Des de l’aterratge de Cristiano Ronaldo a l’Aràbia Saudita, que el país de l’Orient Mitjà no ha parat de rebentar el mercat. Els clubs modestos, però també els més grans, compten les hores perquè es tanquin els mercats de fitxatges definitivament i cap xeic es gasti el que per a ell són escorrialles de les seves butxaques en un jugador de la seva plantilla. I ni el Girona se salva d’aquesta equació. El modus operandi dels club saudites és emplenar sense miraments les butxaques dels futbolistes oferint fitxes anuals que tripliquen, en el pitjor dels casos, els sous que els seus equips europeus poden oferir-los. I en aquesta situació es troba Cristhian Stuani, conscient que és a la recta final de la seva carrera, ja amb gairebé 37 anys, i que el seu rol minvarà dins l’equip, tot i que durant la pretemporada i en les dues primeres jornades ha estat protagonista principal. Sabedor que ho ha donat tot al Girona, que l’ha retornat a primera i que el seu rendiment ha estat excel·lent des del 2017 fins avui, firmar un últim contracte i agafar els sacs de diners que li ofereixen l’està fent valorar la proposta.

“He de pensar i valorar la situació amb la família; no és el primer cop que em passa i hi ha molt a analitzar. Passa a molts futbolistes, que han de prendre decisions encara que estiguin molt a gust en algun lloc.” Probablement aquesta va ser la declaració mes nítida de Stuani a Radio 890 de l’Uruguai i que exemplifica la situació personal i el dilema que li ha generat al de Tala l’oferta de l’Abha Club de l’Aràbia Saudita, un equip en què ja hi ha futbolistes amb una trajectòria prou consolidada com Krychowiak, Uros Matic, Kamano o Fabián Noguera.

Si bé Stuani compleix més el perfil del futbolista que és a prop de firmar el seu últim gran contracte, sobretot per l’edat que té, durant l’estiu diversos jugadors amb la trajectòria futbolística en la seva esplendor han fet les maletes al país asiàtic per omplir-se les butxaques. Jugadors com ara Milinkovic-Savic, Rúben Neves, Koulibaly, Brozovic, Jota, Fabinho, Allan Saint-Maximin o els mateixos Benzema i Neymar, han decidit deixar enrere Europa per iniciar una aventura en què, sobretot, no hi faltaran els diners. En alguns casos, els traspassos han representat un alleugeriment per als clubs, necessitats d’ingressos, però d’altres, un maldecap perquè han vist com peces clau en els seus equips marxaven sense poder competir de cap manera contra els petrodòlars i les promeses de banyar en or els futbolistes i les seves famílies.

Stuani té arguments per acceptar l’oferta i deixar enrere el club de la seva vida. Si no ho fa, l’estàtua haurà de ser de dimensions siderals.