona va afrontar ahir el partit més exigent de tota la pretemporada, i és que els de Míchel es van desplaçar fins a la localitat del centre d’Itàlia de Castel di Sangro per disputar un amistós contra el Nàpols. L’actual campió de la Serie A era la prova de foc per als gironins, que havien transmès molt bones sensacions en els dos partits disputats durant l’estada a Manchester, i la resposta dels blanc-i-vermells va ser bona, amb un empat final (1-1) que permet als de Míchel continuar imbatuts en aquesta pretemporada. Un èxit anecdòtic, si es vol, però que després de passar contra tot un Nàpols agafa molt més valor.

Era un partit difícil i Míchel el va voler aprofitar com una bona prova per a la lliga. Per això, el de Vallecas va fer molt pocs canvis respecte al partit contra el Blackburn, només amb petites modificacions –l’entrada de Jastin per Pablo Torre era obligada–. De fet, segons el que ha anat ensenyant el tècnic durant la pretemporada, el Girona va començar amb un onze que perfectament podria ser el de la primera jornada de lliga, amb Gazzaniga a la porteria i Pablo Torre en el lloc de Jastin –l’extrem començarà el curs sancionat–. El Nàpols, en canvi, va sortir amb un onze amb els teòrics suplents.

Potser intimidat per l’escut que tenia al davant, el Girona va sortir una mica indecís i això va estar a punt de costar-li un gol. Ho va evitar Juan Carlos, que va fer una gran aturada en una volea de Simeone, l’home més perillós dels italians (7’). Millor reacció impossible del castellanomanxec a l’error que va cometre contra el Blackburn. A poc a poc, però, el Girona va poder tenir més control de la pilota, i a més va saber treure profit d’un error gravíssim d’Ostigaard. El central va fer una cessió nefasta enrere i Stuani, sempre atent, es va plantar sol davant Gollini i va definir amb l’exterior per marcar el 0-1(13’).

Amb el resultat a favor el Girona va transmetre les millors sensacions. Va tenir dificultats per avançar i per trobar desequilibri per les bandes, però va tenir paciència sortint des de darrere per trobar les millors opcions. Cert és que amb Tsygankov força més desaparegut que dissabte passat, el perill només va arribar en accions puntuals de Savinho i Jastin, que va provar un xut potent però massa centrat (33’). El Nàpols només va intimidar amb un xut llunyà de Simeone i amb una rematada de cap d’Obertin en el córner posterior (27’), però es va trobar un regal de l’àrbitre abans del descans, amb un penal d’Arnau inexistent. Simeone, per l’escaire, va marcar l’1-1 (42’).

En la segona part la història va ser molt diferent. Dues pèrdues de Bernardo en la sortida van estar a punt d’originar dos gols en contra, però Simeone i Zedadka van perdonar (46’ i 58’). El Girona, amb Savinho per l’esquerra d’inici, va poder fer molt poc en atac més enllà d’una volea d’Iker Almena (72’). En canvi, l’entrada de Kvaratskhelia i companyia va donar un altre aire al campió italià. Amb menys confiança amb la pilota i amb més joventut al camp, el Girona va haver de treballar de valent defensivament, però se’n va sortir prou bé, perquè el Nàpols no va disposar de cap acció clara de perill i Juan Carlos no va haver de fer cap aturada de mèrit. Van ser uns bons minuts per aprendre a patir al darrere.